ENSENYAMENT
01-07-2025 10:27
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Les aules estan tranquil·les, els patis de les escolés solitaris, amb silenci, ja s’ha esvaït la cridòria i els jocs dels escolars. El curs 2024-25 s’ha acabat. L’alumnat comença un merescut descans que ben segur aprofitant sense la rutina escolar ni l’activitat massa pautada, i tornarà a sonar aquell run-run, aquella rància història de que els mestres fan tres mesos de vacances...
Però molt més important que el comentari banal de les vacances és la celebracions de les Escoles d’Estiu arreu el País. La primera escola d’estiu patrocinada per la Mancomunitat de Catalunya es va celebrar a l‘any 1914. Amb més o menys continuïtat van seguir fins la guerra civil i després res, el buit, la negror... Però la llavor ja estava plantada, potser va trigar a brotar, i serà a través de l’Associació Rosa Sensat que un grup de mestres van posar de nou a l’any 1966 les bases de l’Escola d’Estiu amb la voluntat d’enllaçar amb el que havia estat l’esperit de l’ensenyament durant la república. Les Escoles es van anar estenent per tot el país amb programes de formació, d’intercanvi i de reflexió pels docents. A l’any 1975 abans de la mort del dictador l’Escola d’Estiu fa públic el manifest «Per una nova escola pública», document transcendental per les reivindicacions d’una nova manera de concebre l’escola. En el manifest s’advoca perquè el dret de l’educació es faci realment efectiu «no només en igualtat de condicions, sinó de manera que compensi les dificultats culturals, producte de les diferències socioeconòmiques». En la declaració es concep l’escola com un servei públic fonamental, adequat als trets específics de la societat, gratuït, plural, lligat a la comunitat i democràtic.
El document és àmpliament debatut dintre i fora de la comunitat educativa i serà un bon full de ruta per consolidar algunes de les demandes històriques sobre l’escola que es van fer en aquells anys setanta i vuitanta.
En la seva distribució arreu del País. L’Escola d’Estiu arriba també al Penedès. Aquest 2025 es celebra la seva quaranta sisena edició.
Les escoles d’estiu han constituït i creiem que encara constitueixen un element de referència en la modernització, en l’adequació de l’escola a la seva realitat. S’han treballat molt el com millorar els recursos pedagògics i òbviament també s’ha debatut, i abastament, sobre la necessària formació permanent del professorat element imprescindible si volem una escola de qualitat.
Aquesta voluntat d’avançar en la formació del professorat va anar quallant en diverses escoles de diversos territoris i així de manera natural el convenciment de que calia estructurar al voltant del propi entorn els principis de la renovació pedagogia a través de moltes feines, però també de les escoles d’estiu va quallar. I els moviments al nostre territori van considerar que en el marc conegut com el Penedès històric (més tard es reivindicaria com a vegueria, llavors ningú no en parlava) tenia la suficient potencialitat com per organitzar la seva pròpia Escola d’Estiu que aplegués els mestres de l’Alt i el Baix Penedès i el Garraf.
Aquesta consciència del Penedès lligava amb la tradició cultural que en altres ocasions ja havia organitzat alguns esdeveniments en el mateix marc territorial més enllà de les divisions administratives. La realitat és que els Moviments de Mestres de les tres comarques ho van tenir clar calia unificar esforços a nivell de Penedès i llançar-se a l’aventura d’organitzar l’escola d’estiu pròpia del territori. Amb la mateixa vocació i amb el mateix esperit de les altres d’arreu del país: Millorar la formació del professorat per millora l’escola i l’educació.
El lloc triat va ser Can Mata de Saifores. No va ser casualitat. Can Mata és la casa pairal on va viure durant molts anys la pedagoga Marta Mata que va animar el projecte de manera entusiasta i després perquè Saifores està prop del vèrtex on contacten les tres comarques. Lloc on es poden exposar els vincles històrics del territori i la feina que es faria a Saifores era una oportuna feina de futur.
Va ser a l’any 1979 quan es va celebrar la primera Escola d’Estiu del Penedès a Saifores. Enguany serà la quaranta sisena edició. Un llarg recorregut que posa en evidència que hi ha hagut un exercici de continuïtat notable. Evidentment al llarg de gairebé mig segle d’existència l’Escola d’Estiu ha avançat en la seva organització i en la seva gestió. Amb alguns anys amb dificultats però la constància, la persistència i el convenciment que la feina a fer en el camp de l’educació és avui encara necessari, imprescindible s’ha mantingut, com un referent inqüestionable en la formació del professorat al nostre territori.
Diverses generacions de mestres han passat per Saifores, com organitzadors o com alumnat però tothom aportant les seves reflexions, compartint les seves experiències, plantegen els dubtes raonables sobre la feina i les possibles solucions, qüestionant mètodes, analitzant currículums, en fi fent una feina notable amb l’objectiu personal de guanyar en formació i en l’objectiu col·lectiu de millora l’educació.
Des de l’arrelament que donen els quaranta sis anys de treball continuat al Penedès es manté la voluntat de treballar per millorar l’escola, per apropar escola i societat i seguir plantejant el repte de seguir treballant de cara al futur per interrogar-nos sobre quines han de ser les relacions escola-societat, o més senzillament que vol dir al segle XXI el terme “renovació pedagògica”. Ningú no dubta avui que les Escoles d’Estiu han fet aportacions molt valuoses a la millora de l’escola del nostre país. D’aquestes aportacions sens dubte el mantenir viu el debat entre els i les professionals per millorar el sistema educatiu i el seu entorn ha estat un dels objectius més complert.
Algú fa temps va definir les Escoles d’Estiu com un “oasi on sigui possible parlar obertament de la problemàtica que afecta als i les ensenyants i a les nostres escoles que cada cop són més diverses i plurals.” Els oasis sempre han esdevingut espais d’esperança i recuperació. Saifores doncs amb la seva continuïtat, la seva constància i el seus necessaris relleus generacionals esdevé, com en altres ocasions, un bon espai per llençar propostes esperançadores.
Així doncs tot apunt pel dia 1 de juliol amb el suggerent títol de Parlar i pensar van de la mà.
Bona feina i gràcies membres que estan al capdavant de l‘Escola d’Estiu per mantenir viu l’esperit que va animar ara farà quaranta sis anys els primers organitzadors. Objectiu de llavors i d’ara, millorar la nostra escola.
PUBLICITAT
PUBLICITAT