SANITAT PÚBLICA
26-06-2025 9:48
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Més de sis mesos per fer-se una colonoscòpia. Aquest és el temps que cal esperar a l’Hospital del Vendrell per practicar-se aquesta prova ideada per visualitzar còlon i recte. Unes dades que excedeixen en més de tres mesos el màxim establert per llei per a actuacions ordinàries i que superen en 85 dies la mitjana de la resta de la Regió Sanitària del Penedès. Segons les darreres xifres fetes públiques per la Generalitat, corresponents al mes d’abril, hi havia 213 pacients esperant a ser cridats per entrar a sala per a una colonoscòpia. I encara era pitjor el març, quan el temps d’espera superava els set mesos. Trenta dies abans, això sí, la bossa de persones pendents del telèfon era una mica inferior, de 198. És a dir, doncs, que ha minvat el període d’espera mentre, en paral·lel, creixia el nombre de pacients amb una petició de colonoscòpia a la butxaca.
Són dades en aquesta prova específica molt per sobre de la mitjana de Catalunya i tan sols equiparables, malgrat que igualment superiors, a la de la regió metropolitana nord, que agrupa el Barcelonès Nord, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, i que Girona, que abraça les comarques gironines de l’Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l'Estany, Ripollès i Selva, a banda d’alguns municipis del Maresme com Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna i Tordera.
Amb tot, professionals del sector aclareixen que les llistes d’espera s’acumulen en aquelles peticions de caire més rutinari, mentre que per norma es prioritzen aquelles proves derivades d’una sospita de lesió greu. Quant a la resta de centres de la vegueria, el temps que cal romandre fins a la colonoscòpia és més moderat. Així, a l’Hospital Residència Sant Camil el temps màxim en ser cridat és de 66 dies, una mica més de dos mesos, mentre que a l’Hospital Comarcal de l'Alt Penedès arriba als 60 dies i a Igualada un pèl menys, 57.
“En termes generals, es podria dir que estem bé, per sota de la mitjana de Catalunya pel que fa a les proves fora de termini”, assegura la gerent de la Regió Sanitària del Penedès, Alba Brugués. “Al Baix Penedès estan una mica per sobre, però ha baixat molt, fent un esforç que cal agrair”, afegeix la màxima responsable de les polítiques de salut a la vegueria. De motius que expliquin la superació del temps màxim per practicar-se alguna prova o operació n’hi ha de diversos, malgrat que les dificultats per fidelitzar professionals és una de les claus. “En ocasions s’ajunten algunes baixes amb personal que busca reptes en hospitals més grans, de manera que és difícil retenir-los i, en conseqüència, poden generar-se puntes de retards en les llistes d’espera. S’han contractat més professionals, però la població al Penedès també ha crescut molt en els darrers anys, un 14% des de 2019”, rebla Brugués qui, a més, explica que des del departament també es promou les aliances entre els quatre hospitals del Penedès, tots de dimensions i característiques similars.
De 2019 a 2024, s’han incorporat 105 treballadors a l’Hospital del Vendrell, 83 a Igualada, 227 al Consorci Sanitari Alt Penedès Garraf (que abraça els centres de Vilafranca i Sant Camil) i 83 a Igualada.
Les dades compartides pel Departament de Salut també apleguen tres proves més de l’Hospital del Vendrell que se situen per sobre dels 90 dies com a màxim que marca la llei. Pel que fa a les endoscòpies esofagogàstriques, el temps d’espera és de 171 dies, 81 per sobre del màxim exigible i gairebé tres mesos superior al que es dona al conjunt del Penedès. Unes xifres que han millorat respecte a mes anterior, quan l’espera era de 190 dies, unes tres setmanes més.
Sempre per sota dels 90 dies màxims marcats per llei, al Sant Camil de Sant Pere de Ribes l’espera s’allarga fins als 77, mentre que a Igualada (42) i Vilafranca (59) la xifra és sensiblement inferior.
Capítol a banda mereixen les mamografies, amb 41 dies d’espera, unes dades que contrasten amb el mes de març, quan aleshores la tardança era de 99 dies, 9 més del màxim recomanat i 62 per sobre de la mitjana de la resta de centres sanitaris de la vegueria. Això vol dir, doncs, que l’espera ha descendit en només un mes de gairebé 60 dies, malgrat haver augmentat considerablement el nombre de pacient, que ha pujat de 14 dones a 67.
Pel que fa a les ecografies abdominals, el temps d’espera s’ha reduït sensiblement des del mes de gener, passant de 123 dies, uns quatre mesos, a 48, una rebaixa de 75 dies en tres mesos. Segons fonts sindicals, els principals motius que explicarien aquestes xifres per sobre del que la pròpia llei estableix per a proves diagnòstiques es trobaria en la manca de pressupost i personal en especialitats com, per exemple, radiologia.
