RELIGIÓ
01-08-2024 9:05
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
A Catalunya i també a Europa, hi ha cada vegada menys capellans. Les noves generacions escullen altres professions, i els capellans actuals són cada cop més ancians, i els substituts més escassos. Aquesta situació és un gran repte per a l'Església Catòlica, que ja fa anys que s'enfronta a una realitat cada cop més alarmant.
Aquesta circumstància és especialment visible a casa nostra i ha arribat a un punt crític. El passat 2023, la diòcesi de Barcelona va registrar l’ordenació d’un únic capellà, establint un mínim històric. A més a més, les inscripcions per començar el primer curs al seminari barceloní també han patit una caiguda dràstica, amb només dos nous estudiants. Aquesta xifra contrasta amb els vuit preveres ordenats el 2022, un any que ja havia estat fluix.
A nivell local, aquesta disminució també es fa evident. Fa una dècada, el 2014, Vilanova i la Geltrú comptava amb cinc capellans en actiu, però a dia d’avui la xifra s’ha reduït a només tres: mossèn Àlvar, mossèn Pere i mossèn Agustí, i cap diaca. Per afrontar l'escassetat creixent de capellans, l'Església catòlica ha iniciat una revisió profunda de les seves pràctiques tradicionals, especialment en aspectes fonamentals com les misses dominicals i les cerimònies de comiat dels difunts. Aquesta situació ha obligat la institució a adaptar-se a les noves realitats socials i demogràfiques, buscant solucions innovadores per mantenir la vida litúrgica i pastoral de les comunitats.
L’estratègia del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat
Una resposta especialment destacable ha estat l'estratègia implementada pel Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, que ha desenvolupat un pla per garantir la continuïtat de les celebracions religioses, fins i tot en aquelles parròquies on no hi ha un capellà resident o disponible regularment. Aquesta estratègia inclou diverses mesures que busquen optimitzar els recursos i fomentar la participació activa dels laics.
De fet, és un malentès comú pensar que ser "laic" significa no tenir cap relació amb la religió. En realitat, la paraula “laic” fa referència a qualsevol persona que no és clergue o membre d'una institució religiosa oficial. Els laics poden ser creients i practicar la seva religió, però no tenen un paper formal dins la jerarquia de l'Església.
En altres paraules, el terme "laic" simplement distingeix entre aquelles persones que exerceixen funcions religioses oficials (com sacerdots o monges) i la resta de la comunitat de creients. En aquest sentit, un laic pot ser tan religiós com qualsevol membre del clergat, però la seva implicació i responsabilitats dins de l'estructura de l'Església són diferents.
Així doncs, s'ha intensificat la formació de membres laics de la comunitat per liderar celebracions de la paraula i altres serveis religiosos que no requereixen la presència d'un sacerdot ordenat. Xavier Aymerich és el vicari episcopal de la Vicaria del Penedès, Anoia i Garraf. També és (Arxiprest de l'Arxiprestat de Vilafranca del Penedès,) Rector de la Basílica de Santa Maria i altres parròquies de la zona, com Santa Magdalena a Pontons o Sant Pere a Sant Pere Molanta.
Des de la seva posició, Aymerich ha estat testimoni i partícip actiu de com l'Església s'està adaptant a la nova realitat social. Aymerich explica que "cada vegada hi ha menys capellans, això ho veiem tots i totes, però cal trobar maneres perquè els serveis se segueixin oferint. Aquesta adaptació inclou la formació de laics per dirigir celebracions com les assemblees dominicals i les exèquies."
En aquest sentit, mossèn Aymerich va creure que la Rosa Estruch, de Vilafranca del Penedès, seria una bona candidata per formar-se i oficiar celebracions exequials en absència del capellà. La Rosa, ara jubilada, és monja vedruna, ha estat mestra tota la vida i és una persona molt compromesa amb l'Església. "Un dia, mossèn Xavier em va proposar participar en aquest servei. Al principi no ho tenia gens clar; sempre he pensat que les exèquies són un moment molt delicat, marcat pel dol i la pèrdua, i no sabia si seria capaç de fer-ho. Però després de reflexionar-hi, finalment vaig acceptar", explica la Rosa.
El Josep Maria Catalan, coordinador de la Pastoral de la Salut del Garraf, va rebre una proposta semblant de mossèn Agustí Panyella, de Vilanova i la Geltrú. "Quan m'ho va demanar, no m'ho vaig pensar dues vegades i vaig dir que sí de seguida. Ja feia temps que portava l'equip d'acolliment d'exèquies a la parròquia i no era res nou per a mi", comenta Josep Maria, qui a dia d’avui ja ha liderat més de cent exèquies la parròquia de Sant Joan de Vilanova, de Sant Antoni Abat de Vilanova, de Santa Maria de la Geltrú, a Sitges i a Sant Pere de Ribes.
La formació per exercir en absència de prevere
Així doncs, el 2021, la Rosa, el Josep Maria i tretze persones més (en total tretze homes i dues dones) van rebre a Sant Feliu de Llobregat la formació per exercir aquest servei, un curs dissenyat específicament per preparar els alumnes per a les seves noves responsabilitats dins l'Església. Aquest certificat té una validesa de dos anys, i aquest 2023 se’ls hi va renovar per dos anys més.
