PUBLICITAT
MERITOCRÀCIA
03-07-2025 10:12
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
Dos de cada tres catalans creuen que el nivell de desigualtat econòmica al país és alt o molt alt, i que ha augmentat en els darrers anys, segons la primera enquesta sobre desigualtat i meritocràcia del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), publicada aquest divendres. A més, un percentatge només lleugerament inferior està convençut que la bretxa es continuarà eixamplant. D'altra banda, segons la mostra, el 43% dels catalans creuen que el factor més important per prosperar a la vida és tenir contactes o la posició social de la família. El 56% creu que el motiu més important és tenir una bona formació educativa, treballar dur o tenir talent. L'estudi es va fer entre el 13 de febrer i el 14 d'abril d'aquest any a 3.153 persones.
Segons el baròmetre, el 41% dels catalans creu que la desigualtat econòmica al país és alta, i un 23% més afirma que és molt alta. Les persones d'entre 50 i 64 anys són els qui més ho creuen, especialment les dones (72%), i les qui menys ho pensen són les dones de 35 a 49 anys (62%). La mostra compara el grau de desigualtat a Catalunya comparat amb quatre països d'arreu del món, i el resultat és que els ciutadans en veuen més al Brasil i als EUA, però menys a Dinamarca i a Suècia.
El pessimisme sobre el futur d'aquestes desigualtats és també majoritari. El 62% dels enquestats creu que en els 10 anys vinents, la bretxa serà encara més gran, i només un 16% calcula que disminuirà. Aquesta visió és compartida per la majoria de persones de tots dos gèneres i de totes les franges d'edat.
L'habitatge, el principal element de desigualtat
En la mateixa línia, un 52% dels catalans opina que en la darrera dècada, les desigualtats de caràcter econòmic han augmentat, i un 15% més pensa que han augmentat molt –alhora, només un 16% creu que aquesta bretxa ha davallat des del 2015. Els homes de 25 a 34 anys són els que tenen més la impressió d’aquest augment: el 80% ho creu. El grup social que menys s'abona a aquesta premissa és el de les dones de més de 64 anys (51%).
L'enquesta també pregunta pels factors que influeixen en la desigualtat econòmica, i l'habitatge és l'element més desestabilitzador segons la ciutadania, ja que el 88% creu que fa augmentar les diferències entre la societat. La pujada de preus d'ençà de l'esclat de la guerra d'Ucraïna és la segona causa (77%), seguit de ben a prop per les retallades en serveis públics (76%). Altres possibles factors, com la situació política durant el procés no són vistos per la majoria com a claus per a un increment de les desigualtats, mentre que d'altres, com l'increment del salari mínim són percebuts per un 31% com un element que les redueix, tot i que un 49% creu que no té efectes.
Suspens en distribució de la riquesa
D'altra banda, els catalans suspenen l'actual distribució de la riquesa amb una nota de 4,1 sobre 10 i, de fet, la majoria situa per sota del 4 el nivell de justícia en aquest aspecte. Amb tot, un 34% prefereixen que les polítiques econòmiques i socials preservin la llibertat econòmica individual. Ara bé, són majoria del 60% els qui creuen que s’ha de prioritzar la igualtat econòmica fins i tot si això implica restringir algunes llibertats econòmiques individuals.
Els homes més joves (16-24) són l’únic grup on és majoritària la posició favorable a la llibertat econòmica, amb un 52%. En la resta de grups d’edat de qualsevol gènere, sempre guanya l’opció per la igualtat econòmica, i de forma més acusada en les dones.
La majoria creu que no tothom té les mateixes oportunitats de prosperar
Pel que fa a la meritocràcia, el 51% dels enquestats creu que no tothom té les mateixes possibilitats de prosperar a la vida, per un 29% que creu que sí. La visió és dispar segons l'orientació ideològica, ja que per exemple, dues de cada tres persones que se situen més a l'esquerra diuen que no hi ha les mateixes oportunitats per a tothom. Ara bé, entre la gent de centredreta, només ho creu un 39%, i són més els que creuen que tothom pot prosperar per igual.
