Vegueria del Penedès

RENDA FAMILIAR DISPONIBLE

Creix la renda al Penedès: el Garraf treu el cap i l’Anoia continua a la cua


Redacció Sitges

01-05-2025 9:50

El Garraf s'acosta a les xifres metropolitanes, mentre que l’Anoia i el Baix Penedès segueixen amb els ingressos més baixos de la regió

Creix la renda al Penedès: el Garraf treu el cap i l’Anoia continua a la cua. EIX

Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!

L’any 2022, la renda per habitant va créixer a totes les comarques catalanes, i el Garraf es va situar com la comarca amb el nivell més alt dins l’entorn territorial del Penedès central. Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), la renda mitjana per habitant a Catalunya va ser de 19.140 euros, i el Garraf, amb 19.432 euros, es va mantenir per sobre d’aquesta mitjana, mentre que les altres comarques del seu entorn es van situar lleugerament per sota.

El Garraf: la més ben situada, però amb desigualtats internes

El Garraf, amb una renda per habitant de 19.432 euros, és la quarta comarca amb més nivell de renda de Catalunya, només superada pel Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental. Tot i aquest bon posicionament, hi ha diferències destacables entre municipis. Vilanova i la Geltrú, capital de la comarca, presenta una renda per habitant que ronda la mitjana catalana, però altres municipis com Sitges o Sant Pere de Ribes tenen xifres superiors, especialment en zones amb més població d’alt poder adquisitiu. El dinamisme econòmic vinculat al turisme, els serveis i la presència de població flotant afavoreix aquest posicionament, tot i que l’encariment de l’habitatge genera tensions socials i desigualtats.

Alt Penedès: creixement moderat i estabilitat industrial

A l’Alt Penedès, la renda per habitant es va situar per sota de la mitjana catalana, amb un creixement moderat inferior a l’1% el 2022. Tot i no destacar per una renda elevada, la comarca manté un cert equilibri gràcies al pes del sector agroalimentari i la indústria, especialment al voltant de Vilafranca del Penedès. L’estructura econòmica diversificada, amb agricultura, vinicultura i serveis logístics, permet una certa estabilitat, però el creixement de la renda ha estat menor que a altres comarques. El pes de les rendes del treball és important, però no arriba als nivells de les comarques metropolitanes.

Baix Penedès: millora progressiva però encara per sota la mitjana

El Baix Penedès, tradicionalment situat entre les comarques amb renda més baixa, mostra signes de millora. El creixement del 2022 el situa entre les comarques amb un increment entre el 3 i el 4%, segons l’Idescat. Tot i això, la seva renda per habitant continua sent inferior a la mitjana catalana. Municipis com El Vendrell han experimentat una certa dinamització econòmica, però la comarca encara arrossega desequilibris estructurals i dependència del sector serveis i la construcció, amb una presència important d’ingressos procedents de prestacions socials. Aquesta situació la fa vulnerable als cicles econòmics i a la manca d’oferta d’ocupació qualificada.

Anoia: una comarca dual amb una renda modesta

L’Anoia, amb una renda també per sota de la mitjana catalana, presenta una dualitat marcada entre el seu nucli més industrial (Igualada i entorn) i el rerepaís rural. Tot i el pes rellevant de la indústria, especialment la del cuir i la tèxtil, així com la seva aposta pels polígons logístics, l’Anoia no ha registrat increments destacats de renda. El creixement és sostingut però moderat, i la presència de municipis petits amb rendes més baixes fa que la mitjana comarcal quedi penalitzada. A més, la comarca manté un percentatge relativament alt de prestacions socials, un indicador que reflecteix una certa vulnerabilitat econòmica en alguns sectors de la població.

Factors clau: salaris, explotació i prestacions

A tot Catalunya, la renda de les famílies prové principalment de tres fonts: les remuneracions d’assalariats (60,5%), l’excedent brut d’explotació (19,3%) i les prestacions socials (20,2%). Aquestes proporcions es reprodueixen amb variacions a les quatre comarques. Al Garraf, per exemple, els salaris tenen un pes important, especialment per la presència de treballadors del sector públic i dels serveis. A l’Anoia i el Baix Penedès, en canvi, les prestacions socials tenen un pes més rellevant. L’excedent brut d’explotació, vinculat a empreses i activitats autònomes, és més elevat a zones amb activitat turística o agrícola consolidada, com Sitges o alguns municipis de l’Alt Penedès.

Mirada de futur

La tendència a l’alça de la renda per habitant en aquestes quatre comarques és una bona notícia, però cal llegir-la amb matisos. Més enllà de la xifra mitjana, persisteixen desigualtats internes importants, tant entre comarques com dins dels municipis. Les oportunitats de creixement passen per l’aposta per la diversificació econòmica, la formació qualificada, la millora dels serveis públics i la reducció de la dependència de sectors volàtils com el turisme o la construcció.

A mesura que l’economia catalana avança cap a un model més digital i verd, aquestes comarques tenen el repte d’actualitzar el seu teixit productiu i garantir que el creixement de la renda es reparteixi de manera més equitativa. El futur econòmic del Garraf, l’Alt Penedès, el Baix Penedès i l’Anoia es juga, en bona part, en com es resolen aquests reptes.

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.