Prevenció d’Incendis

L’ADF Clot de Bou posa en marxa una campanya de captació de voluntaris i voluntàries

Jordi Garrido: 'El Penedès no ha patit incendis de cinquena ni sisena generació, però no està en una situació favorable, és una de les regions on hi ha un risc d’incendi elevat'

L’ADF Clot de Bou posa en marxa una campanya de captació de voluntaris i voluntàries. ADF Clot de Bou

L’ADF Clot de Bou posa en marxa una campanya de captació de voluntaris i voluntàries. ADF Clot de Bou

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

L’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) Clot de Bou (Baix Penedès) ha iniciat una campanya de captació de voluntaris i voluntàries per dur a terme les seves actuacions de prevenció i extinció d’incendis forestals. Compta amb 60 integrants i vuit vehicles, però la seva tasca de suport a bombers i altres actuacions creix a causa dels efectes del canvi climàtic. Les ADF van ser creades per la Generalitat de Catalunya l’any 1986. Es tracta d’un cos format exclusivament per voluntaris i voluntàries i, per tant, és un model únic a Europa. El Penedès, per la seva situació geogràfica i atès que es tracta d’un territori amb grans hectàrees de massa boscosa, se situa entre les comarques de Catalunya amb més alt risc d’incendis. El voluntari penedesenc Jordi Garrido explica a l’Eix Diari aquesta campanya de captació, així com la tasca dels ADF i quin és l’estat actual del territori en l'inici de la campanya de prevenció d'incendis.

Quina són les claus de la campanya de captació de voluntaris i voluntàries?
Els incendis forestals són la principal amenaça de les zones urbanes que es troben a prop de les zones forestals i cada vegada més, a causa de l’increment dels focs, necessitem la implicació de la societat civil. Acabem d’engegar una campanya de captació de voluntaris i voluntàries, ja que les persones que componem l’ADF Clot de Bou tenim una disponibilitat limitada i això fa que es necessitin més mans per tal d’assolir les nostres tasques.

El procés per pertànyer al voluntariat és molt senzill. Quan una persona passa a formar part d’una ADF, aquesta la forma internament i la fa participar en els serveis que es realitzin, fent tasques de suport. Després d’uns mesos de preparació i d’haver après les tècniques bàsiques, podrà optar a obtenir el carnet verd emès per la Generalitat de Catalunya (per a dur a terme tasques de prevenció i suport) mitjançant la formació d’un dia en alguna de les ADF de la zona. Al cap d’un any, ja es podrà presentar en alguna convocatòria per tal d’obtenir el carnet groc (per fer tasques de prevenció, suport i extinció), mitjançant un curs a l’escola de Bombers de Mollet. 

Les persones que es vulguin informar sobre el voluntariat poden escriure un correu a  voluntariat@adfclotdebou.cat.

Què s’exigeix per a ser voluntari i voluntària?
Has de tenir entre 16 i 73 anys, busquem a persones interessades en el manteniment del territori i que els hi agradi la muntanya i sobretot l’acció. No tenim en compte la forma física, perquè hi ha moltes funcions diferents a cobrir.

Quina tasca duu a terme l’ADF?
Principalment, la nostra activitat se centra en la prevenció i extinció d’incendis forestals. Aquesta és la diferència amb la tasca del bomber, que per raons de mitjans no poden fer prevenció de la manera que fem nosaltres.

Durant l’hivern voltem pels camins de muntanya per comprovar el seu grau d’accessibilitat, revisem l’estat dels hidrants que estan a prop de les zones forestals i sobretot, fem molta formació. Quan hi ha dies de risc d’incendi elevat, voltem per les carreteres i camins de muntanya per controlar que no hi hagi incendis o que ningú estigui fent un foc o una crema il·legal, detectem columnes de fum, etc.

Quins territoris cobreix l'ADF Clot de Bou?
L’ADF Clot de Bou és una de les més grans de Catalunya, ja que disposa d’un parc de 8 vehicles. Un camió de 3.000 litres (com el dels bombers), dos camions de 2.000 litres, quatre pickups de 700 litres cadascuna i una cuba de 3.000 litres, ubicada de manera permanent a l’Aqualeon (Albinyana).

Som 60 voluntaris i voluntàries dels quals 20 són més actius. Tenim una primera anella, composta pels tres municipis amb els Ajuntaments que col·laboren econòmicament amb nosaltres, que són La Bisbal del Penedès, Albinyana i Masllorenç. A cadascun dels municipis, disposem d’una base amb vehicles i voluntaris assignats. Després tenim una segona anella, que seria el territori de l’Alt i Baix Penedès, on podem activar-nos de forma automàtica en cas d’incendi forestal. Una tercera anella seria tota Catalunya, quan hi ha un incendi de grans dimensions. En aquest cas, rebem una petició per part del Secretariat de Federacions d’ADF de Catalunya, sol·licitant l’enviament de vehicles, equipament i voluntaris, sempre tenint en compte de no deixar desprotegida la primera anella de cada ADF.

