NOVA ERA AGRÍCOLA
24-10-2024 9:08
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Cada cop més dones lideren explotacions agràries a la província de Barcelona: entre els anys 1999 i 2020 -any de les darreres xifres disponibles- s'ha gairebé duplicat el nombre de pageses que gestionen finques del sector agrícola, passant de l'11% al 19%, segons dades de la Diputació. A l'Alt Penedès, el Garraf i el Parc agrari de la Conca d'Òdena, a l'Anoia, també han experimentat un important creixement, i sumen més de 500 dones -més de 400 pertanyen a l'Alt Penedès- que gestionen terrenys dedicats a l'agricultura i visibilitzen iniciatives d'un sector que tradicionalment ha estat liderat per homes, malgrat que elles sempre hi hagin tingut un paper important. A Eix Diari hem volgut parlar amb tres agricultores perquè ens expliquin el seu dia a dia al capdavant dels conreus del territori i reflexionin sobre els reptes i el futur de la pagesia.
Més de 400 dones gestionen terres a l'Alt Penedès
Segons les dades de la Diputació de Barcelona, les dones que gestionen explotacions agràries a l'Alt Penedès van passar de l'11% l'any 1999 (271 dones) al 24% (412) l'any 2020, amb el percentatge més alt de lideratge femení al camp de tota la província; al Parc agrari de la Conca d'Òdena, l'evolució va ser del 9% (45 dones) al 19% (75); pel que fa al Garraf, va passar de no tenir-ne cap (les 191 explotacions de 1999 estaven gestionades exclusivament per homes) a disposar-ne d'un 15% (20 dones). A les tres comarques ha minvat notablement el nombre d'explotacions durant els darrers deu anys, si bé la mitjana de la superfície agrària útil per explotació ha augmentat a l'Alt Penedès i al Parc d'Òdena tant per a explotacions gestionades per homes com per dones -al Garraf han incrementat només les liderades per ells i han minvat les d'elles-.
Vendes online i repartiment a domicili a Vila Aurora
Vila Aurora és el nom de l'empresa d'Aurora Sánchez, filla i neta de pagesos que està actualment al capdavant de l'explotació agrícola de la Masia Can Notari de Vilanova. “Els meus pares conreaven la terra des de l'any 1985, coneixien el sector. Per circumstàncies vaig entrar jo al negoci i l'he anat ampliant”, explica, en referència a la venda online i el repartiment a domicili que va instaurar arran la pandèmia i que compta amb clients fixos des de llavors. Meló, síndria, préssec, carbassons, tomàquets, pèsols i faves són algunes de les fruites i verdures que conrea a la finca, que té parada pròpia a l'exterior del mercat de Vilanova. “Estic a tot arreu, a les terres i a la parada”, sosté, tot recordant que abans era el seu pare qui portava el tractor i la resta de la maquinària i la seva mare l'ajudava en altres tasques, com la venda. La diferència entre aquests rols respon sovint a un tema físic, segons Sánchez. “Jo podria portar un tractor però, per exemple, per portar un motocultor cal tenir una força física constant”, apunta. Destaca que, en liderar l'explotació, ha fet “un treball personal”. “Hi havia coses que desconeixia i en altres he hagut de tornar a començar”, diu. Per a Aurora Sánchez, un dels greus problemes que afecta actualment la pagesia és el canvi climàtic. “Hi ha una manca d'abelles, i per tant, de pol·linització, també de pluja. No és com deu anys enrere, ara apareixen problemes constantment”, i esmenta com a exemple les plagues de cucs que pateixen els presseguers. L'agricultora ha apostat per la “innovació” a través del repartiment a domicili i la web. “Cal que vagis modernizant-te. Tot i que hi ha persones que estan acostumades a anar al mercat i els agrada veure el producte, també hi ha gent que prefereix que li portis a casa, que és el més còmode, i tant una cosa com l'altra passa en totes les edats”, destaca.
