SALDO MIGRATORI
05-06-2025 9:14
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
L’any 2023 va tornar a confirmar una tendència que fa anys que pren força: Catalunya és un país en moviment. Ho demostren les dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que indiquen que es van registrar més de 274.000 canvis de residència entre municipis catalans, una xifra que dibuixa una mobilitat interna molt activa i que reflecteix, sobretot, la recerca de millors condicions de vida, habitatge més assequible i entorns més sostenibles fora de l’àrea metropolitana de Barcelona. En aquest context, les comarques del Garraf, l’Alt Penedès, el Baix Penedès i l’Anoia es consoliden com a pols d’atracció migratòria, tant de població catalana com estrangera.
L’atractiu residencial del litoral i de determinades zones interiors de Catalunya s’ha accentuat el 2023, amb un augment considerable dels moviments migratoris. Segons dades provisionals de l’Idescat, Catalunya va registrar 274.142 canvis de residència entre municipis, i un saldo migratori global positiu de 121.633 persones. Aquesta dinàmica es fonamenta, sobretot, en els fluxos amb l’estranger, que aporten un saldo positiu de 126.804 persones, mentre que l’intercanvi amb la resta d’Espanya es manté en xifres negatives (-5.171).
Garraf i Baix Penedès, pols d’atracció dins de Catalunya
Dels moviments interns dins del país, el Baix Penedès (12,1‰) i el Garraf (7,3‰) encapçalen les comarques amb una taxa de migració neta positiva més alta. En nombres absoluts, el Baix Penedès presenta un dels saldos migratoris interns més alts (1.413 persones), juntament amb el Maresme (2.354), el Vallès Oriental (1.807) i el Vallès Occidental (1.662). Entre els municipis, destaquen Sabadell (+974), Vilanova i la Geltrú (+713), Terrassa (+634) i Calafell (+581) com a destinacions preferides dins de Catalunya. A l’altre extrem, Barcelona perd 11.505 habitants per canvi de municipi, l’Hospitalet en perd 2.385 i Santa Coloma de Gramenet 573.
Baix Penedès: líder del creixement intern
Amb una taxa de migració neta dins de Catalunya del 12,1‰, el Baix Penedès es posiciona com la comarca amb més atracció interna del país. Aquest saldo tan positiu s'explica principalment per la seva proximitat a Tarragona i Barcelona, les bones connexions viàries i ferroviàries, i el fet que continua oferint habitatge a preus més assequibles que altres zones costaneres.
En xifres absolutes, el Baix Penedès va rebre 5.098 persones provinents d’altres comarques catalanes i en va perdre 3.685, amb un saldo positiu de 1.413 persones. A més, va rebre 3.290 persones provinents de l’estranger, mentre que 1.648 van emigrar fora de Catalunya, deixant un saldo net amb l’exterior de 1.642 persones. Calafell, amb 581 residents nous, és un dels municipis que més creix en tot Catalunya, segons Idescat.
Garraf: destinació creixent però amb sortides cap a fora
El Garraf manté una dinàmica migratòria positiva, tot i que amb matisos. El saldo net dins de Catalunya és de 1.165 persones, amb 4.793 entrades i 3.628 sortides des d’altres comarques. La comarca, amb ciutats com Vilanova i la Geltrú i Sitges, combina una oferta cultural i educativa rica, i una forta empremta de serveis, fet que la manté com a destinació atractiva.
Vilanova i la Geltrú destaca especialment, amb un saldo migratori intern de 713 persones, convertint-se en un dels municipis amb més guany net de població dins de Catalunya. Ara bé, el Garraf també va registrar 4.817 entrades provinents de l’estranger, davant 2.730 sortides, amb un saldo migratori exterior de 2.087 persones. Tot plegat, una fotografia d’una comarca que guanya habitants, però que també veu com part de la seva població es desplaça per raons econòmiques, laborals o d’accés a l’habitatge.
Alt Penedès i Anoia: nova llar per a població estrangera
Pel que fa a la migració internacional, el saldo és positiu a totes les comarques. Destaquen especialment l’Alt Penedès i l’Anoia, on la taxa de migració neta amb l’estranger supera els 10‰, indicant una forta atracció de nous residents nascuts fora de l’Estat. Aquesta dinàmica és comuna a 28 comarques i a l’Aran, però en destaca especialment el Barcelonès (25,6‰) i l’Alt Urgell (22,1‰). Els principals països d’origen són el Marroc (30.686), Colòmbia (27.864) i l’Argentina (15.585), amb saldos migratoris especialment destacats amb Colòmbia (+21.478), el Marroc (+20.261) i el Perú (+10.718).
