PUBLICITAT
ARTS I NATURA FESTIVAL
22-09-2026 7:16
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
L’Arts i Natura Festival arriba aquest any a la seva desena edició. El que va començar com una jornada pensada sobretot per donar a conèixer la Masia d’en Cabanyes i apropar-hi les famílies ha anat evolucionant cap a un projecte cultural més ampli, que reivindica el patrimoni com un espai de convivència i reflexió. La gerent del Consell Comarcal del Garraf i responsable del festival, Mila Arcarons, explica aquesta evolució i els reptes de futur d’una proposta que aquest any incorpora nous formats i activitats, amb noms com Guillem Albà i Francesc Escribanola, Sebastià Serra i Dàmaris Gelabert i una col·laboració especial amb el Museu Pau Casals.
L’Arts i Natura arriba als deu anys. Què ha canviat respecte de la primera edició?
Aquests dies estàvem analitzant precisament com vam començar i què ens va moure a iniciar aquesta activitat. Recordo que una de les coses que ens impulsava era explicar què és la Masia d’en Cabanyes i aconseguir que la gent vingués al museu.
És un equipament patrimonial de la ciutat de Vilanova i la Geltrú que gestiona el Consell Comarcal, però costa que la gent hi entri. Hi ha molts ciutadans que van al bosc, però no entren en aquest espai patrimonial.
Els primers anys ens movia això: donar-nos a conèixer, que la gent vingués, que descobrís la Masia. Després hem anat aprenent i hem connectat més amb les missions dels museus com a espais de convivència, reflexió, patrimoni i cultura, però també com a espais per recordar la fragilitat de la vida i el paper que pot tenir l’art per fer-nos no només més savis, sinó també millors persones com a col.lectiu que vol conèixer el seu passat i vetllar per un futur millor.
Hem anat entrant en aquesta dinàmica d’entendre el patrimoni com un instrument cultural que genera cohesió social.
I d’aquí neix el mateix concepte d’Arts i Natura?
Els primers anys ni tan sols es deia Arts i Natura. Es deia Un dia en família a la Masia d’en Cabanyes. Volíem dir això: veniu, veniu, veniu.
Després vam buscar un títol i vam intentar construir un missatge. Ara, vist amb perspectiva, pot semblar que hi ha moltes paraules, però Arts i Natura és això: arts, lletres, llibres, música, dansa, contes, literatura, tallers, natura, compromís i equitat.
En aquests deu anys hem mantingut aquesta filosofia. Cada cosa que fem és un instrument per estar a prop de l’art, dels contes, per estimular la lectura, reconèixer la natura i parlar d’igualtat.
La igualtat i la solidaritat també han anat guanyant pes en el festival.
Sí. La Masia és un espai per recordar injustícies, per fer-nos preguntes i buscar respostes. Per això vam incorporar la igualtat.
I també hi ha activitats que generen tot aquest cosmos d’Arts i Natura, una jornada de tardor en què les famílies poden anar encadenant activitats sota aquest missatge de preservar el patrimoni i entendre’l com un espai de cohesió social.
Amb la solidaritat també hem evolucionat. Al principi parlàvem de famílies que ajuden altres famílies. Era una visió més tradicional: dones uns diners a unes entitats i ja està.
Ara crec que ho entenem d’una altra manera. No és només ajudar, sinó conviure amb les entitats, conèixer els drets que defensen i entendre que també ens podem implicar per construir una societat millor.
Quin és el tret diferencial del festival?
No sé si n’hi ha un de sol, però es fa en un espai patrimonial que combina patrimoni natural i patrimoni artístic. Volem posar de relleu com l’art, la cultura, els contes i els llibres formen part de la nostra cultura i que no podem deixar de difondre’ls i estimular aquesta aproximació.
Perquè això ens porta a un món millor i a més igualtat.
I després hi ha aquest component de solidaritat, que també ens sembla important.
La Masia d’en Cabanyes és gairebé tan protagonista com el mateix festival. Quin pes té en la proposta?
Això també ha evolucionat. D’una banda hi ha la Masia com a col·lecció i equipament museístic, i de l’altra, la Masia més enllà dels interiors quotidians de la família que hi va viure i que estimava l'art i la cultura.
La col·lecció i l’art tenen molt protagonisme. Volem donar a conèixer qui eren els Cabanyes, què feien i com vivien, i fer-ho a través de diferents instruments.
Però la Masia és un tot. El jardí romàntic, la sala de les voltes, els jardins... tot forma part del patrimoni.
I també va prenent protagonisme el bosquet. A vegades sembla que la Masia i el bosquet es donin l’esquena, però no és així. També hi ha activitats i accions de descoberta al bosquet.
El festival també es nodreix del talent del territori.
Sí. Les activitats tenen un doble full de ruta. D’una banda, el talent de la gent del territori i del país i, de l’altra, el talent d’entitats que decideixen col·laborar amb la Masia.
