Urbanització

El periurbà vilanoví: l’extraordinari desgavell de despropòsits urbanístics

En aquest espai on la ciutat es difumina hi ha 28 urbanitzacions sense regulació, set d’elles haurien de desaparèixer segons aconsella l’Avanç de POUM

A part, les crisis generen una població invisible de gent que ha anat a viure en aquestes urbanitzacions en condicions molt precàries

Jordi Lleó Vilanova i la Geltrú 04-01-2021 9:20 Lectures 6016
El periurbà vilanoví: l’extraordinari desgavell de despropòsits urbanístics. Jordi Lleó

El periurbà vilanoví: l’extraordinari desgavell de despropòsits urbanístics. Jordi Lleó

Aquests dies de restriccions molta gent ha sortit estirar les cames pels defores de Vilanova i la Geltrú. És una bona ocasió per conèixer l'entramat de camins. És l'espai periurbà, on la ciutat es difumina en un contínuum entre rural i urbà i on es compensen els traumes de la ciutat. Vilanova, com totes les ciutats, ha generat un estrès residencial i l'espai periurbà recull la demanda de serveis urbans, bé siguin purament d'oci, la urbanització difusa, la indústria, l'agricultura d'esbarjo o de servei. Massa elements per compaginar en un terreny on, per sobre de tot, hi impera una pressió especulativa constant i que a més hauria de mantenir el seu equilibri mediambiental.
L'espai periurbà esdevé l'exponent de l'espontaneïtat, de l'escàs control amb què es produeix el creixement de l'extraradi i de la manca generalitzada d'una política efectiva de regulació urbanística i d'ordenació territorial. Així, caminant, sortint de Vilanova, travessarem antigues sínies, polígons industrials, torrents poc cuidats, urbanitzacions deixades de la mà de Déu, fàbriques aïllades, concentració d'horts familiars, hípiques i explotacions agràries més aviat poc endreçades. En definitiva, un extraordinari desgavell de despropòsits urbanístics on res respon a una idea bucòlica del que es podria entendre com el camp.

Centrem-nos ara en una part important d'aquest desgavell: les urbanitzacions il·legals. A Vilanova n'hi ha 28, només set en sòl qualificat com a urbanitzable. Un fenomen que arrenca als anys seixanta, quan la classe mitjana emergent aspirava a una segona residència o un espai d'esbarjo. S'han anat desplegant, habitualment, al marge dels marcs administratius i urbanístics oficials.

Per centrar la problemàtica, aquestes urbanitzacions tenen una topografia accidentada, manca d'accessibilitat i transport col·lectiu, nivell d'urbanització i serveis deficients, baixa qualitat constructiva, ínfim nivell de conservació amb elements molt precaris, ineficiència energètica, risc d'incendis, esllavissaments i inundació, i una població envellida sovint amb manca de recursos econòmics per fer front a les necessitats de recuperació de les urbanitzacions. En tot això coincideixen els estudis del Consell Comarcal del Garraf sobre les Urbanitzacions de baixa densitat al Garraf i 'Estudi sobre la problemàtica residencial a les urbanitzacions de baixa densitat a la Comarca del Garraf, realitzat pel Col·lectiu Punt 6.

I per si no n'hi hagués prou, les diferents crisis econòmiques, inclosa la que estem vivint a causa de la pandèmia de la Covid19, han fet augmentar la població d'aquestes urbanitzacions. Fills o nets de propietaris pensionistes que han anat a viure allà com a darrer recurs, o gent que no ha tingut més remei que anar a viure allà en el que havia sigut una segona residència. Tot plegat no fa més que agreujar els problemes socials que ja patien aquestes urbanitzacions: la manca d'informació de la gent que hi viu, la dependència, els desnonaments i ocupació il·legal, manca de recursos, la individualitat i la consegüent manca de cohesió social.

La Diagnosi de L'Exclusió i Vulnerabilitat Social a Vilanova i la Geltrú, un treball fet per l'Oficina Tècnica d'Inclusió Social de l'Ajuntament de Vilanova indica que en aquestes urbanitzacions hi ha especial incidència d'alguns factors d'exclusió social pel seu aïllament, que no són accessibles en transport públic (i difícilment en transport privat), sovint en camins sense asfaltar. Són urbanitzacions amb habitatges precaris o infrahabitatges i sense cèdules d'habitabilitat, es pot dir que hi viu una població que queda molt invisible respecte a la resta de la ciutat.

El treball de l'Avanç Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vilanova i la Geltrú dedica un apartat a l'encaix de les urbanitzacions periurbanes a Vilanova i la Geltrú. Partint de diferents estudis ja realitzats, aquest treball ha classificat en tres grans blocs aquestes urbanitzacions segons el seu grau de recuperació: les que ho són fàcilment a curt termini, les que amb algunes actuacions ho podrien ser a mitjà termini i les que la seva integració al municipi és inviable. En aquest darrer bloc, n'hi ha set, i es plantegen accions com la desaparició parcial o total de les urbanitzacions i en el pitjor dels casos allotjar el veïnat en altres barris de la ciutat. Tot plegat amb la idea de regenerar i afavorir les dinàmiques naturals del territori. La legislació actual sobre el territori és molt selectiva perquè aquestes urbanitzacions puguin revertir al municipi.

El regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Vilanova, Xavier Serra diu que "tan sols dues de les 28 urbanitzacions compleixen adequadament amb la meitat dels criteris que considerem importants per recuperar-les urbanísticament". Malgrat això, el regidor afirma que "aquest mandat no en regularitzarem cap. A hores d'ara, legalment no els hi podem donar cap servei". El nou POUM haurà de reflectir com s'afronta aquesta regularització. La principal afectació està per sobre de la C-31. El desplegament de l'Eixample Nord, haurà de resoldre bona part d'aquesta problemàtica. "Estem pendents de la nova Llei de Territori pugui facilitar la reversió i regularització d'aquestes urbanitzacions. El Pla territorial del Penedès alguna cosa hi tindrà a dir també. La intenció és de regularitzar aquestes que estan més consolidades molt a llarg termini, si la nova llei ho permet. Les altres, aquestes set, s'haurien d'eliminar, o millor dit traslladar-les. Són petites i aïllades, amb moltes deficiències, algunes en mig de torrents i després amb problemàtiques socials molt grans, que haurien de tendir a desaparèixer. El Pla General ja ho establirà, ara són idees. No té sentit que estiguin aïllades, pèrdues enmig del no res, sense que les puguem abastir de xarxes bàsiques, com el clavegueram. Per desaparèixer s'haurà de fer un estudi social també", apunta Xavier Serra.

Per posar exemples de la situació, a la urbanització Pas del Bou, una dona explica que fa molts anys un dels pocs trams asfaltats de la urbanització va ser un error. Els operaris es van confondre de lloc. Així un carrer que enfila amunt cap a un turó fent una sanefa, de sobte passa a ser de terra. "Visc aquí fa molts anys. El 2012 amb els meus fills i les seves famílies, tots viuen de la meva pensió". Silvia Crespo, presidenta de l'Associació de Veïns del Corral del Tort, comenta que a la urbanització hi viuen 104 persones, el 77% de la població és de primera residència. La urbanització està partida entre Cubelles i Vilanova. "Vam haver d'ubicar al mapa on estava la urbanització als tècnics de Vilanova. Per part de Cubelles s'està posant enllumenat solar i a la part de Vilanova cadascú ha de posar el seu. Tota la brossa es deixa a la part de Cubelles perquè els residents hi tributen. Quan hi ha algun incident no sabem a quina policia avisar", indica Silvia Crespo.

Francesc Brull, és secretari de l'Associació de Veïns de la Torre del Veguer. No saben quants veïns són, la junta tenia previst anar carrer per carrer per oficialitzar un cens, ara només hi ha grup de whatsapp. "Hi ha hagut un canvi generacional. Molts propietaris van comprar parcel·les entre els anys 60 i 70 amb la idea que això seria com al Tenis. Amb el boom de l'especulació molta gent hi va venir a viure, tinc la impressió que pel tema confinament ha vingut molta més gent", comenta Brull. Tret del principal, no hi ha carrers asfaltats, sense enllumenat ni clavegueram, "en quaranta anys no hem pogut fer res. Ni connectar-se a l'aigua d'Abrera quan passa pel costat. Hi vivim, però ens hem d'espavilar. Per lligar tot aquest urbanisme a la ciutat ho tenim perdut", lamenta el secretari.

Antonia López és secretaria l'associació de propietaris de Can Xicarró. Una de les urbanitzacions que segons l'Avanç de POUM podria desaparèixer. "Sempre ens han dit que vivim en una urbanització il·legal, però hi vivim 200 famílies permanentment. Hi ha gent gran que no es pot desplaçar per anar a comprar o a l'hospital. Vam demanar un microbús perquè els nens puguin anar a l'escola. L'únic servei que ha posat l'Ajuntament són uns contenidors de brossa a l'entrada de la urbanització. La resta ho hem fet els veïns", diu la secretaria que mostra molt contundent davant la possible desaparició de la urbanització, "mai acceptarem un canvi d'ubicació".

Per posar un altre exemple de la situació que es viu a les urbanitzacions, un propietari va llogar la seva casa de Can Xicarró i els llogaters els primers dies de confinament la van tornar a arrendar. El propietari es va alarmar perquè no li pagaven el lloguer i no trobava als llogaters originals. Després va saber els inquilins actuals havien ocupat la casa i tenien una plantació de 300 testos de marihuana. Finalment van marxar i van deixar un deute de 2.000 euros de llum i una sanció de 6.000 euros per frau.

Com es pot veure l'ordenació i regularització d'aquest espai és molt complexa. Però la problemàtica social, va a més, en aquests indrets amb dinàmiques de ciutat on aquesta desapareix, i amb ella la gent que hi viu. 

El periurbà vilanoví: l’extraordinari desgavell de despropòsits urbanístics
Infraestructures

Nou any, el peatge de sempre

Sixte Moral

Que farà per pal·liar el suposat -crec que real- greuge el nou delegat el govern al territori. S'ho mirarà des del barrera o es posicionarà

ENQUESTA WEB

Davant de l'augment del risc de rebrot i dels positius, el Govern admet que treballen en noves restriccions que podrien passar per un confinament de cap de setmana o un confinament domiciliari durant 15 dies

Creus que és necessari un nou confinament domiciliari per controlar la pandèmia?


No