PRIMER SECTOR
20-06-2024 9:02
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
L'Alt Penedès i el Garraf són un clar exemple del creixement de l'agricultura ecològica a Catalunya, amb dades que mostren l'aposta del sector per evitar adobs i pesticides químics. La vinya té un paper fonamental en aquest procés de conversió a ambdues comarques, tenint en compte que la Denominació d'Origen Penedès exigirà que tot el raïm sigui de producció ecològica l'any vinent. Entre els anys 2017 i 2023, els operadors ecològics van augmentar un 134% a l'Alt Penedès -van passar de 383 a 897- i un 84,62% al Garraf -de 26 a 48-, segons les darreres dades del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), l'autoritat pública de control encarregada d'auditar i certificar els productes agroalimentaris de caire ecològic. Entre els anys 2022 i 2023, l'augment d'operadors ecològics va ser del 10,7% a l'Alt Penedès, i del 6,67% al Garraf -en el cas de Catalunya, la mitjana de creixement se situa en el 6%-.
A banda del nombre de productors, l'increment de la superfície d'agricultura ecològica a les dues comarques també és molt destacada: entre 2017 i 2023 l'Alt Penedès va passar de 8.218 hectàrees a 16.372, amb un increment del 99%. Al Garraf, l'any 2017 hi havia 727 hectàrees, que van ampliar-se fins a les 1.127 de 2023, fet que suposa un creixement del 55%. Entre 2022 i 2023, l'augment va ser de l'11% a l'Alt Penedès, i del 13% al Garraf. També ha crescut considerablement l'activitat agroalimentària ecològica al territori: l'Alt Penedès va passar de 212 activitats en l'àmbit de la indústria agroalimentària ecològica el 2017 a 440 el 2023, i el Garraf, de 29 a 50 durant el mateix període.
Vinyes i olivera, conreus “fàcils” de l'agricultura ecològica
“Al Penedès, els cultius majoritaris són la vinya i l'olivera, que són més fàcils que altres de portar en ecològic”, explica el coordinador d'Unió de Pagesos a l'Alt Penedès, Ferran Carbó. L'agricultor, d'Avinyonet del Penedès, destaca que la demanda de la DO Penedès de raïm ecològic ha estat un factor fonamental a l'hora de canviar el sistema de conreu. Segons Carbó, la sequera dels darrers anys fa que problemes com “plagues o malalties siguin més fàcils de manegar” en ecològic. Carbó apunta que una mostra visual del creixement de la vinya ecològica és la progressiva desaparició de les “franges de seguretat” que cal deixar entre conreus que permeten adobs i pesticides químics i els que no ho fan. En el seu cas, va començar la conversió a ecològic l'any 2019, i fins l'any passat no va obtenir la certificació del CCPAE. Segons Ferran Carbó, el raïm ecològic “es paga millor”. “Dins de l'ecològic hi ha una subcategoria que és per al cava i que encara es paga a millor preu -el cava de guarda superior-”. “La gent veu que es pot fer en ecològic”, destaca, si bé deixa clar que en el cas de la vinya ecològica “cal estar més a sobre”, un fet diferencial que pot ser més assumible “per als pagesos que s'hi dediquen professionalment, que per als que no ho són”.
Coure i sofre contra els fongs
Josep Bertran, coordinador d'Unió de Pagesos al Garraf, es dedica exclusivament a la vinya a Sant Pere de Ribes. “Aquí tots ens estem passant a l'ecològic. A la vinya és relativament fàcil, no hi ha massa canvi”, afirma. Bertran apunta que una de les diferències bàsiques és que els agricultors amb conreus ecològics no poden fer servir herbicides, un producte que permet acabar amb les males herbes de la terra. “Les hem de treure llaurant, amb diferents eines mecàniques, però sense llençar-hi cap producte”, diu. “A la vinya competim contra els fongs. Fem servir coures i sofres”, resumeix. El pagès, que va rebre la qualificació l'any passat, destaca que abans de poder estar certificat com a ecològic, a la vinya cal passar per una etapa de “tres anys de reconversió”, per garantir que la terra ja està totalment exempta de residus de plaguicides o altres productes químics artificials.
