PUBLICITAT
LITERATURA
20-08-2025 16:32
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
El 1970 Joe Brainard va publicar I Remember, un seguit de records, tots ells encapçalats per la fórmula «I remember». Georges Perec en va recuperar la idea el 1978 amb Je me souviens i encara Margo Glantz el 2015 amb Yo también me acuerdo. Malgrat la similitud formal, però, el Me’n record d’Emili Manzano avança una mica més i d’alguna manera supera els seus predecessors i vol, no només a enumerar memòries, records d’antany molt personals, sinó que també recull records d’altres persones, evoca pensaments i cites de grans autors que són recordats en algun moment i elabora reflexions de caràcter que poden servir de memòria a diverses generacions i també elements de la cultura i les vivències de caire universals que són els que acaben definint cada generació. Manzano recrea i fotografia perfectament la seva i com hem dit això pot servir de manera, de records dels seus contemporanis.
Emili Manzano Mulet (Palma, 1964). Va estudiar Filologia Hispànica a Barcelona, ciutat on va residir durant molts anys dedicat al periodisme. Periodista, escriptor i productor de televisió.
Va escriure als diaris ABC, La Vanguardia i El País i va dirigir i presentar espais televisius de divulgació cultural (Saló de lectura, L’hora del lector, Amb filosofia), una tasca que el va fer mereixedor de guardons com el Premio Ondas o el Premi Nacional de Periodisme de la Generalitat de Catalunya. Ha produït i dirigit documentals consagrats a figures com Enrique Vila-Matas, Miquel Barceló, Eduardo Mendoza, Andreu Vidal i Pere Joan. Viu a Mallorca, on ocupa el temps amb la traducció d’autors francesos (Céline, Modiano, Simenon), la cria de cans raters i l’escriptura. Del maig al desembre del 2006 fou director de l’Institut Ramon Llull. És autor d’un llibre de contes, Pinyols d’aubercoc (L’Avenç, 2007, 2020 i audiollibre narrat per l’actor Toni Gomila). A Anagrama ha publicat Me'n record.
Me'n record és la formula que repeteix per donar pas a un seguit de moments puntuals que evoca l’autor i que constitueixen una llarga filigrana composada de moments de memòria. Moments de tota mena i manera des d’aquells que són records generacionals fins a moments íntims o reflexions manllevades d’altres autors. L’autor evoca moltes primeres vegades, potser perquè deixen una empremta més forta. La primera visita a Barcelona i la descoberta d’un món diferent del que ha viscut fins ara, la primera nit en blanc, la primera borratxera, compartida amb altres, les primeres aproximacions al sexe, les aventures compartides amb a la seva primera colla d’amics i amigues. I també aquí hi ha un gruix de memòria àmplia la primera vegada de lectures de llibres dels quals manté el record i inevitablement també hi ha el record dels seus primers textos.
El llibre també ens porta records de moments en que els sentiments afloren, alguns moments en que es fa difícil catalogar o expressar, la història amb la nena de Casino Militar a qui anomena Rosy és un exemple que un record perdura més enllà del que seria lògic en funció de la importància que pot haver tingut en la teva vida.
El Me’n record és com ressort que ens retorna a la memòria fets, situacions, companys, elements de l’entorn, llibres llegits, llocs visitats. Òbviament el decurs dels records també ens porta des d’una infància carregada de records fantàstics fins a la seva seixantena que entoma amb tota la naturalitat i fent encara més aquest exercici memorístic.
No són unes memòries perquè no hi ha acció seguida en el temps sinó, paràgrafs embastats en el moment en que apareixen. I aquests records poden ser una simple frase o poden convertir-se en una mena de narració curta que s’encadena en el temps.
El fet de que la memòria sigui arbitrària permet també una lectura del llibre de qualsevol manera sense cap mena d’ordre precís. Pots espigolar els moments a plaer, o pots seguir la lectura tal i com la va concebre l’autor. Sigui d’una manera o de l’altra el llibre et porta a llegir-lo amb plaer i acaba essent una lectura que sense un relat concret, cada pensament té en l’anterior un lligam encara que sigui simplement una sensació, una percepció de l’autor que es traspassa al lector.
Del local al global, del record d’infantesa a les relacions amb alguns escriptors i el que n’ha pogut extreure de les entrevistes a molts personatges. Acumular records, experiències, vivències, porta finalment a que quan s’expressen, en el cas de Manzano, constitueixen un llibre magnífic, defugint els tocs egòlatres que poden portar quan es fan memòria personal, més aviat al revés, amb una humilitat i amb una modèstia exemplar construeix una narració carregada d’interès.
Escrit de manera entranyable en el seu mallorquí natal fet que li dóna una riquesa lèxica i sobretot usa unes expressions que havíem escoltat en altres moments i que el llibre també salva de l’oblit.
El llibre acaba amb unes planes amb un ratllat que comencen amb un Me’n record, és una incitació a recordar, a plasmar els nostres moments que es fan presents a vegades sense saber perquè, aquell record que retorna, que neix d’algun incentiu no previst o d’un exercici voluntariós de mantenir viu un record o una imatge.
Llibre crec que excepcional que permet passar unes estones fruint dels records de l’autor però que també incentiven els teus propis records. No tothom té la qualitat literària d’Emili Manzano per portar-les a negre sobre blanc.
Llibre altament recomanable.
Me’n record
Emili Manzano
Llibres d’Anagrama
Editorial Anagrama
Barcelona, novembre 2024
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT