PUBLICITAT
ENSENYAMENT
22-09-2025 11:33
Amb tota la mala intenció, n’estic segur, es publicava, la vigília de l’11 de setembre, la sentència que feia decaure molts preceptes continguts en el decret educatiu aprovat pel govern l’any 2024, en resposta a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) espanyol sobre el 25%. El decret ja estava suspès cautelarment per tant a la pràctica el que avui s’està fent a l’escola seguirà així però quedarà afeblit el sistema lingüístic de les escoles perquè en la sentència anul·latòria hi ha elements que a més d’entrar en contradicció amb els criteris pedagògics assumits per la majoria de les escoles imposa uns criteris sobre el castellà que van més enllà del que seria la funció de la justícia. Perquè, a més, no és cert que el resultats finals de l’alumnat català sigui pitjor que la de les altres comunitats en coneixement de les llengües. Segons el Departament d’Educació, molt més fiable que el que diuen els magistrats del TSJC, que sigui dit de pas no han sabut redactar la sentència en català, ens indiquen que en les avaluacions de final de cicle de primària i de l’ESO, el català i el castellà tenen un nivell considerat bo, per damunt del percentatge del 70 i es situen en una posició més que raonable si es compara amb les altres comunitats en que el castellà és la llengua habitual i per tant instrumental a l’hora de impartir la majoria de les matèries. Textualment i resumit els informes diuen: A 6è de primària, les competències lingüístiques tenen percentatge d’alumnat amb nivell alt. Pel que fa a 4t d’ESO, en llengua catalana i castellana s’obtenen bons resultats en totes les dimensions i amb percentatges considerables en el nivell alt.
Això desmunta tot el discurs de que el castellà està bandejat i és inexistent en el món escolar. El que cal és anar als resultats i aquets estan en la zona alta comparat amb altres comunitats. Per tant poca cosa es pot argumentar contra això.
Malgrat la sentència digui que "L'absència de cap menció a la llengua castellana com a llengua vehicular d'ensenyament, a diferència de l'aranès, no permet considerar que resulti garantida la presència adequada del castellà ni que existeixin instruments de control i avaluació que facin possible que tot l'alumnat assoleixi la competència en comunicació lingüística en llengua castellana que la normativa superior persegueix".
Doncs com es pot veure els coneixement d’ambdues llengües no sols està garantida sinó que queda en evidència que els resultats, millorables òbviament, són prou eloqüents de que el sistema educatiu funciona raonablement bé.
La realitat és tossuda davant la ficció que construeixen alguns jutges per tombar el que establia en decret com que el català era la llengua “normalment emprada com a vehicular” i d’aprenentatge a les escoles, així com en l’acolliment dels alumnes nouvinguts, les activitats extraescolars i les comunicacions internes i externes dels centres. Coses que s’entenen des de fa molts anys com el més normal i no produiran cap mena de problema ni de conflicte a l’escola.
El sistema d’immersió ha garantit una sola línia escolar que no discriminés per raó de llengua als nens i nenes de Catalunya i, sens dubte, això ha portat a generar uns nivells de cohesió sòlids i alhora ha permès que els estudiants de Catalunya tinguessin les capacitats lingüístiques en ambdues llengües també amb notable èxit i per això només cal veure els resultats de competència lingüístiques a nivell de l’alumnat de tot l’estat com ja hem assenyalat. Els jutges en aquesta sentència crec que més aviat volen fer bona aquella sentència del ministre Werd quan va dir al Ple del Congrés que la intenció del seu departament a Catalunya era la d’espanyolitzar els alumnes catalans perquè aquests se sentissin "tan orgullosos de ser catalans com espanyols". L’orgull se’l poden guardar a la butxaca per no dir per un altre lloc.
Al país no hi ha conflicte lingüístic, els projectes lingüístics de les escoles que es porten a la practica a les escoles són molt respectuosos -en alguns cops potser fins i tot massa- amb la legislació vigent i calen també, òbviament, fer algunes que altres modificacions per evitar que la eterna pressió uniformitzadora de les reiterades sentències sobre els usos lingüístics a l’escola.
La immersió en la llengua pròpia és un bon precedent, contrastat i verificat per treballar totes les altres llengües, les oficials i les que convinguin per eixamplar els coneixements.
Les llengües són per comunicar, al nostre país la llengua pròpia està minoritzada en molts sectors, el català hauria de ser sempre la llengua vehicular a l’escola i tenir clar l’objectiu de que a finals dels cicles com ja passa l’alumnat acabi amb un coneixement, domini i ús adequat de les llengües, el català, el castellà i la tercera llengua que ara la predominant és l’anglès.
Altre debat és l’ús de la llengua fora del marc de l’escola. Aquí calen més esforços encara.
I encara hi ha i hi hauria una altre recomanació a jutges i interessats en generar el conflicte lingüístic “Deixin l’escola en pau”. Els i les professionals que cada dia hi fan feina ja saben el que han de fer. Ho han sabut sempre i el nivell assolits per l’alumnat així ho demostra.
Fa uns anys aquí mateix vam escriure quan hi va haver la sentència sobre el 25% de castellà les escoles:
Deixem, deixeu, deixin l’escola en pau.
Deixem, deixen, deixin els percentatges per altres coses.
Deixem, deixeu, deixin els professionals fer la seva feina amb confiança i amb el suport social i els recursos necessaris.
Deixem, deixeu, deixin de parlar i escriure sobre l’escola aquells i aquelles que des de les seves tribunes amb punyetes o micros pontifiquen sense haver trepitjat una aula en sa vida i parlen d’oïdes...
Deixem, deixeu, deixin que cada centre en funció del seu Projecte educatiu i lingüístic i per coneixement de l’entorn pugui fer la seva feina amb tranquil·litat i professionalitat.
Deixem, deixeu, deixin mentre els objectius de coneixements es compleixin i així és, que l’escola vagi fent via i cada dia amb més convenciment.
A l’escola sempre s’ha viscut amb normalitat la convivència i la diversitat lingüística. És cert que hi pot haver famílies o fins i tot professionals que mostren algunes reticències però amb bona feina per part de les direccions, amb mà esquerra la majoria de les vegades s’han resolt positivament.
Malauradament segueix tenint sentit.
I una recomanació final, si els jutges ara són entesos en pedagogia i volen planificar els currículums sobre la llengua, el mestres comenceu a preparar-vos perquè arribarà el dia que haureu, en justa correspondència i ingerència, dictar sentències (recomanació frívola, sí, però també seria possible i que explica els sense sentit i l’absurditat de tot plegat).
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT