SEQUERA
30-01-2025 9:08
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
El 75% dels municipis de la vegueria del Penedès continua superant els llindars de consum d'aigua. És un percentatge molt més elevat que al conjunt de les localitats que depenen de l'Agència Catalana de l'Aigua, on un de cada quatre municipis supera els llindars de consum d'aigua marcats en el context actual de sequera. Amb dades de l'ACA del mes passat, 147 poblacions de les 568 que han registrat dades (25,8%) depassen els litres per persona i dia permesos. A més, gairebé la meitat, un 45%, van consumir més aigua per persona el desembre del 2024 que dotze mesos abans, mentre que la resta va reduir el consum. Els municipis petits registren un consum per persona i dia més alt que els més grans: Olivella, Canyelles, Mediona, Sant Jaume dels Domenys i La Bisbal van superar el mes passat els 450 litres per persona i dia.´De les capitals de comarca de la vegueria, només El Vendrell supera actualment el topall de la sequera, que se situa en 186 litres per persona i dia: Vilanova i la Geltrú va consumir 184 litres, Vilafranca del Penedès 167 i Igualada 182.
Un de cada quatre municipis que depenen de l'Agència Catalana de l'Aigua encara supera els llindars de consum d'aigua marcats en el context actual de sequera. Amb dades de l'ACA del mes passat, 147 poblacions de les 568 que han registrat dades (25,8%) depassen els litres per persona i dia permesos. A més, gairebé la meitat, un 45%, van consumir més aigua per persona el desembre del 2024 que dotze mesos abans, mentre que la resta va reduir el consum. El Parlament vota dimecres si valida o tomba el decret llei del Govern que deroga les sancions als municipis que superin els llindars. Amb tot, fonts de l'ACA detallen a l'ACN que sigui quin sigui el resultat de la votació, el centenar d'expedients sancionadors en curs ja han decaigut.
El desembre del 2023, un 39% dels municipis dependents de l'ACA sobrepassaven els límits de consum, una xifra que ara se situa en el 25%. Els llindars van lligats a l'estat de sequera de cada municipi, que han anat canviant al llarg del 2024. Per exemple, en l'estat d'alerta, els volums totals d’aigua que entrin al dipòsit municipal per a l’abastament de la població no poden superar els 250 litres per habitant i dia, incloses activitats econòmiques i comercials. Aquesta xifra cau als 230 per a l'estat d'excepcionalitat, a 210 per la preemergència, i a 200 per la primera fase de l'emergència per sequera, encara que la institució en casos concrets dona uns litres més de marge.
De fet, malgrat que més municipis ara s'ajusten al màxim permès, els litres consumits per persona i dia són molt similars entre el desembre del 2023 i el del 2024. Segons els càlculs de l'ACN a partir de les dades de l'empresa encarregada de planificar i gestionar el cicle integral de l’aigua a Catalunya, fa un any i un mes el consum mitjà per persona i dia era de prop de 186 litres, mentre que el mes passat havia baixat molt tímidament fins als 184.
Durant la primavera del 2024, els consums van caure per sota dels 170 litres, coincidint amb l'estat d'emergència per sequera declarat al sistema Ter-Llobregat l'1 de febrer, cosa que va afectar a més d'un 80% de ciutadans dels municipis gestionats per l'ACA. Amb tot, els nivells es van tornar a enfilar per sobre dels 180 litres amb la desescalada, que va començar el 7 de maig amb el pas d'emergència a excepcionalitat, i el 18 de juny, a alerta, l'estat actual del Ter-Llobregat.
Malgrat l'estalvi d'aigua especialment durant la primavera passada, entre l'últim mes de l'any del 2023 i el del 2024 els consums tornen a ser similars, i en 254 dels 567 municipis amb dades per als dos mesos (45%) fins i tot són ara més elevats. En 295 són més baixos (52%), i en els 18 restants (3%) el consum és el mateix.
Els municipis petits consumeixen més aigua
Les dades més actualitzades de l'ACA, del mes passat, reflecteixen que diverses poblacions de menys de 2.000 habitants encapçalen el rànquing de litres per persona i dia: Sant Feliu de Buixalleu (a la comarca de la Selva, amb 772 litres), Pedret i Marzà (Alt Empordà, 697), Sant Agustí de Lluçanès (Osona, 670), la Riera de Gaià (Tarragonès, 666) i Querol (Alt Camp, 626).
Entre els municipis de més de 5.000 habitants, Roda de Berà (Tarragonès, 521) és on el consum està més disparat, tot i que no supera cap límit, ja que està en prealerta. La segueixen Canyelles (Garraf, 448), Matadepera (Vallès Occidental, 416) i Mont-roig del Camp (Baix Camp, 402), el municipi que inclou Miami Platja.
En general, els municipis petits registren un consum per persona i dia més alt que els més grans; dels de més de 100.000 habitants, només Girona va sobrepassar els 180 litres, una circumstància que també es va donar a Granollers, Vilanova i la Geltrú, Rubí i Sant Cugat del Vallès, entre els de 50.000 a 100.000 habitants. En canvi, entre els de menys de 2.000 habitants, la majoria depassen els 180 litres.
Els expedients sancionadors ja han decaigut, independentment de la votació al Parlament
El 23 de desembre passat, el Govern va aprovar un decret llei per a derogar el règim sancionador per superació de les dotacions màximes per a abastament de població en sequera. Quan el consell executiu va relaxar la normativa, hi havia un centenar d'expedients sancionadors en tràmit, que van decaure com a conseqüència. En algun cas les sancions ja s'havien confirmat, però els municipis encara no havien pagat les multes resultants, i en aquestes circumstàncies les multes també decauen.
Independentment de la votació del Parlament de dimecres per ratificar o tombar el decret llei del desembre, els expedients que s'han tancat ja no es poden reobrir, però si els diputats no accepten els plans del Govern, el règim sancionador tornarà i els nous expedients que s'obrin a partir de llavors sí que podran ser subjectes d'acabar en multes.
El Parlament deroga les sancions als ajuntaments per la sequera
El Parlament de Catalunya ha validat aquest dimecres el decret que deroga les sancions als ajuntaments que havien incomplert les restriccions per la sequera, aprovades per l'anterior Govern de Pere Aragonès. La nova norma ha estat aprovada per una majoria de la cambra, amb els 94 vots a favor del PSC, Junts, el PP i l'extrema dreta d'Aliança Catalana. Vox s'ha abstingut, mentre ERC, els Comuns i la CUP hi ha votat en contra. En la seva intervenció davant del ple, la consellera Sílvia Paneque ha defensat que cal abandonar la "via punitiva" i treballa "braç a braç" amb el consistori. En canvi, l'exconsellera Ester Capella, d'ERC, ha lamentat el que considera una "reculada en tota regla".
El decret del Govern que s'ha convalidat deroga el règim sancionador contra els municipis que havien excedit el consum màxim d'aigua i havien incomplert el Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera. Aquestes multes van ser aprovades pel Govern de Pere Aragonès amb el vot del PSC, malgrat les reticències dels socialistes.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha defensat que cal abandonar la "via punitiva" als municipis per treballar conjuntament "braç a braç" i resistir fins que Catalunya superi "l'amenaça" de la sequera. "Demano que els ajuntaments no hagin de fer servir els recursos per pagar sancions sinó per millorar l'eficiència de les seves xarxes en baixa", ha afegit. Així mateix, ha dit que cal abandonar la "línia de l'assenyalament" i treballar conjuntament amb el món municipal.
Paneque ha posat en valor que 705 municipis han presentat projectes per a la millora de les xarxes o accions com impermeabilització dels dipòsits i reparació de fuites d'aigua entre d'altres. I ha defensat que "l'esperit no escrit" de la llei del govern d'Aragonès era aplicar una "mena de moratòria" del règim sancionador als ajuntaments que fessin esforços per reduir el consum d'aigua.
Junts defensa que és "coherent"
El diputat de Junts Salvador Vergés ha anunciat el vot a favor del seu grup al decret llei, posició que ha permès que la proposta del Govern tiri endavant. El parlamentari ha argumentat que Junts manté així el mateix sentit del vot, i que el grup es manté "coherent". Vergés ha reclamat que l'ACA gestioni la totalitat de les conques internes, i ha exigit al PSC que així ho defensi davant l'Estat. A més, ha afirmat que el Govern està "sotmès, submís i somort".
Per la seva banda, la diputada del PSC Andrea Zapata ha defensat el vot a favor dels socialistes i ha donat suport a la proposta del Govern. Zapata ha agraït el suport dels grups que han votat a favor "del món local", i per mostrar "confiança" i agrair l'"esforç" dels municipis. La dirigent socialista ha argumentat que el PSC ha estat "sempre coherent", i que ha mantingut el seu discurs en tot moment perquè no ha estat "mai" a favor de les sancions: "No podem governar d'esquena als ajuntaments".
Des del PP, la diputada Eva García ha assegurat que avui es deroguen les sancions als ajuntaments "gràcies a la coherència i el sentit del comú", que haurien empès en aquesta direcció. Ha recordat com ells ja van "advertir que seria perjudicial per als ajuntaments".
La líder d'Aliança, Sílvia Orriols, ha aplaudit que és millor dotar els ajuntaments de finançament que no pas sancionar-los. La diputada d'extrema dreta ha anunciat el vot a favor del decret llei i s'ha posicionat en contra de les polítiques "punitives".
Vox s'ha abstingut i ha demanat la tramitació com a projecte de llei, que la majoria de la cambra ha rebutjat. En la seva intervenció, la diputada Mònica Lora ha avisat que "no existeixen fórmules màgiques" per als episodis de sequera, sinó que calen "inversions" i una "gestió responsable".
Els socis d'investidura, en contra
La portaveu parlamentària d'ERC, Ester Capella, ha defensat el rebuig dels republicans a la convalidació del decret. Esquerra considera que aprovar la modificació suposaria una "reculada en tota regla" en la lluita contra la sequera i en la cultura dels usos dels recursos naturals. En aquest sentit, Capella ha defensat que es mantinguin les multes als ajuntaments per la sequera.
Per part dels Comuns, el diputat Lluís Mijoler ha denunciat que, amb aquest decret, "s'està premiant la infracció i s'envia un missatge de permissivitat davant la sequera". En aquest sentit, ha alertat que això suposa "un risc significatiu per a la gestió sostenible de l'aigua" en un moment en què caldria "mantenir la prudència".
Finalment, el diputat de la CUP Dani Cornellà ha defensat que no es pot donar "barra lliure" a les sancions als ajuntaments. Cornellà ha argumentat que moltes alcaldies s'han "posat a fer una feina que abans no feien". I que el règim sancionador ha incentivat municipis a "fer els deures", i que els ajuntaments redactin ordenances sancionadores. La CUP proposa modificar el règim sancionador perquè sigui "més just", i una gestió pública de l'aigua.
PUBLICITAT
PUBLICITAT