PUBLICITAT
RELAT
30-10-2025 10:17
Des que la Berta va néixer, he deixat la meva exitosa carrera com a entrenador de futbol d’adolescents. Enrere queden les tardes i els caps de setmana hipotecats pels entrenaments i els partits.
Per ocupar aquest buit, amb els amics hem començat a jugar a la Lliga Fantasy. Per a qui no ho conegui, és un joc d’estratègia on simules ser un entrenador de futbol i crees el teu propi equip basant-te en el rendiment real dels jugadors. Pots comprar o vendre segons la teva intuïció, i els rivals fins i tot et poden robar algun jugador.
Aquesta petita competició interna ha evolucionat: qui va primer sopa gratis i l’últim es fa càrrec de la beguda. A la lliga hi ha equips amb noms tan imaginatius com GranPilPil, Monchitoronnie, SiempreTamudo, Rifaldu, Todosonprisas, Tipi, BubuT1 o Figue.
Ara ja no marxo entre setmana a entrenar cap equip, però sí que ocupo les estades al lavabo mirant quines opcions de mercat tinc, a qui li puc robar un jugador i contra qui juga cada equip, per posar de titular un jugador o un altre. L’Anna comença a fer preguntes sobre què hi faig tantes estones, com la meva mare quan era adolescent. Per vergonya, abans li mentia a la meva mare. Ara, a l’Anna també.
Aquest joc fa que, en una setmana, pugui passar d’animar l’Alavés contra el València perquè tinc al gran Lucas Boyé i Toni Martínez, a desitjar que perdi la següent jornada perquè algú me’ls ha fitxat. Crec que l’Anna ja ha descobert que sóc un inútil.
La realitat de tot plegat no és més que una excusa per no perdre el contacte amb els amics. Amb el temps, les responsabilitats apreten i costa cuidar-nos. Nosaltres aprofitem per fer sopar cada mes o mes i mig. Això sí, només si jo no vaig últim.
No fa gaire vam fer el sopar mensual, però abans hi havia un espectacle infantil a la plaça de la Vila. Vam quedar amb una amiga de la llar d’infants on va la Berta, perquè les nenes juguessin juntes i així fer de la tarda una mica més tolerable.
La festa es va allargar més del que esperava i havia de marxar a sopar. Li vaig dir a l’Anna i, per ajudar-me, els va dir: «El Ramon ha de marxar, que té sopar de futbol». El Víctor, el pare de l’Olivia, em va mirar estranyat. Jo vaig mirar l’Anna i li vaig agrair la vergonya que hauria de passar d’explicar que era de la Lliga Fantasy. Ella reia. Té sort que se li infla la vena del front, i això li convalida gairebé tot.
Quan, amb el cap cot, li vaig explicar, es va posar a riure, va mirar la Laura, la seva dona, i li va dir que ell la tenia demà. No som els únics futbolistes i/o entrenadors frustrats, i tinc clar que la vida ens va agrupant entre els qui els agrada el futbol i els qui els hi agrada molt.
Escric això sent penúltim i, per tant, alliberat de la cua. Per aquest motiu, avui proposaré fer el sopar, no sigui cas que s’allargui més i em toqui pagar la beguda. Així podré restregar-li al Tipi —que va últim, que on va amb aquest nom i que no en té ni idea— que és millor que plegui. Perquè, en el fons, els amics estem per això: per odiar-nos al Fantasy i estimar-nos al carrer.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT