POLÍTICA
01-06-2025 7:07
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Encara que la resposta de molts dels fins ara fidels aliats seus, vagi derivant cap a posicions cada cop més crítiques. Europa, l’aliat tradicional i submís des de la I Guerra Mundial, està començant a explicitar algunes de les seves queixes, i fins i tot alguns col·laboradors directes de Trump que s’havien mostrat incondicionals, com és el cas del magnat Elon Musk, estan agafant, més o menys discretament, la porta de sortida de l’aventura del president reincident d’un país que – si més no en les formes- aparenta sentir-se i mostrar-se com la primera potència del món.
Perquè, si analitzem la situació, la política del president Trump té un qualificatiu força adient i ajustat en la paraula “erràtica”. Una línia que avui imposa uns aranzels duríssims per, demà, ajornar-ne l’aplicació i passat demà canviar-los. Una política que té molta aparença d’ajust continu a la situació canviant en què està ficat el món d’avui en dia. I que, agradi o no, trasllueix una figura presidencial plena de voluntat de revenja i odi cap al diferent i al igual que no segueix els seus designis.
Aparentment, seria el cas de la sortida abrupta del camp de la política, del magnat Elon Musk a la qual tots s’esforcen en donar aparença de normalitat, reajustament amical un cop aplicats els primers i exitosos canvis, i reducció de la càrrega de treball del fins ara “mà dreta imprescindible” del president, perquè pugui atendre els seus propis negocis. Justificacions que deixen de banda les acusacions aparegudes aquests dies sobre el consum que hauria fet Musk de diversos tipus de drogues durant la campanya electoral de Donald Trump i la seva simpatia pels líders de dretes d’arreu del mon. Per no parlar de les influències que pot tenir aquest comportament de Trump en la política nord-americana i l’equilibri mundial. Un comportament que beneeix -això sí, amb la boca petita- les decisions militars i repressives del primer ministre israelià a la franja de Gaza, mentre vol fer-nos creure que té un pla infal·lible per, amb l’ajut del sibil·lí Putin i el silenciós Xi Jinping, pacificar la regió d’Ucraïna tot menystenint i degradant la resta d’Europa.
Un escenari que, aneu a saber perquè, em recorda i molt l’episodi bíblic de la torre de Babel. Construïda pels humans amb voluntat de reunir-los a tots en una única ciutat, rica, diversa i que s’enfilés fins al cel, per poder tractar de tu a tu a un Déu suprem que castigà la seva pretensió, fent-la desaparèixer sota un diluvi. Però que, en el darrer moment, va permetre a un dels seus fidels -Noé- sobreviure i, amb ell, conservar tota la diversitat de vida del planeta ficada temporalment en una arca. Una decisió que, un cop recuperada la humanitat a través d’una persona (com ja havia fet amb Caín i Abel), hauria hagut de fer possible eliminar els problemes que amenaçaven amb separar als seus membres.
Lamentablement, no fou així. Els problemes de diferències en tots els aspectes (racials, econòmics, religiosos, etc...) seguiren -i pel que sembla segueixen- separant la humanitat en grups que es barallaven i barallen entre ells. Segons algunes interpretacions de la Bíblia, atiats pel propi Déu suprem, ressentit amb allò que havia creat i, per un temps, convertit en un justicier venjatiu que va permetre i permet que els homes intentin imposar la seva voluntat i la del seu grup.
Perquè, en el fons, la història de la humanitat no és altra cosa que una evolució constant -entre moltes altres coses- de les seves rivalitats, acords, separacions, etc.. fins arribar al combat suprem. A la lluita pel poder màxim que doni autoritat universal i, si és possible, que no deixi ningú fora dels beneficis que això pugui suposar. A una torre de Babel positiva, democràtica i igualitària.
PUBLICITAT
PUBLICITAT