Com esteu organitzats?
En l’estructura operativa hi ha tres equips formats, un per municipi, amb l’objectiu d’activar-se el més ràpid possible. Dins de cada grup hi ha un coordinador operatiu que té un carnet superior al groc i, per tant, té la capacitat de dirigir un equip de voluntaris i voluntàries. Depenent de la disponibilitat dels voluntaris, hi haurà més o menys persones en cada servei.

Les ADF poden activar-se de forma automàtica en detectar un incendi o situacions de risc d’incendi o poden ser activades a petició de bombers, agents rurals o del Secretariat de Federacions d’ADF.

Ara mateix quin és l’estat del territori?
La situació de Catalunya és complicada perquè té més massa forestal que Alemanya o Suïssa i, fins i tot, més que la mitjana europea, un 64%. Als anys cinquanta es va produir la gran migració de les zones rurals cap a les ciutats i això s’ha anat mantenint al llarg de les dècades. Abans miraves una muntanya i tot eren vinyes i terrenys llaurats, que eren tallafocs naturals i ara, quan mires la muntanya, està plena de massa forestal i d’urbanitzacions. Abans, els incendis eren petits, ja que era difícil que creixessin perquè estava tot llaurat, però, actualment tenim incendis de fins a cinquena i sisena generació.

Aquest passat mes de febrer, a ple hivern, hem tingut al Baix Penedès 13 dies amb nivell 1 i dos de risc d’incendi (sobre un nivell màxim de 3). El canvi climàtic fa que els cicles de calor s’allarguin i els boscos no estan aclimatats a tenir aquests nivells de calor i emmalalteixen, la qual cosa fa que hi hagi més combustible al sotabosc. Això també canvia la fauna del territori i les espècies emigren al nord per trobar una temperatura més idònia de l’any.

Es preveuen incendis de 5a i 6a generació al nostre territori?
El Penedès no ha patit incendis de cinquena ni sisena generació, però no està en una situació favorable, ja que és una de les comarques on hi ha un risc d’incendi elevat. Cada dia rebem el mapa del Pla Alfa que ens envia agents rurals, on surten les comarques amb risc d’incendi i el Baix Penedès és una comarca on molt sovint hi ha un alt risc, més que a l’Alt Penedès. És una zona molt boscosa, a prop de la costa i amb temperatures més altes, on s’ubica el Montmell, una de les serres grans que hi ha a Catalunya, amb molts llocs de difícil accés.

Els incendis de cinquena generació tenen una gran virulència que fa que excedeixin la capacitat dels equips d’extinció i que cremin més de 1.000 hectàrees, formant un pirocúmul (núvol en forma de bolet). En els incendis de sisena generació, aquest pirocúmul pot arribar a canviar la climatologia del lloc, provocant pluges, com ha succeït en alguns indrets de Sud-amèrica, o convertint-se en un pirocúmulnimbus, el qual pot causar una deflagració a conseqüència d’una inversió tèrmica, provocant que els equips d’extinció estiguin atrapats.

Si les administracions públiques no milloren l’atenció sobre la distribució del territori en el Penedès, continuarem tenint  un risc d’incendi elevat.

Quines són les principals causes dels incendis?
El que fa que un territori tingui un risc d’incendis elevat, és que la massa forestal estigui poc cuidada per part de les administracions públiques, que hi hagi un excés d’arbres i que aquests estiguin molt junts, manca de pagesos i manca d’explotació forestal en els boscos privats perquè no és rendible. Hem de tenir en compte que la major part dels incendis són provocats per les persones, com per exemple, cotxes avariats incendiats, conductors que continuen llançant  cigarretes per la finestra, barbacoes en llocs no habilitats o cremes i abocadors il·legals.

Quina és la previsió de sequera d’aquest any?
Tot aquest combustible que tenim al bosc està més sec i, per tant, és molt fàcil que  s’iniciï un incendi. El canvi climàtic fa que plogui poques vegades, però quan plou ho fa molt fort i es desaprofita l’aigua. Aquest hivern ha estat un període amb temperatures molt altes i ara mateix tenim una sequera molt extrema i la situació serà pitjor.

L’any 2020, quan vam estar confinats, va haver-hi pocs incendis; en canvi, l’estiu passat que ja no vam estar confinats, durant el mes de juliol nosaltres (ADF Clot de Bou) vam tenir dos incendis per setmana. Les persones som una de les principals causes que provoquen els incendis forestals.

Què s’hauria de fer per combatre el canvi climàtic?
Considero que el canvi climàtic és molt difícil de revertir, perquè cada país té interessos diferents i no s’aconseguirà un consens. Hem de pensar que l’ésser humà canvia l’entorn on viu i que és el principal responsable d’aquest problema. Toca adaptar-nos, d’aquí a uns anys no podran haver-hi urbanitzacions prop de les zones forestals i tampoc nuclis urbans prop del mar o dels rius o de les rieres, el material amb el qual es construeixen els habitatges haurà de ser diferent, etc. 

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local