PUBLICITAT
ENSENYAMENT
26-06-2024 11:24
Em sento profundament decebut per la meva generació (i ja sé que jo mateix en formo part). Declaro que som una fornada fallida, una promoció obviable, un grup sociològic emmalaltit d’egocentrisme i amb complex de superioritat. Segons Jordi Nomen, educar és ensenyar a pensar, a sentir, a conviure i a decidir. Em costa dir-ho d’una tirada sense marejar-me; però si no som capaços d’ensenyar a llegir! Carai, quins fums! Què importants que som! Què súpers! Els nostres infants i joves, sense el nostre ajut en totes les facetes de la seva vida, serien uns autèntics llimacs abúlics. I nosaltres, en canvi, una generació de Sòcrates amb la capacitat d’exemplificar els més alts valors de la humanitat. Bravo! S’ha descuidat que també els ensenyem a ser emprenedors, crítics i digitalment competents. La repolla.
Però diguem-nos-ho! Repetim-nos-ho! Ens fa sentir bé. La nostra tasca és excelsa, angèlica, som imprescindibles, som el centre del món. En cursos i cursets, en articles, en llibres, cridem ben fort que l’educació és ensenyar-ho tot, cridem-ho perquè potser ningú més ens ho dirà mai. Entrem a les classes i la veritat és que en un nombre ben respectable no hi ha manera d’ensenyar gaire res, els mestres emmalalteixen del cap en un nombre creixent i cada cop costa més enrolar personal en aquesta tasca. És estrany, tenint en compte que ensenyem aquestes súper-xulades! L’educació és la bomba, però la feina d’educar no ho sembla.
Els alumnes tampoc semblen sempre disposats a assimilar la nostra manera de fer-los créixer en la manera de pensar, de sentir, de conviure o de decidir. És la nostra pantomima i no hi participen de bon grat. Pensen amb les eines que els donem -de vegades, escasses- però per si sols, molt sovint en contra de la nostra autocomplaença. Senten en el seu grup i expressen en els seus codis, gairebé sempre som els adults els qui anem al darrere per intentar desxifrar-los. Rebutgen les nostres convencions tàcites per a la convivència, posen de manifest les nostres contradiccions i prenen les seves decisions davant el nostre astorament. Si realment la tasca que tenim encomanada és tan elevada, hem de reconèixer un fracàs absolut i continuat.
La nostra generació no parla mai de la humilitat com a valor. La veritat és que ens fa una mica de falta. Un sistema públic fet amb milers de persones no pot sustentar-se en missions quasi religioses. Siguem més humils. Dediquem-nos a ensenyar, a transmetre el que altres persones més intel·igents que nosaltres han anat trobant de valuós. Serem més útils, de debò. Què ens fa pensar que tenim autoritat per ensenyar a pensar? o a sentir? o a decidir? Qui ens ha atorgat aquesta superioritat? Quan hem demostrat que sabem pensar, que sabem sentir, conviure i decidir?
Cada cop que cantem les excel·lències i les bondats de l’educació, estem parlant dels qui eduquen, i els qui eduquen som els adults. L’únic que ens fa diferents als alumnes és que hem tingut més temps per aprendre, sabem més coses, i sembla de justícia traspassar-les a les següents generacions. També els traspassem una sèrie d’errades monumentals a nivell ecològic, econòmic, social… A més els encolomem uns valors amb els quals siguin ells els que solucionin les nostres merdes. Un cinisme bastant evident. El nostre full de serveis com a societat de cara al futur serà ben magre. No volguem donar més lliçons que les que són estrictament necessàries.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT