POESIA
15-02-2024 17:30
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Tic -Tac ferotge, salvatge batec del meu cor que és un rellotge
Davant la por, l'ansietat i el dolor amenaça de bomba
Però es desactiva amb el cant dels ocells
Amb l’olor d’una flor o l’amor sincer
Ha sigut un llarg hivern
Aquest fred intern em gela fins els pensaments
Aquest fred intens… és el de la gent
Vull ser com aquestes flors fràgils i petites
La gent les arrenca, les trepitja, moren però tornen a nàixer i ens captiven
Tornen a nàixer i amb elles l’alegria
Les meves llàgrimes no paren de fluir
Com la sang d’una ferida que van tornar a obrir abans de guarir
Jo sense poder moure’m per la por que ara és pànic mirant com passa la vida
I llavors comprenc que el batec del cor
No és sístole ni diàstole, la mera contracció d’una màquina perfecta
Ara es connecta amb la meva ànima
I em diu descansa… però desperta.
Respecta el meu ritme que si no puc més
Entenc el tic-tac ferotge del meu rellotge
Se’ns acaba el temps
Temps per ser feliç no miris enrere
Que el temps més que córrer vola
Vola com el cant d’aquell ocell lliure
Pobret no fuig, lluita per viure
Que et diu no ploris la vida ni la carreguis
Només viu-la
I així al compàs del meu tic-tac salvatge
Faig toc-toc a una nova porta del meu trist viatge i li dedico un somriure
Feliç de ser lliure, que la vida és per viure
Feliç per cada posta de sol i a l’alba
Agraïda en trobar a la natura la calma
Buscant l’amor i fugint de l’odi que em mata
El meu tic-tac m’avisa i el meu cor contra-ataca abans de rendir-se
Em vaig prometre cuidar-me
I protegir tot l’amor i la vida
Que aquest món també regala
Malgrat les ferides
No tinguis por que no et pots perdre la vida
No tinguis por, saps que has de sortir del teu forat perquè allà fora la vida et crida
Et crida el cant dels ocells
Et crida l’olor de les flors, que com nosaltres lluiten contra el temps
Ploraré perquè ha de ploure i acabaré amb la sequera
Ploraré com ploren els àngels causant inundacions
Ploraré sense límit però tornaré nedant per un rierol
I abraçaré també a qui plora buscant consol
Així desembocaré al mar
Així lluitaré contra el tic-tac
Passarà la vida però ja no serà en soledat
Deixa’m fer toc-toc al teu cor perquè no puc parar aquest Tic-tac
PUBLICITAT
PUBLICITAT