Un sistema que ajuda a estalviar
“Fa 19 anys que faig agricultura ecològica”, explica Pere Llopart, propietari de vinyes a Sant Cugat Sesgarrigues, Avinyonet, la Granada i Subirats. Llopart explica que la seva família ja solia tractar els conreus “el mínim possible” sense “ser massa conscient” que el seu sistema era ecològic. L'agricultor recorda que els propis pagesos se'n beneficiaven perquè “no s'intoxicaven”. Un altre avantatge és econòmic: “t'estalvies molts diners”, diu. Llopart va inscriure's al CCPAE l'any 2015, i assegura que “el més complicat de tot és la paperassa”. Per a l'agricultor, conrear fruita és una tasca “molt rutinària”. “Cal observar molt i la mateixa planta t'indica què necessita. Cada any és el mateix, Quan és l'època que pot venir alguna malaltia ja ho saps”, diu. Llopart afirma que si bé fa uns anys el raïm ecològic es venia a millor preu que el que no ho era, la situació ha canviat. “Des de fa cinc o sis anys enrere no veig la diferència. Molta gent ja s'ha fet ecològica i les bodegues se n'aprofiten”. Per al pagès, però, la viabilitat econòmica passa per ser ecològic. Així, assegura que fer un tractament convencional cada quinze dies “val un dineral”. “Són productes cars”, diu. També destaca, no obstant, que productes com el sofre, essencial en l'agricultura ecològica, s'ha encarit més del doble els darrers anys arran l'augment de la demanda.
Creixement de l'agricultura ecològica a Catalunya
A Catalunya, la superfície de producció agrària ecològica i els operadors ecològics van créixer un 4 i un 6% respectivament entre 2022 i 2023, segons les dades del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica. Així, l'any passat es va arribar al 22,5% de la superfície agrària ecològica útil, una xifra que s'apropa a l'objectiu d'assolir el 25% l'any 2030 en el marc del Pacte verd europeu. D'altra banda, segons les dades del CCPAE, el 27% dels elaboradors de productes ecològics a nivell de l’Estat són catalans, així com el 26% dels comercialitzadors i el 32% dels d’importadors. El consell compta actualment amb 5.333 operadors inscrits.
Quant a la superfície ecològica, l'any 2023 es va arribar a les 283.591 hectàrees a Catalunya, fet que representa un augment del 3,92% respecte l’any anterior. La darrera dècada, la superfície inscrita al consell ha augmentat un 152,29%. Des de l'organisme es destaca la superfície del cultiu de la vinya, la majoritària en ecològic, que va créixer un 11,25% l’any 2023 a tot Catalunya i que disposa de 32.353 hectàrees. Pel que fa a la ramaderia ecològica, l’any 2023 es va tancar amb 1.135 explotacions ramaderes inscrites al CCPAE, el que significa un augment del 3,56% respecte de l’any anterior, i un creixement del 70,16% els últims deu anys. El vaquí de carn és el subsector ramader ecològic majoritari a Catalunya, i l’any passat va créixer un 5,23%.
D'altra banda, en l’àmbit de l’agroindústria ecològica transformadora i comercialitzadora, el 2023 va finalitzar amb un total de 2.886 activitats agroalimentàries ecològiques registrades al Consell, amb un creixement del 3,43%. La darrera dècada, aquesta indústria agroalimentària ha crescut un 222,75%. Pel que fa a la facturació, la dada disponible més recent són els 1.294 milions d’euros assolits l’any 2022, amb un creixement del 8,74%. Segons el consell, el volum de facturacions bio s’ha multiplicat per set els últims deu anys.
PUBLICITAT
PUBLICITAT