ELS PEUS A MAR I EL CAP ALS NÚVOLS
29-06-2025 8:53
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Són quadres que parlen de la Guerra del Vietnam, que expliquen camps de concentració, que exposen persones desesperades, èxodes ... Però sembla que parlin d’Ucraïna, de Gaza, d’immigrants sense rumb, de tota la desesperança del món actual, deshumanitzat i liderat per egocèntrics perillosos.
Quina diferència hi ha entre la noia dels ulls desorbitats que prem les dents en una boca deformada per la por, en un quadre titulat ‘Massacres’, i les cares dels nens i nenes acorralats pels avions que els llancen bombes cada dia, amb la desesperació clavada a la mirada en qualsevol de les imatges que ens arriben?
“¿Por qué los dioses no tienen acorazados y tanques, cañones y submarinos, fortalezas volantes para hundir a los malos y salvar a los buenos?”. Una cita de Bertolt Brecht que es pot llegir en una de les teles exposades, inspirada en La bona persona de Sezuan, la història d’una jove prostituta de bona fe que voldria viure segons la moralitat imperant, però els seus conciutadans només s’hi interessen per aprofitar-se’n i humiliar-la.
O l’embarassada amb una mà a la panxa, la mirada desorbitada guaitant qualsevol terror al cel amenaçant, i a sota la boca badada amb incredulitat.
“Un sòcrates vilanoví”
Armand Cardona Torrandell, va ser “un sòcrates vilanoví”, “un homenot de la nostra platja, de la nostra rambla, de les nostres circumstancials tavernes”, segons el va definir Joan Callejón Cabrera i recull el programa de mà d’aquesta mostra entranyable.
Mirant aquestes pintures se li podria afegir el poder de la profecia.
Aquell vilanoví de qui cadascun dels conciutadans que van tractar-lo en guarda alguna o moltes anècdotes per explicar i sorprendre aquells que no van experimentar el plaer de conèixer-lo. La meva va passar al Sunset, tabernacle mític d’aquells dies enyorats: un noi es trobava assegut en una taula del local amb una noia molt bonica. De cop, s’alçà i es va moure, no sé si en direcció a la barra o al lavabo del local. L’Armand, que no el coneixia de res, se li atansà, l’aturà i li digué: “No te n’allunyis, que te la fotran!”.
PUBLICITAT
PUBLICITAT