PUBLICITAT
POLÍTICA
13-10-2025 12:07
La solució que, segons diuen, està a punt d’implantar-se a la franja de Gaza i Palestina, pot ser això. Una solució. En la qual, alguns optimistes, veuen la fi d’aquest problema que dura ja fa molts -massa- anys. Un problema que els simplistes associen a la diferència de criteris entre els israelites i els musulmans a propòsit del repartiment de la antiga Terra Santa entre les dues ètnies. Per això, la idea d’un tractat de pau té cada cop més defensors, sobretot fora dels països i de la regió. Perquè, agradi o no, la nostra cultura prové d’una Mediterrània on hi havia dues categories de ciutadans. Els que manaven i els que passaven per l’adreçador. I haver fet la Revolució Francesa i proclamat els drets humans no sembla haver modificat massa aquelles sensacions que dominaven el món clàssic.
Perquè, no ens enganyem. Els dos contendents aparents d’aquesta guerra, Israel i Palestina, tenen massa gorja avall que son els propietaris legals i històrics d’aquelles terres. Pel dret diví que els dona la història de la regió, i la seva cultura de poder que segrega i enfronta a uns i altres. Als poderosos i als dèbils. Als bel·licosos i als pacífics. Als sedentaris i als nòmades. I clar, com era d’esperar, tots dos reclamen la seva propietat mentre titllen al contrincant d’usurpador. I si tot plegat ho barregeu amb la religió -que pocs invoquen actualment per no embolicar més la troca- entendreu que els més o menys neutrals -o com a mínim llunyans del problema- defensem la busca de solucions raonables i no “embolicables” amb altres accions o conflictes.
Però els esdeveniments ens mostren, dia rere dia, que la raó no sembla presidir totes aquestes baralles i negociacions. D’entrada, posa en el mateix sac els conceptes de treva i de pau. Què es signa aquest dilluns, una pau o una treva? Els polítics no paren d’esmentar que es tracta d’una pau però immediatament expliciten condicions que no poden ser trencades pel comportament de cap bàndol. I això acosta més el que es vol signar a una treva (“Cessació temporal d’hostilitats entre enemics, per conveni de llurs caps””) que a una pau (“Tranquil·litat pública d’una reunió de persones entre les que no hi ha plets”). Perquè, tots els anuncis de solució del conflicte de l’Orient Mitjà, son plens de dates límit, línies vermelles, invocacions a conceptes limitants, etc..., més propis d’una treva, que espera que es faci la llum o que la resta del món imposi el seus criteris. Una pau suposa que els dos bàndols implicats la generin, a través d’una reflexió oberta i conjunta amb voluntat d’acceptar les seves conclusions honestes, obertes i sinceres.
Curiosament, si repassem la història de Catalunya, recordarem l’existència d’un procés conciliador que tenia un nom premonitori. Pau i treva. Sumant, no contraposant, els dos conceptes per intentar resoldre la situació d’un territori conquerit, perdut i reconquerit.
Creat a finals del segle X, quan es consolida el feudalisme en els comtats catalans i comencen les baralles més o menys violentes entre ells que perjudiquen a camperols i religiosos, és a dir, als elements no nobles. Una situació que els religiosos, més cultes, combatran amb la creació de les assemblees de Pau i Treva i amb l’amenaça, pels no complidors de les seves decisions, de penes de condemna eterna a l’infern.
Aquestes assemblees, a les que es dona poder legislatiu, fixen que ningú pot lluitar en l’interval de dissabte a dilluns (període de treva), que els llocs de culte son sagrats i, a més, tenen una “sagrera” de 30 passes al voltant, sempre lliure de violència, i que els ciutadans que van o venen d’un lloc de culte -després serà fins i tot d’un mercat- no poden ser atacats. Mesures totes que feren -encara que no ho sembli- la societat medieval més justa i social en ser integrades als “usatges” dels llocs on s’aprovaven, provocant, per exemple, que els pobles creixessin al voltant de l’església encetant un incipient urbanisme.
Palestina, com sabem i veiem, és avui encara un lloc de lluita contínua associable amb una situació quasi medieval. Podria aprendre de la nostra història?
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT