COL·LABORACIÓ
14-02-2005 18:39
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
A diferencia d'una de nova, una muntanya és vella quan pren forma arrodonida fruit de l'erosió i de les intemperàncies. La muntanya del Carmel és una muntanya, si voleu dir-ne turó, vella. Com ho són les que la precedeixen en ordre de pendent: el Collserola i la del Guinardó. A cavall d'un desnivell de 3oo metres, si fa o no fa, abans de deturar-nos en la cota 200.
De la muntanya o turó, com vulgueu, s'han dit aquests dies un munt de bajanades. Deixeu-me ser sincer. Cap d'elles m'ha convençut prou. Això ha anat més enllà del que ens tenen acostumats.
Amb l'apreuament que em mereixen els veïns del barri que té en els seus peus aquesta muntanyeta vella i l'admiració que em mereixia la meva professora de biologia, he repassat amb deteniment els meus apunts d'estudiant.
L'aigua, aquest bé tant preuat que a vegades pot fer malifetes, quan cau del cel o s'escola, allò que en diem aigües d'escorrentia, ho fa cercant la pendent i per filtració. De la primera ja n'he parlat. No hi tornaré. Quan troba un terreny abonat, o impermeable, ho fa per superfície com és el cas de la pissarra. En canvi, quan el terreny és argilós o fangós la travessa i passa al subsòl.
Se sap l'edat d'un sòl quan, per mitjà d'estudis geològics o de la mateixa observació, aquest es presenta en estrats o capes compactades i no massa gruixudes. Això es degut a l'acumulació dels materials que hi ha en aquell subsòl, al pes i a la pressió als que han estat sotmesos. Si perllonguéssim aquesta pressió i aquest pes acabaríem tinguen sorra de platja, bé, no exactament. Però si aconseguiríem un terreny, esmicolat, humit i inestable.
Tornem a l'aigua. En el seu avanç, no tant sols arrossega materials sinó que els desplaça i els diposita, però, també s'enllota quan troba capes de matèries no poroses per les que, en principi, no pot sortir. Aleshores es formen bosses d'aire i agua com en el cas d'un brollador.
Tothom sap que és una xemeneia. Bé, tothom, no... Per això que va bé recordar-ho de vegada en quan. Una xemeneia subterrània és com una llar de foc . Un lloc on hi posem llenya a cremar i el fum s'escapa per la sortida que li hem fet amb la campana, el coll i el que en diem forat.
En una bossa d'aigua estancada bé sia per la pressió pels gasos acumulats, de la modificació dels organismes vius o del mateix escalf, el líquid element sempre troba una sortida que, abans, era tapada. El que no s'evapora, considerem. Sense proposta prèvia ens trobem amb el concepte de guèiser. Per no anar tant forts, el de brollador termal. Al capdavall, però, tenim una xemeneia natural.
Ara ve la part més peluda del tema. Aquest forat es pot engrandir per moltes coses. Per exemple, el pes d'allò que hi hem posat damunt... Ara, no sé perquè, estava pensant en els cotxes i camions que aparquen a les voreres... Per ser la caverna de mides considerables o haver-ne fet una d'artificial. Per moltes raons, com us he dit.
L'aigua, però, no té cap tendència a sortir cap a munt, si no hi té més remei. Cerca el llit, el pendent i el lloc més fàcil. Està sotmesa a la llei gravitacional. Com nosaltres. Per tant, pot foradar, i, de fet ho fa, aturant-se de nou quan torna a trobar materials impenetrables i formant noves capes freàtiques.
Els que ens agrada la muntanya sabem que un petit esvoranc pot donar lloc a una cova i una petita gatera, per la que en prou feines hi passa el cap, pot conduir-nos a una sala de grans dimensions amb un fantàstic llac en el seu centre. L'espeleologia és una activitat fascinant, però, tampoc hi entrarem...
En la muntanyeta del Carmel hi ha un parc. No estaria de més comprovar la fixació en el sòl d'allò que hi ha plantat. A vegades, més sovint del que pensem, els arbres i les plantes ens donen referents de moltes coses que sabent-les, ignorem. Com a ignorant que sóc, jo no deixo de fer-me la mateixa pregunta: perquè, amb els anys que fa que hi ha metro a Barcelona, no ha estat fins ara que s'han decidit ampliar la línia 5?
Per no tenir més goteres, ja en parlarem un altre dia, perquè no donem per acabat el que ja tenim fet, no fos que ens toqui agafar el rem quan la barca s'enfonsi.
PUBLICITAT
PUBLICITAT