Hi ha gent que fa il·lustració, que explica contes, que presenta un llibre o que, per la seva expertesa, fa un taller sobre art i natura.
El festival es nodreix de persones que volen col.laborar-hi i entre tots i totes fem un festival especial.
Tradicionalment ha estat un festival molt familiar, però enguany també hi ha propostes pensades per al públic adult. És una resposta a una demanda?
És una mica una prova. Sovint hi ha activitats que es poden fer en família. Els tallers, de fet, es fan en família, i el que no volem és que les activitats siguin col.laboratives. Estan pensades per fer-les en fammília. A un ritme calmat.
Els nens i els pares segueixen les indicacions dels talleristes i descobreixen junts com fer un cistell o una samarreta amb els geranis de la Masia.
Però també hi ha coses que tenen molt d’interès per als adults. Per exemple, aquest any ve Francesc Escribano a parlar del seu llibre EL MESTRE QUE VA PROMETRE EL MAR, que a la vegda tindrà el seu conte infantil amb l'autora i la il·lustradora del conte, Judit Robert i Cristina Rom.
També hi haurà una proposta d’una llibretera d’Abacus, Vinyet Tudela, amb llibres imprescindibles per a pares i mares, i la visita als Goya, que pot ser una activitat per a adults però també es pot fer en família.
Què us agradaria que s’enduguessin els infants després de passar pel festival?
Hi ha una frase que tots els gestors culturals hem fet nostra: no hi ha cap nen que un diumenge a les vuit del matí digui al seu pare o a la seva mare «porta’m al museu».
Nosaltres intentem que els nens i les famílies vegin que el museu, l’art i la natura són una bona opció. Que és una festa de cultura.
M’agradaria que les famílies s’enduguessin això: que a la Masia d’en Cabanyes hi ha un projecte cultural que combina l’art i les lletres i que és un espai per descobrir.
La Masia és prou coneguda a Vilanova i al territori?
Aquesta és una pregunta una mica trista i difícil per a mi.
És més coneguda? Sí, clar. Les dades de visitants ho il·lustren i tant nosaltres com l’Ajuntament estem fent un esforç econòmic perquè es conegui, també organitzant aquest festival.
Però és prou coneguda? Potser no.
Crec que encara cal fer un pas per integrar-la més en els circuits museístics i comunicatius de Vilanova i enllaçar més la Masia amb la resta de museus, sobretot amb els de l’Ajuntament.
Aquest any hi ha una col·laboració amb el Museu Pau Casals. Què aporta aquest diàleg entre museus?
És una cosa que també ens hem anat inventant amb els anys. Busquem museus amb els quals compartim alguna cosa.
Amb tots ens uneix la difusió i la promoció del patrimoni. I amb el Museu Pau Casals hi ha, a més, aquesta coincidència de l’aniversari de Pau Casals.
És una persona que és un referent internacional de la pau i la no-violència. I és interessant establir aquest vincle a través de l’art i la música.
Aquests vincles generen coses, permeten compartir objectius i fer activitats conjuntament. Aquest any, per exemple, hi haurà l’espectacle Amic, de la pallassa Clara del Ruste, que arriba també de la mà del Museu Pau Casals.
Un dels grans reclams dels deu anys és Guillem Albà.
És una mica l’espectacle dels deu anys. Guillem Albà és un talent vilanoví que ja és reconegut arreu i ens va semblar que era un bon moment per portar-lo.
A més, és també un espectacle de pallasso, com el de Clara del Ruste, i connecta amb aquesta idea de posar en valor el talent de gent d’aquí.
Després de deu edicions, cap a on ha de créixer el festival?
No m’imagino que hagi de créixer gaire més en volum. L’exigència és una altra: no és simplement una proposta de cap de setmana.
Cada vegada ho fem amb més rigor i amb més activitats, però també és cert que cada edició ens emboliquem una mica més.
Aquest any el programa és especialment intens. Hi ha oferta per a tots i totes als diferents espais, als jardins, a la galeria porticada, al bosquet, a la Sala de les Voltes. Intens i amb propòsit per a esdevenir la festa de la cultura en família a la Masia d'en Cabanyes.
Per tant, el repte de futur és consolidar més que no pas créixer?
Sí. M’agradaria que es consolidés un programa d’aquestes característiques amb l’objectiu que el patrimoni i la natura siguin un espai de relació i convivència.
Que els propers deu anys serveixin per consolidar aquests valors: entendre la cultura com un instrument per trobar-nos, generar cohesió i fer festa.
I que continuïn els tres eixos que crec que ens fan una mica especials: la solidaritat, el talent de la comarca i la participació d’un museu convidat.
Aquest any, a més, celebrarem els deu anys amb un brindis amb productes de proximitat. Serà una manera de celebrar aquesta primera dècada de l’Arts i Natura i tot el camí que hem fet fins aquí.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT