ENSENYAMENT
26-02-2025 9:45
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Elisa García Mingo, professora i investigadora de sociologia de la UCM, tria aquests adjectius per qualificar els pares d’aquesta generació de joves actuals que simpatitzen amb l’extrema dreta, traspuen masculinitat tòxica i idolatren l’individualisme tecnoidiota. No està malament. Jo no m’atreviria a dir-ho en una reunió de pares, però així, en genèric, des del punt de vista més asèptic d’una sociòloga, doncs ho deixa anar, es queda tan ampla i jo que l’aplaudeixo.
Amb aquestes afirmacions normalment passa que tothom que les escolta pensa que sí, que n’hi ha molts d’aquests, que n’està tip d’aguantar-los als restaurants i a la cua del súper, però que, per sort, ell o ella no és així. Ningú se sent interpel·lat malgrat l’evidència que el fet que ningú se senti interpel·lat ens aboqui a l’absurd. Com és la gent! A més, en això de l’educació, probablement els pares més compromesos, més preocupats, més informats i de més bona voluntat, acaben sent els més naïfs. Una paradoxa curiosa que explotava magistralment la sèrie Això no és Suècia. Per tant, tot i que pugui estar d’acord amb la senyora García Mango, em fa l’efecte que com a educadors no en traurem res de culpabilitzar els pares. Aquí a Catalunya, esdevenir pares ja és un acte heroïc que mereixeria una creu de Sant Jordi per cada fill aportat a la societat, només faltaria ara que els carreguéssim els neulers per ser massa negligents, naïfs, irresponsables… sobreprotectors.
De manera que portaré l’aigua al meu molí i em plantejaré si el nostre sistema educatiu és gaire millor. Negligent? Home, a veure, des del moment que no és capaç de complir durant anys i anys amb la LEC o amb el decret d’inclusió em sembla que negligent ho és, i bastant. Naíf? Convido a llegir textos legals educatius. Pura orfebreria en un país que necessita picar ferro. No saben llegir ni escriure, però tenim uns textos que conviden a anar fins a la lluna sense esforç, amb companyonia, valors democràtics i un telèfon mòbil (ai! no! això ja no!). Naïf es quedar-se curt. Irresponsable? Ho plantejarem a la inversa, algú assumeix responsabilitat? Algú entoma el fracàs de l’educació a Catalunya? Algú respondrà per tots els recursos malbaratats en andròmines i per totes les retallades? Algú donarà la cara pel fet que estudiar a Catalunya sigui avui un hàndicap en la carrera d’un estudiant? No, oi? doncs irresponsable, també.
PUBLICITAT
PUBLICITAT