PUBLICITAT
CONFLICTE BÈLIC
04-10-2025 13:35
El dijous 2 d’octubre, quan els militars israelians van interceptar els vaixells de “La Flotilla”, vaig intentar explicar a una persona per què creia que Israel no podia retenir unes embarcacions que no eren pas dins de les seves aigües territorials. La resposta d’aquella persona em va deixar seriosament preocupat, no pel que em va dir sinó pel que significaven les seves paraules: “tot el que tu vulguis, però Israel té l’armament necessari per atacar qualsevol país europeu: amb un parell de drons, per a ells, conflicte acabat”. Això significa que tota la legislació internacional i la nacional dels diferents estats que hi tenen navegants, no serveixen per a res davant la llei de la força?
Ja sé que Trump es passa per l’engonal les lleis, els acords, els pactes..., però amb ingenuïtat pensava que era una excepció. Els estat de la Unió (?) Europea practiquen el silenci o la fugida d’estudi. Quants estats han enviat embarcacions per acompanyar els vaixells de “La Flotilla”? Que jo sàpiga Espanya, Grècia i Itàlia. Quants hi eren quan se’ls necessitava? Cap. Així, què van anar a defensar? El seu postureig, les aparences. Els vaixells no estaven dins de les 12 milles d’aigües territorials, i per tant fora de la jurisdicció d’Israel. Encara que invoquin les regles de Sant Remo les aigües són alta mar perquè únicament es poden ampliar les 12 milles en casos concrets i puntuals, i el bloqueig de Gaza no és ni concret ni puntual, fa 17 anys que dura i forma part de les mesures per assetjar per la fam la població gaziana. Això les mateixes regles que invoca el govern israelià ho prohibeixen taxativament. Per altra part la Comissió d’Investigació assignada per l’ONU va determinar que Israel cometia un genocidi. Però, és clar, l’ONU no té ni força per a obligar Israel a complir les seves determinacions ni drons per a imposar-se: Estats Units sempre els fa costat.
A alta mar, la legislació aplicable a cada vaixell és la de l’estat que indica el seu pavelló, i per tant un atac d’una embarcació militar contra un vaixell es converteix en un atac contra l’estat. Si és així, la retenció d’embarcacions o el segrest de la tripulació les hauria de perseguir cada un dels estats afectats. El dret internacional dóna eines per poder combatre l’actitud que el govern d’Israel ha adoptat, per aturar el genocidi i per pressionar perquè, en un futur, hagin de respondre davant d’un tribunal internacional. Què han fet, més enllà dels discursos, per a protegir els seus ciutadans, o és que els drons els han segrestat la memòria i el criteri? A “La Flotilla” hi ha espanyols, italians, turcs, tunisians, brasilers, francesos, irlandesos, algerians, estatunidencs, alemanys, del Regne Unit, noruecs, suecs, marroquins, jordans, polacs, mexicans i portuguesos. I altres nacionalitats amb una representació molt reduïda.
Darrerament han aparegut notícies intentant denigrar “La Flotilla” i els seus tripulants: embarcacions del Saló Nàutic, creueristes de plaer, selfies al mar... I diferents mitjans s’han apuntat a la “moda”. Tenien milions de raons per fer-ho: Israel s’ha gastat 45 milions d’euros per fer-se propaganda escarnint el valor de la presència de les embarcacions i tapant amb notícies i documents falsos el que tothom ha pogut veure: la tortura de la fam i dels bombardeigs i el genocidi sistemàtic. Fins i tot els recalcitrants del PP, VOX, Aliança Catalana i, parcialment, Junts, ho han pogut veure, si han volgut. O també els drons els tenen segrestat el criteri?
No és la primera vegada que Israel ataca grups de vaixells que intenten trencar l’assetjament a Gaza, l’any 2010 van morir 10 persones en l’assalt de les embarcacions. Els tripulants de La Flotilla representen la dignitat, la decència i el dret internacional, i fan front a la barbàrie i la impunitat que representa l’actitud israeliana. El que fa La Flotilla no és escalar el conflicte, d’això ja se n’ocupa sobradament Israel amb la complicitat d’Estats Units. El que fan és dur a terme el que els governs de la Unió Europea i de l’ONU haurien hagut de fe: quadrar-se seriosament amb Israel. Però això té inconvenients: es perdrien les relacions armamentistes i els acords comercials amb Israel.
Hem d’entendre que el que passa ara amb els palestins ens afecta a tots, i no és Palestina, és també Nigèria, Afganistan, Ucraïna, el Sahel, el Txat... L’acceptació d’aquesta realitat estableix la impunitat i l’imperi de la llei del més fort, dels que mouen les finances i es lucren amb el comerç de les armes, de les reconstruccions i de la mort.
Em ve a la memòria un fragment de l’autor alemany Martin Niemöller, que parla de la por davant la pujada dels nazis: “Quan els nazis vingueren cercant comunistes, vaig guardar silenci perquè no era comunista. Quan empresonaren els socialdemòcrates, no vaig parlar, jo no era socialdemòcrata. Quan capturaren els sindicalistes, vaig callar, jo no era sindicalista. Quan vingueren perseguint els jueus, no vaig protestar, jo no era jueu. Quan vingueren a cercar-me, no quedava ningú que pogués protestar.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT