PUBLICITAT
CONFLICTE BÈLIC
30-07-2025 7:23
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
El títol pot sorprendre per categòric i hiperbòlic. L’explicaré, com explicaré la lògica contrapartida que conté: el bé també és igualitari. Al seu article El mal, diu l’historiador i escriptor Xavier Díez, que dibuixa aquesta pulsió amb bisturí: «El mal, com l’estupidesa, és fonamentalment democràtic i igualitari: afecta a tots els grups socials i no discrimina per sexe, ni religió, ni procedència ètnica. Forma part de la nostra naturalesa». Així és, però cal que diguem que en diverses proporcions, si bé als telediaris en veiem les cares més escandaloses, més negres, més terribles. En els nostres temps no podem ignorar res: tot es fotografia, tot es filma, no estem eximits de res. La responsabilitat, tant l’individual com la col·lectiva, cada dia truca a la porta.
La tesi que de manera literària vaig exposar al llibre Cambres fosques (reflexions sobre el mal) és que no hi ha mal petit. El mal fet amb voluntat de fer-ne sempre provoca sofriment en les víctimes. Algun dia hauríem de poder calibrar, però, el mal que es provoquen a si mateixos aquells que fan mal. No sembla que siguin gaire feliços alimentant un ego que, insaciable com el Minotaure, sempre demana més. Són víctimes de la pròpia voracitat.
El general Franco (a qui no vam veure somriure mai), que comptava amb l’ajut militar de Hitler i Mussolini, podia haver guanyat la guerra en un any o poc més. Si va trigar tres anys a tancar definitivament el poble espanyol en pany i clau en la nefasta dictadura que va durar quaranta anys, és perquè ja en aquell equador experimentava voluptuosament un gaudi sàdic: veure com l’enemic anava debilitant les seves forces en la misèria que també va llançar la població de la zona republicana a la mort, a les malalties, a la fam més despietada. Aquí sabem que sobretot a la ciutat de Barcelona molts infants van morir d’inanició, igual que passa ara a Gaza. Les imatges d’aquest apocalipsi contemporani són un cop de puny a les nostres consciències mig mortes, no vull creure que siguin mortes del tot. L’espectacle d’una negligència generalitzada per una estranya por a no sé qui, és aterridor. La por paralitza. Estem fallant en una acció humanitària activa de conjunt, com reclamen les organitzacions no governamentals que són a prop del conflicte.
Qui atura el mal un cop s’ha desfermat? La civilització occidental, presumptament civilitzada, s’està enfonsant com un Titànic ple d’irresponsables: governs i institucions ara com ara es revelen ben incapaces de defensar les víctimes del mal a Gaza que a ulls vistents es mostra també de forma sàdica. ¿A què obeeix, sinó, la persistència en privar d’aigua i aliments a tota una població per part de l’actual govern d’Israel? Els motius polítics els sabem: colonitzar més terres per sumar-les a aquella zona de l’Orient Pròxim (ara alguns periodistes escriuen el Llevant) convertida en un estat sobirà l’any 1948, després de l’hecatombe patida pels jueus a la Segona Guerra Mundial.
L’Holocaust va ser un mal de dimensions colossals, que va abocar els països implicats en aquella guerra a emprendre una acció política en ‘compensació’, si es pot dir així, d’aquella gran tragèdia perpetrada en contra del col·lectiu jueu. El mal que avui s’escampa a Gaza és un fruit dolent que prové d’aquell gran mal que alguns ciutadans d’Israel no han pogut metabolitzar. Aquesta indigestió d’uns quants està fent perdre per a tots l’antic i noble capital de la causa jueva. Les seves savieses admirables han sembrat el món de cultura. Per això patim un doble mal al cor en aquesta guerra: el dolor que ens causa la fam i la mortaldat a Gaza i la ferida que històricament tenim per l’antisemitisme secular.
El mal no canvia de naturalesa, però les persones sí que poden canviar. Al mal en el cor humà l’atura una alquímia radical: una conversió de les consciències. Des de la nostra posició, i tenint presents els errors que hàgim pogut cometre, apleguem-nos a treballar per ser justos amb les raons del poble jueu tant com cal treballar per ser justos amb les raons del poble palestí. Per humanitat i respecte a les víctimes, totes les víctimes!, hem de ser capaços d’acompanyar-los en la resolució del conflicte. Perquè si el mal és igualitari perquè forma part de la nostra naturalesa, el bé també ho és fent-lo operatiu.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT