DIARI INDEPENDENT DEL GRAN PENEDÈS

LITERATURA

Nàufrags


Frederic Llopart Vilanova i la Geltrú

02-10-2025 18:10

La novel·la amb un llenguatge realista i sense embuts intenta analitzar la feina de la policia, el que sent una víctima i el pensament d’un assassí en sèrie

Coberta de 'Nàufrags' de Hervé Le Corre. Eix

Un novel·la molt interessant però molt dura, en alguns moments ratlla la sordidesa pels fets, per la mateixa significació del que va succeint, tot plegat fa que els protagonistes acabin esdevenint nàufrags que no tenen cap salvavides on aferrar-se i pugnen amb si mateixes per sobreviure.

La novel·la amb un llenguatge realista i sense embuts intenta analitzar la feina de la policia, el que sent una víctima i el pensament d’un assassí en sèrie. Tres personatges atrapats en la teranyina que s’ha anat creant al seu voltant.

Reflexió sobre la violència, la societat no fa concessions, es tracta de narrar uns fets i veure’n les conseqüències que les decisions que es prenen comporten. Assumir riscos, i assumir-ne els que pugui venir després de la decisió.

Hervé Le Corre (Bordeus, 1955). Professor de literatura a la Universitat de Bègles, no va començar a escriure novel·les fins passats els trenta anys. Va debutar el 1990 amb 'Le douleur des morts', a la prestigiosa Gallimard. El 2009 va rebre el Grand Prix de Littérature Policière i el 2010, el premi Mystère de la crítica per 'Les coeurs déchiquetés'. Considerat una de les grans veus de la novel·la negra francesa, les seves trames destaquen per l’estil vertiginós, els seus personatges malignes i les ambientacions fosques que recrea. Prix Landernau, el Prix Michel-Lebrun i el Prix Le Point du Polar européen el 2014 per Après la Guerre. El 2016 va publicar a França Gossos i llops, que la crítica i els lectors han acollit amb veritable entusiasme.

La novel·la es fixa en tres protagonistes que es van alternant en els capítols i en la narració fins que arriben a la intersecció al final de la novel·la,

Per una banda trobem el comandant Jourdan i el seu equip que investiguen una sèrie d'homicidis a Bordeus, comesos per un assassí pertorbat. Jourdan és un policia amb una certa heterodòxia, que viu malament moltes de les situacions, fruit de la violència que li toca investigar. En alguns moments perd els estreps i arriba a situacions límit o contràriament a fer la vista grossa. Paral·lelament la seva vida personal no passa pel millor moment. És conscient que la relació amb la seva dona i amb la seva filla està a punt de naufragar però ha arribat el moment, tot i el greu que li sap i el fracàs que pot representar, és mostra fins i tot indiferent a la situació. Ha tocat límits i la investigació del que sembla un assassí en sèrie que mata compulsivament noies el fa entrar en un procés d’allunyar-se de l‘entorn en que viu.

La Louise és una altra de les protagonistes. Des de ben jove ha hagut de lluitar contra les circumstàncies que li han tocat viure. Òrfena des de ben petita, quan els seu pares van morir en un accident de cotxe. Té un fill a qui estima i protegeix de manera molt  conscient. Ara la Louise intenta reconstruir la seva vida ja que  es va casar amb un home que primer la tractava molt bé però ha acabat esdevenint un autèntic mal tractador, violent i mesquí. S’ha separat però l’home segueix assetjant-la de manera brutal amb episodis d’una gran violència. Després de superar una depressió ara treballa en diverses cases cuidant gent gran i fent feines, però amb la voluntat decidida d’acabar amb el seu malson.

I encara queda el tercer protagonista, el Christian, un ex militar que va viure circumstàncies extremes en combat i això li ha generat un comportament molt agressiu sense saber on hi ha els límits tolerables en la connivència.

S’ha convertit en un assassí sense cap mena d’aturador. Impuls homicides els converteixen en una “animal” perillós i depredador que carrega tota la seva ira en les noies que exerceixen la prostitució als carrers de la ciutat de Bordeus.

La trama comença amb un succés estrany que ens ajuda a situar l’acció. La policia recull del carrer una persona, de dimensions gegantines, que sembla estar en estat d’embriaguesa però hi ha un element que fa que el detinguin, la seva camisa està plena de sang. Portat a la comissaria protagonitza un incident greu, agafa la pistola a un policia i va sortejant els agents que intenten aturar-lo i es  llença per la finestra de l’habitació on està. La mort és instantània. A partit d’aquí s’han d’obrir dues línies d’investigació; de qui és la sang de la seva camisa, ja que no es seva ni presenta cap mena de ferida i investigar els fets que han portat a que hagi saltat al buit per una finestra d’una comissària.

Les investigacions recauen al Jourdan que haurà de començar la investigació i intentar escapolir-se dels comandaments i d’afers interns que “apreten”  per dilucidar responsabilitats de l’incident a la comissaria.

La mort d’altres noies fan pensar que hi ha un assassí desfermat que no te aturador i que mata amb certa facilitat.

La investigació és complexa i en mig de la mateixa és creua la figura de la Louise que rep també una agressió del seu exmarit i en Jourdan també intervé. Les seves vides es creuen en moments d’una certa crisi personal.

El fil narratiu va seguint a cada un dels protagonistes i anem coneixent els seus sentiments i sensacions, les seves vides que estan en un punt de trencament de moltes coses, d’un naufragi evident. Hi ha voluntat de sobreposar-se però no sempre és possible.

Jourdan resol el cas, troba l’assassí però tot té el seu preu.

Una bona novel·la, fosca, amb un ambient carregat sempre de pluja, en alguns moments sembla un ambient asfixiant, personatges molt ben descrits i tractats, una novel·la que furga entre els aspectes foscos de les persones i que analitza els problemes de convivència dels protagonistes en una trama complexa i que va barrejant els moments de cada un dels actors que configuren una  teranyina absorbent on l’estat emocional dels personatges i les circumstàncies que els rodegen marquen el camí que seguiran.

Molt interessant.

Nàufrags
Hervé Le Corre
Traducció Albert Pejó
Col. Crims.cat
La Clandestina
Barcelona, gener 2025

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.


Subscriu-te ara!


Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:


WhatsApp! Telegram!

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.