A l’Alt Penedès, el 2023 es van registrar 3.248 immigracions des d’altres comarques catalanes, per 2.531 emigracions, amb un saldo intern de 717 persones. Si hi afegim les 2.246 arribades des de l’estranger (i 1.142 sortides), el saldo exterior és de 1.104 persones. Això configura un territori en creixement constant, gràcies a l’arribada de població procedent de zones més urbanitzades i també de l’estranger.
En el cas de l’Anoia, el dinamisme és encara més notable. Amb 3.264 entrades intercomarcals i 2.597 sortides, suma 667 persones de guany net dins del país. La seva posició estratègica com a eix de connexió entre la Catalunya Central, el Penedès i l’àrea metropolitana de Barcelona, juntament amb el creixement d’activitat econòmica a Igualada i altres nuclis, n’expliquen el bon moment.
A més, l’Anoia va rebre 2.444 persones provinents de l’estranger, amb només 1.211 sortides, deixant un saldo exterior de 1.233 persones, una dada rellevant per a una comarca històricament menys marcada per la immigració internacional.
Mobilitat interna de la població estrangera
Un altre fenomen rellevant és l’elevada mobilitat de la població estrangera dins del país: el 32% dels canvis de residència entre municipis catalans corresponen a persones de nacionalitat estrangera, tot i que només representen el 17,2% de la població. A més, el 40% dels canvis interns corresponen a persones nascudes a l’estranger, per sobre dels nascuts a Catalunya (52,3%) i els nascuts a la resta de l’Estat (7,7%).
Un element clau en aquestes quatre comarques del Penedès és el paper creixent de la migració internacional. A tot Catalunya, un 47% del saldo migratori positiu ve donat per població nascuda a l’estranger, i a comarques com el Baix Penedès o el Garraf, aquest factor és decisiu. En concret:
-Al Baix Penedès, el saldo amb l’estranger (1.642 persones) gairebé duplica el saldo intern (1.413).
-Al Garraf, també el saldo exterior (2.087) supera el guany per migració interna (1.165).
-A l’Anoia i l’Alt Penedès, el pes de la migració internacional s’equilibra amb el de la migració catalana.
Els principals orígens d’aquesta nova població són Colòmbia, el Marroc, Perú, Argentina i Hondures, segons Idescat, mentre que les destinacions més freqüents de la població emigrant de Catalunya són França, el Marroc, el Regne Unit i Alemanya.
L’impacte social i urbanístic
Aquest augment migratori, especialment concentrat en municipis mitjans (de 10.000 a 50.000 habitants), com Vilanova i la Geltrú, Calafell o Vilafranca del Penedès, planteja nous reptes per a les administracions locals: planificació urbanística, accés a l’habitatge, serveis socials, sanitaris i educatius, i polítiques d’integració i cohesió social.
La mobilitat interna també està provocant transformacions en els perfils socials dels municipis, amb l’arribada de famílies joves que busquen una millor qualitat de vida, i una renovació generacional en pobles que patien envelliment poblacional.
Barcelona es buida, el territori creix
Tot i mantenir un gran pes poblacional, el Barcelonès encapçala les comarques amb més pèrdua de població per canvi de municipi (-15.068). La tendència mostra un transvasament cap a ciutats mitjanes i perifèriques, com Vilanova i la Geltrú, Sabadell, o Calafell, que guanyen nous habitants.
Intercanvis amb la resta d’Espanya: saldo negatiu
La migració amb la resta de l’Estat continua sent negativa (-5.171), amb saldos especialment negatius amb el País Valencià (-1.474) i Galícia (-830), mentre que només nou comarques catalanes tenen saldo positiu, encapçalades pel Pla d’Urgell (+49) i la Noguera (+48).
Un país que canvia
Amb més de 121.000 persones de guany migratori total, el 2023 ha estat un dels anys més intensos de la darrera dècada pel que fa als moviments de població a Catalunya. I les comarques del Garraf, l’Alt Penedès, el Baix Penedès i l’Anoia hi tenen un paper protagonista, consolidant-se com a territoris d’acollida i de nova centralitat demogràfica dins el mapa català.
Aquest moviment constant no només redefineix l’equilibri territorial, sinó que també obre la porta a una nova narrativa de país, on la perifèria guanya pes i les oportunitats es diversifiquen més enllà de les grans capitals.
El mapa demogràfic català del 2023 reflecteix una societat dinàmica i en transformació constant. Les comarques del Penedès, tant les de costa com les interiors, destaquen com a nodes d’atracció de nous residents. Els fluxos migratoris, principalment provinents de l’estranger, contribueixen decisivament al creixement poblacional de tot el territori, en un procés que alhora buida el nucli metropolità barceloní i omple les perifèries i zones intermèdies.
PUBLICITAT
PUBLICITAT