ENSENYAMENT
27-09-2022 13:26
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Us presento Oodi -oda en finès-, la biblioteca central d’Helsinki. Oodi té l’estructura d’un pont, tres pisos sostinguts per dues arcades d’acer que atorguen cent metres de llargada sense columnes. La idea de biblioteca com a pont em sembla meravellosa. Els ponts uneixen punts separats que d’altra manera seria molt dificultós o impossible accedir-hi. Els llibres fan exactament això. Comuniquen universos tan distants entre si com ara la Troia de Príam i Héctor amb la Barcelona actual, els discursos de Ciceró amb els tertulians radiofònics o el rigor aristotèlic amb el disseny del nou currículum escolar. La biblioteca és la màquina del temps més perfecta que s’ha pogut inventar. Pots traslladar-te a la Constantinoble del segle XV o a l’Antàrtida amb els exploradors del segle XIX. Funciona molt bé també com a servidor de situacions d’aprenentatge de vida, de vida interior. Ens permeten endinsar-nos en els problemes de la Natàlia de la Plaça del Diamant o en els excessos d’Aquil·les, les contradiccions d’Anna Karenina o fins i tot tenir una experiència gairebé de realitat virtual posant-nos en la pell de la infanticida de Caterina Albert. Tota la diversitat humana al nostre abast!
És lògic que els finlandesos dediquin a aquesta màgia portentosa un temple tan grandiós. Em cauen bé els finlandesos, només per això, i per existir al costat d’un gegant com Rússia sense morir per ofegament.
Aquí al mediterrani, ja no sentim aquesta devoció. Ens ha durat molts anys, des dels papirs d’Alexandria i els pergamins -de Pèrgam-, portem segles i segles darrera la paraula escrita. Ara volem innovar. Qualsevol insignificància passada per una app ens sembla molt millor que la vetusta ancianitat dels llibres. Quan els pares porten els seus fills a l’escola no pensen ni per un moment que potser el seu es convertirà, gràcies al seu esforç i al guiatge dels seus professors, en el Salvador Espriu o la Maria Àngels Anglada del segle XXI. No, si us plau! Artista, no! La respectabilitat de tota la vida, aquell sentit pràctic de l’Auca del senyor Esteve s’imposa entre aplaudiments i odes a la modernitat. Tots somien que els seus seran CEOs d’una multinacional, enginyers -per què tothom vol ser enginyer?- o biotecnogeneticoadvocat. Alguna cosa profundament conservadora i antiquada però revestida d’aparença de relluent practicitat.
En tot cas, les humanitats no troben el seu temple a les escoles i instituts. Tampoc al centre de les ciutats amb la rellevància i lluentor que troba a Helsinki. Quina enveja! Els nostres ponts són cada cop més curts i més escadussers. Ens quedarem empetitits tancats a casa nostra, sense veure-hi més enllà. Llibres si us plau! Llibres per als joves! Llibres per a tothom!
PUBLICITAT
PUBLICITAT