La diversificació de cultius, imprescindible per a Dolors Roca
“El meu pare era pagès. Sempre ho he vist i m'ha agradat, no he treballat de cap altra cosa”, explica Dolors Roca, que gestiona l'empresa Fruita de Cal Roca, amb finques a la Granada i els seus voltants, i a Altafulla. L'agricultora compta amb 45 hectàrees de vinya, a banda de presseguers i cirerers, conreu de melons i síndries, ordi i blat, i oliveres, entre d'altres, i disposa de parades de venda directa a fins a nou mercats durant l'estiu. La pagesa destaca que “dones ja n'hi havia abans, però no eren visibles”. “Els meus referents sempre han estat homes. Ara jo soc la que decideix si s'ha de lliurar aquí o allà, etc. El meu home no ve d'aquest món. L'únic que no faig és enganxar i desenganxar les eines, la resta ho faig jo.”, diu. A Roca li agraden totes les feines relacionades amb l'agricultura. “Decideixo jo el que em sembla. Sempre estic al carrer. Sé que tinc èpoques molt estressants, sobretot a l'estiu, però la resta de l'any és més tranquil i puc fer altres coses com viatges o cursos”, explica. El que menys li agrada a la pagesa és “tota la burocràcia que hi ha al darrere. I el tracte amb segons quin personal”, sosté, tot i reconèixer que no és l'habitual. A l'hora de fer balanç, Dolors Roca assegura que l'any passat “va ser un desastre per la sequera. I aquest any ha estat pitjor”, referint-se especialment al sector de la vinya: “es va haver de podar d'una manera molt dràstica perquè el cep no morís, i quan va brotar, va fer-ho com va poder. No ha fet raïms”, es lamenta. “Al Penedès ens hem acomodat a la vinya, tothom plora, tothom està enfadat”, assegura, però ella és partidària de diversificar: “tenim diferents cultius i si falla una cosa, tens l'altra”, diu. Per a Dolors Roca, la pagesia “és una feina dura però gratificant”. “No ho canviaria per res”, conclou.
Recuperació de llavors silvestres i tradicionals a Jorba
Llicenciada en Enginyeria Agrònoma, Marta Palomas és presidenta de la cooperativa Eixarcolant llavors, a Jorba. Amb diferents experiències relacionades amb el món de l'agricultura a Bèlgica, va tornar a Catalunya l'any 2018 i va començar a col·laborar amb el col·lectiu Eixarcolant com a voluntària, fins que es va crear la cooperativa amb un objectiu principal: recuperar llavors d'espècies silvestres comestibles i varietats agrícoles tradicionals. Palomas es refereix a elles com les “plantes oblidades”. “Son aquelles varietats tradicionals que els nostres avis han cultivat i ara s'estan perdent perquè cada vegada hi ha menys gent vinculada al camp”, explica. La cooperativa té un banc de llavors per “conservar aquesta biodiversitat cultivada”. “A banda d'aquesta varietat d'horta també hi ha plantes silvestres, comestibles, que creixen soles i es poden menjar”, sosté, i les va esmentant durant la conversa telefònica a mida que les veu en un trajecte en cotxe, amb el seu company com a conductor: “malves, fonoll, rementerola, colitxos... Estem envoltats d'aquestes plantes però no les coneixem”. Per a Palomas és essencial “donar valor a les varietats que s'estan perdent perquè tenen més capacitat d'adaptació”. “Nosaltres les donem a conèixer i intentem que la gent les torni a produir”, explica. La responsable d'Eixarcolant apunta que el model majoritari d'agricultura dels darrers anys, “més intensiu, que necessita unes superfícies més grans” i en el que les llavors solen provenir “d'una gran empresa”, té les seves carències. “No sembla que els pagesos estiguin tan contents. Hi ha coses molt negatives en aquest tipus d'agricultura”, diu, i posa com a exemple la falta de diversitat. “Al final hem perdut una mica el poder de decidir. Ara tens menys per triar. Hem de tornar a ser soberans sobre el que mengem, sobre els nostres cultius”, afirma. La responsable de la cooperativa també destaca que “la imatge de l'home al tractor” està unida a la necessitat de “més superfície” per conrear que s'ha implantat. “Sempre hi ha hagut dones, antigament la feina era més familiar i es repartien les tasques”, assegura.
Eixarcolant està estructurada en dues cooperatives, una dedicada a les llavors i vinculada amb joves agricultors, i una segona dedicada a tasques divulgatives, edició de llibres i altres activitats. Ambdues estan gestionades pel col·lectiu Eixarcolant, i són de treball associat, sense ànim de lucre, de manera que tots els beneficis obtinguts es reinverteixen en el projecte. “Estic fent una cosa que m'agrada i que està d'acord amb els meus valors. També hi treballem persones que ens entenem molt bé. Això per a mi és molt important”, explica Marta Palomas. Sempre hi ha, però, una part més negativa. “El que no m'agrada és la dependència dels factors climàtics. És bastant dur. Nosaltres hem patit molt amb la sequera. I no hi pots fer res. Però com que la nostra feina està tan lligada amb l'entorn, som els primers en veure la realitat. Hem de ser molt conscients del canvi climàtic. Cada vegada serà més complicat fer els aliments si les coses van com van”, reflexiona. En aquest sentit, Marta Palomas assegura que la falta d'aigua i l'augment de la calor “fa patir les plantes per molt que les reguis”. “El menjar és bàsic”, adverteix, i destaca la importància de “comprar productes de proximitat i de temporada, fets aquí”.
Barcelona Agrària, un programa específic de la Diputació sobre l'agricultura
Tant Marta Palomas com Dolors Roca protagonitzen retrats de “Barcelona pagesa”, un llibre sobre l'agricultura que la Diputació de Barcelona ha publicat enguany. La institució disposa d'un programa específic sobre el sector, Barcelona Agrària, que disposa d'un mapa interactiu per explorar la realitat del sector des d’una perspectiva de gènere i visualitzar les dades sobre la distribució geogràfica de les explotacions liderades per dones, els sectors productius on destaquen i l’evolució d’aquesta presència al llarg del temps. En aquest sentit, la Diputació destaca que en les dues últimes dues dècades s’ha gestat una transformació significativa als camps de la província de Barcelona, i que les dones, tradicionalment relegades a un segon pla en l’àmbit agrícola i ramader, estan emergint com una força impulsora de renovació. Així, assegura que l’increment reflecteix un canvi profund en un àmbit tradicionalment masculí i posa de manifest el paper cada vegada més rellevant de les dones en la gestió agrària. Si bé el nombre total d’explotacions ha disminuït, les finques dirigides per dones han augmentat de 1.313 el 1999 a 1.613 el 2020, fet que mostra un canvi de tendència en la dinàmica del sector.
Segons les dades sobre la província de la Diputació de Barcelona, les dones es dediquen més a l’agricultura (74%) que a la ramaderia (26%). En les orientacions productives, destaquen en el conreu de cereals i vinya, amb un 23% de representació en ambdós casos el 2020. L’horta ocupa el tercer lloc, amb un augment del 9% el 2009 fins al 16% el 2020 a tota la província. Una altra de les dades que destaca el programa Barcelona Agrària és el fet que la viticultura és sector de creixent participació femenina tenint en compte que l'Alt Penedès és la comarca de Barcelona amb un percentatge més alt de dones que gestionen explotacions. Així mateix, el municipi amb més finques dirigides per dones és Sant Martí Sarroca, que compta amb 50 pageses.
L’edat mitjana de les dones titulars d’explotacions agràries és de 62 anys, tres més que la dels homes, fet que evidencia la necessitat d’incentivar el relleu generacional amb perspectiva de gènere. Tanmateix, el 17% de les explotacions gestionades per menors de 45 anys són liderades per dones, una xifra que el 1999 no superava el 9%.
Pel que fa a la formació, el 14% de les pageses joves compten amb estudis universitaris en temes agraris, superant el 10% dels seus homòlegs masculins. A més, el 67% de les dones menors de 45 anys posseeixen algun tipus de formació agrària, ja siguin cursos genèrics o de Formació Professional. Només el 33% de les joves que treballen al camp compten únicament amb experiència pràctica.
Les dades també mostren, però, que les explotacions gestionades per dones tendeixen a ser més petites, amb una mitjana de 16 hectàrees enfront de les 24 hectàrees de les dirigides per homes. En les finques de menys de 10 hectàrees, la representació femenina arriba al 22%. Així mateix, també s’observen diferències en la dimensió econòmica de les explotacions gestionades per dones, ja que si bé la producció agrícola i ramadera de les pageses de la província ha experimentat un creixement notable, augmentant un 60% en l’última dècada fins a assolir els 107 milions d’euros el 2020, aquesta xifra és inferior a la producció de les explotacions gestionades per homes, que arriba als 967 milions d’euros. Segons la Diputació, aquestes diferències econòmiques poden atribuir-se a factors estructurals del sector, com ara la menor presència de dones en explotacions ramaderes, que solen tenir un volum econòmic més elevat.
PUBLICITAT
PUBLICITAT