Entre els principals factors percebuts per a progressar, la bona formació educativa (37%) és el que se situa en primer lloc. Sumat al treball dur i tenir talent, els factors relacionats amb l'esforç són la principal circumstància pel 56% de la gent. Això no obstant, un 23% de la població creu que tenir contactes és el motiu número 1 per a prosperar a la vida, i un 20% més creu que la clau és la posició social de la família.
Sobre la mateixa temàtica, el 47% de la població creu que els ingressos d'una persona estan més aviat determinats pels ingressos dels seus pares, i les generacions més joves ho pensen més, excepte els homes d'entre 16 i 24 anys. D'altra banda, segons el 60% de les persones, l'objectiu prioritari de la societat ha de ser recompensar la gent segons el seu esforç i habilitats, valorant el mèrit individual (60%), per sobre d'assegurar que tothom tingui un nivell de vida suficient, independentment del seu esforç o habilitats. Per ideologies, els grups que estan més a l'esquerra prioritzen assegurar un mínim nivell de vida per a tota la població, mentre que els que viren més a la dreta aposten de forma molt majoritària per valorar més el mèrit individual.
Els enquestats també afirmen, en un 60%, que les persones es troben en situació de necessitat i desfavorides més per circumstàncies socials que per decisions personals. En definitiva, el 44% de les persones creuen que Catalunya no s'acosta a l'ideal meritocràtic, mentre que el 27% està convençut que sí.
Els impostos són injustos per a un 54% de la població
Pel que fa als impostos, un 54% de les persones expressa que són injustos –per un 44% que diu que són justos–, amb una tendència a la crítica més pronunciada en el cas dels homes, sobretot entre els joves d'entre 16 i 34 anys (amb un pes que s'apropa al 70%). A més, els qui creuen que tothom hauria de pagar el mateix percentatge d'impostos independentment dels seus ingressos són més que aquells qui creuen que les rendes d'altes han de contribuir en una proporció més alta (49% a 39%). Ho veuen més així les dones, en especial les de mitjana edat, mentre que els homes de 35 a 49 anys són els únics que es decanten per la mínima per més esforç dels qui cobren més.
Amb tot, la majoria de la gent (59%) creu que la gent amb rendes més altes paguen menys impostos dels que haurien de pagar, i només un 14% diu que en paguen massa. La tendència s'accentua a més edat, mentre que entre els joves, hi ha més dubtes: el 26% dels homes entre 16 i 24 anys està convençut que les persones amb ingressos més alts paguen més impostos dels que haurien de pagar.
La mostra recull que un 36% de la gent apujaria l'impost de societats, mentre que el 62% abaixaria el de successions o el 44% ho faria amb l'IVA. En general, el 56% de les persones creu que actualment es paguen massa impostos, i també una majoria de gent opina que la gent amb més diners cada cop paga menys impostos, que moltes empreses eviten pagar els seus impostos o que els tributs recauen en salaris mitjans o baixos. Quant a responsabilitat social, el baròmetre revela que el 32% de participants coneix nens sense una alimentació bàsica garantida.
En conjunt, el 54% de la gent creu que els serveis públics que rep són inferiors als impostos que paga, mentre que el 33% ho veu equivalent i el 10% diu que els serveis són superiors al que paga de tributs. Els simpatitzants dels partits que se situen més a la dreta de l'espectre ideològic són els més crítics amb els impostos.
L'enquesta sobre desigualtat i meritocràcia a Catalunya del 2025 és el primer estudi en profunditat del CEO en matèria de desigualtats socials, i inclou un ampli qüestionari sobre com percep la ciutadania del país la desigualtat econòmica, quins ideals i preferències socials expressa al respecte, quina opinió té respecte als impostos, i com valora el nivell de meritocràcia en la societat catalana.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT