En Novell remuga. Tan bé que estava. Segur que és una falsa alarma, que es queixen per tot.
A veure Novell, que al personal d’infermeria els hi passa com als metges. Que uns son bons i altres millor seria que fessin una altra cosa. Per cert, que això també serveix pels gerents d’hospital i pels polítics. Però si et crida una veterana com ella, creu-me, escolta-la i no badis.
D’acord, d’acord, anem-hi.
Ulls oberts i angoixat, el pacient lluita desesperadament contra el respirador malgrat l’anestèssia.
I si l’anestessiem més i no es mourà tant?
Resposta massa fàcil, Novell. No es tracta de que no molesti fent sonar les alarmes. Es tracta de saber que li passa. És evident que no està bé.
Radiografia de tòrax urgent. Pneumotòrax. Mostrar al resident com es posa un drenatge toràcic. Canvi de tub endotraqueal, mig obstruït per mocs i que devia ser la causa de tot plegat. Nova radiografia per confirmar que el problema és resolt. Una bona hora de corredisses i de feina. I una mica més per agraïr al personal la seva col·laboració i per deixar-ho tot ben referenciat a l’historial clínic. Una volta ràpida a tots els altres malalts. Tot en ordre? Tot tranquil. Tornen al despatx.
Ja m’he desvetllat. I si tornem a les tres virtuts teologals? Fe, Esperança i Caritat. Ja veus que si que les sé anomenar. A veure si m’ajuden a entendre la qüestió.
Com vulguis. Per començar has de pensar que la Fe i l’Esperança son característiques personals, però la Caritat és transitiva. És la única que reconeix que els humans som socials. De fet jo li canviaria el vell nom de caritat pel més actual de justícia. O potser per solidaritat, conceptes que no volen dir el mateix però tenen certa semblança, sòn més actuals i confirmen que som socials. Creus que es pot llençar aigua a la sorra del desert al davant d’algú mort de set? No seria caritatiu, ni just, ni solidari, oi? Ni ètic. Molt bé, que passa amb els vaccins que en només un any les empreses han investigat, patentat i posat a la venda? Doncs passa que els governs dels països més rics les compren totes per la seva població i als països més pobres només arriben unes quantes dosis pels més rics. On veus la caritat, la justícia o la solidaritat? On és l’ética si canviem la paraula per parlar del mateix? I deixem de banda el tema de les corredisses, que ha fet que els temps necessaris per estudis i verificacions, s’hagi escurçat notablement... que aquí hi ha tot un altre tema.
Agafa unes ametlles del pot que sempre porta a les guàrdies, que el sopar de l’hospital no acostuma ser substanciós, i n’ofereix un grapat al company. Continúa.
Però el problema ètic o d’insolidaritat només és rellevant pels qui tenen ética i son solidaris. En realitat, de personatges amb més cobdícia que ètica i més egoisme que solidaritat, el mòn és ben ple. Cap novetat. Sempre ha estat així. El problema greu, pràctic i real en situació de pandèmia és que o s’immunitza tothom o el virus anirà circulant, mutant i infectant. La famosa immunitat de grup, també és un concepte social. La vaccinació a l’Àfrica és ben escassa, oi? I on han identificat la que per ara és la darrera variant del SARS-CoV2? A Sudàfrica precisament. És clar. És on té més camp per córrer. Crec que els ciutadans d’Israel ja van per la quarta dosi de vaccí però els palestins no tenen la mateixa facilitat d’accés. Per tant s’infecten més persones i circulen i muten més virus pel país. Sobretot si unes dotzenes de milers de palestins treballen cada dia a Israel. Per tant, pel més pur interès de la seva pròpia ciutadania els governs rics haurien de proposar la immunització global, sense patents ni fronteres per fer disminuir la circulació de virus. Vaja cara que poses! Que com es fa això? No sé, jo sòc metge, no polític ni gestor, però si que tinc clar que hi ha situacions en que els humans o ens en sortim tots junts en grup, o continuem amb allò tan vell i suat de que sobrevisqui qui pugui i que peti qui hagi de petar... I els supervivents ja s’arreglaran. En fi, que vols que et digui, caritat teologal, em sembla que ben poca. O justícia, o solidaritat si vols. O ètica. I, com deia el savi, a menys justícia, més inestabilitat social.
La nit avança; potser si que ja es veu menys tràfic a l’autopista. I una becaina al sofà si tot està tranquil? Doncs no. En Novell rumia...
Vols dir que d’aquesta i de les futures pandèmies, els humans n’haurem de sortir tots plegats, oi? Lamentablement a mi em ve al cap una altra possibilitat. Que la humanitat, o inhumanitat, es divideixi en grups aïllats: els dels poderosos amb accés a vaccins, hospitals i recursos i els grups dels miserables treballadors sense accés a recursos. Dos mitges poblacions separades per murs i lleis més fortes que les muralles de pedra.
En Canós ho veu. La possibilitat de l’apartheid sempre és a l’aguait en les crisis. Assenteix amb el cap. Possible, ho és.
A veure Canós, si t’he entès bé, el que vols dir és que quan escasseja la caritat/justícia/solidaritat/ética, predomina la llei del més fort i que campi qui pugui, oi? I que això crea inestabilitat social, conflictes, etc.
Si, però no només això. Jo parlava de medicina i de salut, no de política. A veure, pensem una mica. Hem dit que aquesta pandèmia no afecta a tots igual. Homes, grans, obesos, diabètics i els qui s’hi assemblen són més afectats. Si? I també hem dit que un dia els humans arribarem a tenir immunitat de grup, o de ramat, contra aquests virus. Si? Doncs ara pensa: de quines maneres podem ser resistents a coronavirus tots els humans?
No sé. A veure... Si tothom està vaccinat és una manera; si tothom l’ha passat i ha fet anticossos és una altra i per acabar si s’han mort tots els sensibles al virus i només queden els resistents. És això el que vols dir? Jo trobo aquestes tres maneres d’arribar a la immunitat de ramat.
T’hi acostes molt, col·lega. Sissenyor! Sense plantejaments sociopolítics, només científics, per arribar a la immunitat de ramat, tenim tres vies. I només tres. La primera és vaccinar a tothom, al món sencer. Ja veus que això no és possible. A més a més, amb la poca durada de la immunitat i amb les variants resistents als vaccins que aniran apareixent, encara menys perqué s’hauria de revaccinar a tothom, incloent molts animals, cada pocs mesos. No sembla factible. La segona via és esperar a que tothom s’infecti de les variants menys agressives i poc a poc anem fent immunitat tots plegats. Ens toca paciència, ja veurem quan passa això. A més a més, en aquest cas, lluitem contra dos adversaris. Una: les variants noves del virus que siguin resistents a la immunitat actual. I dos: les normes anticontagi que poden fer el procés interminable. Si ens hem d’infectar tots de la variant benigna, perqué evitar-ho? I si evitem els contagis, quan arribarà la immunitat de grup? I en tercer lloc, semblant a la segona via, esperar que totes aquelles persones vulnerables a la malaltia s’infectin i acabin fent anticossos o morint. Si només sobrevisquèssin els resistents al SARS-CoV-2 també s’acabaria la pandèmia. Almenys aquesta. En aquest plantejament, on queda la caritat / justícia / solidaritat / ética? Només és al cap o al cor dels qui pensen que enviant un avió carregat de vaccins a punt de caducar a l’Àfrica ja es queden descansats. No apareix enlloc més, oi? Però jo només intento aportar un pensament científic teòric, lluny de la política i dels sentiments i creences de la població per dir que, per interès propi, o treballem per tots o seguirem a la mercè d’aquest virus i dels que vindran. Un científic raonable, sense interessos per fer creure res a ningú, es fa aquestes preguntes i voldria que els gestors de la crisi deixèssin clar on volen anar i per quin camí. Encara que sigui impopular, els de cap clar ho entendrem.
No sé Canós. Si fèssin això i parlèssin clar a la població, potser no renovarien la cadira i anirien a l’atur polític perqué la oposició s’els menjaria vius. Potser tens raó, però quan deies abans que a la població no li interessa saber que és un destret respiratori o una coagulació intravascular disseminada, sospito que tampoc li interessa el plantejament teòricocientífic. Saps que em sembla? Que devia tenir raó el teu Erich Fromm i que la gent vol una norma clara i un líder fort i no haver de pensar i decidir per si mateix. És més fàcil tenir Fe, oi que si?
Tens raó Novell. Tota la vida buscant aquells pensaments i raonaments que deslloriguèssin cada situació complexa i ara trobo que governants i governats ens movem per emocions... El que et deia abans, torna el sistema autoritari, l’acceptació del que mani qui pugui manar i no haver de pensar i debatre, que és lent i cansat. Cada vegada més lluny allò de sapere aude. Atreveix-te a saber. Atrevir-se a saber és molt dur. Au, descansa una estona mentre estiro les cames.
Surt al passadís i dona una volta a tota la planta. L’hospital sencer és en silenci. Cap a l’est, sobre el mar, comença a veure’s l’albada. Tres hores més i arribarà l’equip de relleu. Va, un grapat de fruits secs i una becaina a la butaca...
Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.