El programa de formació és exhaustiu i cobreix diversos aspectes clau per liderar celebracions religioses, especialment assemblees dominicals i exèquies. La formació inclou sessions sobre teologia bàsica, litúrgia i pastoral, amb un èmfasi especial en la comprensió profunda del significat i l'estructura de les celebracions que hauran de dirigir.
Un aspecte important de la formació és el treball en habilitats de comunicació i empatia, dos punts especialment valuosos en la conducció de les exèquies. Els participants aprenen tècniques per acompanyar les famílies en dol i per oferir consol i esperança en moments difícils.
De fet, aquest és un dels punts que més va marcar a la Rosa. “Per mi, el més important és l’acollida i l’acompanyament als familiars durant el procés del dol. Crec que és el més rellevant de tot. Jo sempre penso en com estan vivint aquest procés i procuro no oblidar-ho en cap moment, sobretot, durant la celebració”, insisteix.
La preparació de les exèquies
La preparació de les cerimònies de les exèquies sol ser a córrer cuita, ja que la mort sovint no es pot anticipar i el temps de preparació és pràcticament d’un dia per l’altre. “De seguida que hi ha hagut un traspàs, si el mossèn no pot ser-hi, ell mateix s’encarrega de parlar amb la família i preguntar si els sembla bé que jo la dirigeixi. Un cop accepten, els truco i els visito al tanatori o al lloc on siguin per passar una estona amb ells, escoltar-los i establir un primer contacte”, explica la Rosa.
El Josep Maria també té una pràctica semblant. “Quan m’assabento que hi ha hagut la mort d’una persona, m’agrada visitar els familiars i conèixer una mica més del difunt: com era, quines aficions tenia i, fins i tot, què els agradaria destacar de la seva vida”, insisteix.
Tant la Rosa com el Josep Maria coincideixen en que, tot i no ser capellans sinó persones formades, la rebuda ha estat molt positiva. “La meva experiència és molt bona, les famílies són sempre molt agraïdes amb mi i, sovint, he pogut mantenir-ne el contacte després de la cerimònia”, explica la Rosa.
La Rosa, a dia d’avui, és l’única persona autoritzada a Vilafranca del Penedès per oficiar les celebracions en absència de prevere i creu que aquesta iniciativa és clau pel futur de les cerimònies religioses: “Per mi, Sant Feliu de Llobregat ha estat pioner en la cerca de persones per seguir oferint els serveis que necessiten els fidels, tot i l’escassetat de mossens”, explica.
Tot i això, insisteix que la necessitat va en augment, i mentre és cert que Sant Feliu ha avançat en aquest aspecte, altres diòcesis han mostrat certa reticència. “El que realment importa és estar al costat de la gent, i això també fomenta la unió en la comunitat. En el meu cas, he pogut establir una relació especial amb els veïns del barri de l’Espirall de Vilafranca, que potser, d’una altra manera, no hauria pogut aconseguir mai”.
El futur de l’Església catòlica
El Josep Maria també veu un futur incert per a les celebracions d’aquests rituals. “Hi ha una falta de capellans evident, crec que les persones laiques hem de comprometre’ns més si volem tirar-ho endavant. Ha arribat un moment que els capellans no arriben a totes les peticions que hi ha, cada vegada són menys i la necessitat se segueix mantenint”, apunta.
A més, explica que el perill no resideix només en les exèquies, sinó en tots els múltiples serveis que es requereixen dels mossens. “Espero que l’Esperit Sant pugui treure més vocacions, però fins aleshores, les persones laiques tenim un paper fonamental per tirar endavant la celebració dels ritus”, explica el Josep Maria.
La Rosa considera que l'Església ha de continuar obrint-se, tot i que hi ha qui es mostra reticent. “Hi ha molts diaques, persones casades amb família, que poden realitzar celebracions i rituals, excepte la consagració i la confessió, que són competència exclusiva dels capellans. La nostra diòcesi ha format molts diaques, i crec que el futur de l'Església passa per aquí. Si en el futur es permetés el matrimoni dels sacerdots, potser això podria obrir noves oportunitats. El compromís de les persones laiques i dels diaques és essencial per a l'evolució de l'Església, que ha d'adaptar-se als temps als que viu”, insisteix.
La situació actual de l'Església Catòlica, marcada per la disminució del nombre de capellans i els canvis en la societat, planteja reptes significatius però també oportunitats de renovació i adaptació. La iniciativa del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, amb la formació de laics com la Rosa Estruch i el Josep Maria Catalan, és un clar exemple de com l'Església està buscant solucions innovadores per mantenir la seva presència i rellevància en la comunitat.
Aquesta evolució suggereix un futur on l'Església haurà de continuar reinventant-se per adaptar-se a les necessitats canviants de la societat. És probable que veiem una major participació de laics, qui exerciran simultàniament les seves pròpies professions i oficis (com ara botiguers, mestres o professionals de diversos àmbits) en rols tradicionalment reservats als sacerdots, i fins i tot, una major flexibilitat en les formes de celebració.
L'Església també haurà de trobar noves formes d'atraure i formar vocacions sacerdotals, potser revisant alguns aspectes de la vida sacerdotal per fer-la més atractiva i sostenible en el context actual. Així, la capacitat de l'Església per evolucionar amb les necessitats de la societat serà clau per al seu futur en el segle XXI.
PUBLICITAT
PUBLICITAT