Vegueria del Penedès

GASTRONOMIA

Pedres i llenties


Francesc Murgadas / AMIC Les Cabanyes

29-10-2022 12:01

Malfiat com soc, he començat a imaginar competències deslleials entre marques i venjances de treballadors maltractats

Llenties. Eix

Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!

Els que ja tenim una edat o dues, recordem del temps de la nostra infantesa, encara sota els efectes de la Segona Guerra Mundial i la seva postguerra, la convivència amb la cuinera -generalment l'àvia o la tieta- tot separant a la taula de la cuina les pedretes que solien acompanyar les llenties. Era normal, deia l'àvia, que hi fossin. Les plantes o les beines es batien a terra per separar-ne les llavors i, a l'hora de plegar-les, algunes pedretes es colaven.

La meva àvia paterna, a més, m'esperonava a fer-ho amb cura donat que el meu avi anava just de dents i queixals, i no podia córrer riscos.

El record m'ha tornat quan a la cua del supermercat, la caixera ha tret de la màquina un tiquet on advertia al client que em precedia d'haver comprat aquestes ametlles de les quals ara tothom parla (poden portar "bocins de metall" que posen en perill la dentadura o els implants) i que, si encara les tenia, les podia tornar i li abonarien el que hagués pagat per elles.

Al marge de celebrar la iniciativa com a senyal de compromís amb els clients, m'he preguntat com podien arribar bocins de metall a una modesta bossa d'ametlles sense que ningú ho detecti. Perquè imagino que l'origen de tot plegat estarà en la màquina d'esclovellar-les, torrar-les o envasar-les i, si aquesta ha perdut metall, d'alguna peça seva deu ser.

Malfiat com soc, he començat a imaginar competències deslleials entre marques i venjances de treballadors maltractats. Però, per damunt de tot, m'ha vingut al cap la malfiança que, si apareixen dos o tres casos més, es pot generar entre els soferts consumidors. Perquè, en una societat on certa gent es dedica a anar pels bars i locals d'oci nocturn punxant a desconeguts per poder-los pispar el mòbil o altres coses pitjors, tot és possible. I això implica afegir més mecanismes d'alerta per perills potencials al nostre cor ja prou carregat d'ais per altres temes. Sense deixar de banda el fet col·lateral que la caixera fos advertida per un Pegasus aparentment inofensiu que, justament aquell client, estava en situació de risc.

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.