Fora del Vendrell, l’altre centre sanitari del Penedès amb llistes d’espera per sobre del màxim que estableix la llei és l’Hospital d’Igualada, i molt concretament pel que fa als electromiogrames, és a dir, la prova de diagnòstic que estudia el funcionament dels nervis. Entre més, s’utilitza davant de situacions com l’adormiment d’una part del cos, pèrdua de força en alguna extremitat, dolor sense un motiu clar, dificultat per empassar o per caminar, visió doble i afonia o pèrdua de la veu. A la capital de l’Anoia, actualment cal esperar 106 dies, dues setmanes per sobre del que determina la llei i, tanmateix, setze menys que al març. En comparació amb la resta de la vegueria, les xifres presenten un comportament de pràcticament un mes per sobre de la mitjana del territori.
La reducció de les llistes d’espera al Vendrell i Igualada s’explica, en bona part, per l’augment de les proves practicades, que ha crescut sensiblement del març a l’abril. Així, les colonoscòpies a la capital del Baix Penedès han passat, en total, de 308 a 378 d’un mes a l’altre. Una punta a l’alça que també han experimentat les ecografies abdominals, passant de 408 el març a 560 l’abril; les endoscòpies esofagogàstriques, que han crescut de manera més continguda (de 112 a 118), i les mamografies, on la pujada ha estat més substanciosa, anant de 130 a 170, un pic de gairebé un 31%.
A Igualada, l’augment de les proves practicades d’un mes a l’altre ha estat significatiu, passant de 210 electromiogrames el març a 307 l’abril, el que representa un augment de pràcticament el 51%.
Tot i que per sota del màxim determinat per llei, hi ha alguna altra prova on el temps d’espera frega els dos mesos. Una de les més destacades és la polisomnografia, és a dir, l’estudi del son que permet determinar si els patrons de somni s'interrompen, en quin moment i per què. A l’Hospital Comarcal de l'Alt Penedès la tardança és de 59 dies, dos més que al Sant Camil i tretze per sobre del d’Igualada.
“La llista d’espera a Vilafranca és de 2.884 pacients, 332 fora de garantia, és a dir, amb més de sis mesos d’espera, per a les proves, principalment, de pròtesis de maluc, de genoll i cataractes”, comparteix Teresa Aberasturi, delegada de Metges de Catalunya a l'Hospital Comarcal l'Alt Penedès. Des de la representació del sindicat també s’apunta que, actualment, hi ha 4.099 persones esperant per a una primera visita de consulta externa, de les quals, 556 estan fora de garantia perquè superen els 30 dies establerts. Les dificultats per captar personal afegida a la manca d’especialistes per baixes va provocar en el seu dia que també hi hagués una alça d’espera a les colonoscòpies: “De les quatre persones responsables que teníem en plantilla només en va quedar una per qüestions diverses, motiu pel qual es van haver de derivar moltes proves de colonoscòpies des de la primària a l’Hospital Universitari Sagrat Cor de Barcelona”, rebla Aberasturi.
Amb tot, complementa Alba Brugués, gerent de la Regió Sanitària del Penedès, l’espera de consultes externes a Catalunya és del 42%, sis punts per sobre de la mitjana de la vegueria. Unes xifres que segueixen competint amb l’augment de la població al territori i el seu envelliment, amb la càrrega de patologies que implica. “No estem tan bé en intervencions quirúrgiques, traumatòlegs i cataractes per falta de professionals, sobretot a l’Alt Penedès i el Garraf”, es lamenta Brugués.
Pel que fa a les urgències, el temps d’espera als hospitals del Penedès són, de mitjana, significativament inferiors que al global de Catalunya. Així, si la mitjana catalana és de 46,5 minuts, a la vegueria cal esperar, per norma, al voltant de 32,5 minuts, gairebé un quart d’hora menys. Només a les regions sanitàries de Girona i l’Alt Pirineu i Aran, l’espera és inferior.
La legislació actual determina que, en funció de la gravetat de la possible lesió a examinar, els casos de prioritat preferent s’han de resoldre abans de 30 dies i els de prioritat ordinària, en un termini màxim de 90.
Per mirar de pal·liar l’espera dels pacients i millorar la seva experiència, des de la regió sanitària es posa l’accent en dues grans línies d’actuació: la inversió als centres hospitalaris i el reforç de la primària. De fet, a l’Hospital del Vendrell ja s’han iniciat les obres d’ampliació i millora de les seves instal·lacions, amb una aposta econòmica del voltant de 45 milions d’euros. A 27 quilòmetres de la capital del Baix Penedès també començaran, en breu, les feines d’adequació de l’Hospital Residencial Sant Camil de Sant Pere de Ribes, amb una xifra aproximada d’uns 42 milions d’euros. Un esforç d’uns 87 milions d’euros als quals encara caldrà afegir-li uns 18 milions d’euros més de l’Hospital d’Igualada, amb unes millores que inclouen unes noves sales de part amb sortida a l’exterior.
D’altra banda, des del Departament de Salut també es vol fer un exercici de pedagogia entre la població per tal que no col·lapsi els hospitals i sigui conscient de la importància de dur una vida saludable i del paper preventiu i curatiu dels centres de primària. “No tot ha d’acabar a l’hospital, cal que la gent es cuidi a si mateixa i que es vegi l’atenció primària com un centre de resolució de problemes”, reclama Alba Brugués. I és que, com va dir l’escriptora Hannah Green, la salut no és simplement l’absència de la malaltia.
PUBLICITAT
PUBLICITAT