El sanejament, sovint invisible als nostres ulls, és una infraestructura bàsica que ens permet garantir la salut de les persones i del planeta. Els sistemes de clavegueram i de depuració constitueixen la columna vertebral dels municipis per prevenir malalties i garantir la protecció del medi ambient, però aquesta teranyina subterrània també s’enfronta a grans desafiaments.

En el Dia Mundial del Sanejament, que celebrem el 19 de novembre, Nacions Unides ens recorda la necessitat de dotar-nos de sistemes de sanejament inclusius, sostenibles i resilients. Així mateix, destaca la urgència de desenvolupar infraestructures de sanejament que puguin resistir els embats del canvi climàtic, redueixin les emissions contaminants i protegeixin simultàniament el medi ambient i la salut de les persones. Davant el creixent deteriorament d’unes infraestructures envellides i una inversió pública insuficient, cal enfortir els sistemes, amb un finançament sostingut i incorporant solucions capdavanteres.

El sanejament a Catalunya

La majoria de xarxes de clavegueram dels municipis catalans superen els 50 anys d’antiguitat, però només es renoven a un ritme del 0,7 % anual, la qual cosa implica una vida útil teòrica de més de 140 anys. A més, un 33,4 % dels municipis no disposen ni tan sols d’una taxa específica de clavegueram per finançar el servei. I, si en tenen, en la majoria dels casos són infrafinançades.

D’altra banda, la normativa obliga a 81 sistemes de sanejament, que inclouen prop de 300 municipis catalans, a desenvolupar plans integrals de gestió dels sistemes de sanejament (PIGSS) per avaluar l’estat de les infraestructures abans d’intervenir-hi. Aquests plans facilitaran, a mitjà i llarg termini, la implementació de sistemes de seguiment i millora, així com d’infraestructures destinades a reduir els sobreeiximents. En conjunt, això representa una oportunitat per modernitzar les instal·lacions i optimitzar la gestió de les aigües residuals i pluvials, i evitar, així, impactes ambientals com ara abocaments o inundacions.

Paral·lelament, la nova directiva europea de tractament d’aigües residuals urbanes (DARU) exigeix depuradores més eficients i capaces d’eliminar contaminants emergents com microplàstics, fàrmacs i resistències antibiòtiques.

El missatge és clar: és el moment de transformar el sanejament. La inversió necessària és milionària, però el cost de no fer-ho és incalculable quant a salut pública, medi ambient i vides humanes.

La innovació com a motor de canvi

Agbar, com a part del grup Veolia, impulsa la transformació digital del sanejament a Catalunya. La companyia està reforçant la resiliència i l’eficiència d’aquests sistemes en 150 municipis catalans, en els quals gestiona 9000 quilòmetres de xarxa de clavegueram i on incorpora tecnologia d’última generació, com la IA o la robòtica, tant a la inspecció com al manteniment de les infraestructures subterrànies. Algunes de les solucions més destacades serien els robots d’inspecció amb càmeres de circuit tancat de TV (CCTV), els drons i vehicles autònoms equipats amb sensors i làser escàner, i els robots per a la neteja i el manteniment de canonades. Aquests avenços redueixen riscos, milloren la detecció de problemes, permeten planificar millor el manteniment i prendre decisions basades en dades, amb la qual cosa fan les inspeccions més ràpides i eficients.

Comandament d'un equip d'inspecció de sanejament amb dron

Un cas concret d’aplicació d’aquestes tecnologies és el projecte e-READAPTA a Rubí, finançat amb fons europeus Next Generation. El projecte preveu la instrumentació i la sensorització de 30 punts d’abocament per monitoritzar en temps real la qualitat de les aigües residuals, el cabal i possibles sobreeiximents, així com la instal·lació de 30 sistemes de retenció de sòlids per evitar l’abocament de residus com tovalloletes o bosses de plàstic. Una actuació pionera és la implementació de visió per computador en dues estacions de bombament i un sistema de retenció, que optimitzarà la neteja de forma intel·ligent.

Però la transformació també arriba a les depuradores, que evolucionen cap al model d’ecofactoria. Mitjançant la sensorització i l’automatització, Agbar centralitza tota la informació en un repositori digital que permet disposar d’informació en temps real i crear un bessó digital. El sistema incorpora algoritmes d’intel·ligència artificial que optimitzen l’operació i el manteniment. El resultat: depuradores més eficients, amb menor consum energètic i millor qualitat de l’aigua.

Quan el sanejament protegeix la salut pública

La gestió del sanejament també pot contribuir a resoldre problemes de salut pública. Per aquest motiu, la companyia treballa en projectes d’innovació per tractar problemàtiques que impacten en els sistemes de sanejament. El projecte europeu LIFE GENESYS n’és un exemple pioner: Agbar, a través de Cetaqua i Aigües Sabadell, col·labora amb l’Hospital Parc Taulí de Sabadell per prevenir la disseminació de contaminants emergents de les aigües residuals hospitalàries als sistemes de sanejament i al medi.

El projecte fa un seguiment de fàrmacs, bacteris resistents i gens de resistència als antibiòtics, i està construint una planta de tractament innovadora a l’hospital capaç d’eliminar aquests compostos abans que circulin per la xarxa de clavegueram i arribin a les depuradores o al medi ambient. És el primer sistema d’aquest tipus a Espanya que tracta les aigües residuals hospitalàries en origen, i s’avança a la legislació futura, ja que actualment els hospitals no tenen l’obligació de disposar d’aquests sistemes.

A més, es treballa en una plataforma digital amb intel·ligència artificial per monitoritzar aquests compostos, lligar la seva presència amb les prescripcions de medicaments i generar alertes preventives de risc de resistències. Aquesta iniciativa pionera, finançada per la Unió Europea, contribueix a protegir la salut pública i la qualitat de l’aigua, amb la qual cosa manté l’eficàcia dels antibiòtics i reforça la sostenibilitat del cicle integral de l’aigua.

Càmera robotitzada a l'interior d'una xarxa de clavegueram

Un repte invisible però imprescindible

La tecnologia i la innovació són eines fonamentals per aconseguir un sanejament més efectiu i robust, que beneficiï tant el medi ambient com la salut pública. En el Dia Mundial del Sanejament toca recordar que encara queda molt per fer. Malgrat els progressos assolits, cal seguir apostant per infraestructures preparades per afrontar els impactes del canvi climàtic i preservar la salut col·lectiva. Cal un finançament adequat, visió a llarg termini i compromís. I és que, sota terra, hi ha una xarxa que opera de manera invisible, però que resulta imprescindible per construir un món més segur i sostenible.