PUBLICITAT
INSTAL·LACIONS
27-07-2025 Última revisió: 28-07-2025 14:33
Escric des de la tristesa i el record. El meu pare va passar el seu últim mes de vida ingressat a la planta de psicogeriatria de l’Hospital Sant Antoni Abat, on finalment va morir. Durant aquell temps, el jardí era gairebé l’únic lloc on el podia passejar, respirar aire lliure i sortir uns minuts d’unes instal·lacions tristes, decadents i antiquades. Entre setmana el treia la meva germana, i els caps de setmana ho feia jo.
Aquell jardí, que hauria de ser un refugi, fa anys que està abandonat: males herbes, bancs rovellats, brutícia, descurança. Fins i tot em van arribar a picar insectes mentre acompanyava el meu pare. Però el que fa més mal és pensar que molts pacients de la mateixa planta no reben visites, no surten mai i no veuen mai el sol. És com una mort en vida.
Fa mesos vaig demanar formalment que s’hi actués, però no hi ha hagut cap millora. Per això faig aquesta crida pública. Potser si algú amb responsabilitat llegeix aquestes línies, entendrà que cuidar un jardí també és cuidar les persones. I que deixar-los oblidats és un reflex de com tractem la vellesa i la fragilitat de la salut.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT