PUBLICITAT
EDUCACIÓ SOCIAL
24-11-2025 12:39
Val a dir que aquesta és una opció educativa que fa referència a les famílies que opten per educar als seus fills a casa.
Segons les dades publicades a la xarxa, a l’estat espanyol hi ha entre 2.000 i 3.000 nens que s'eduquen a casa. Però cal tenir en compte que no existeixen unes dades oficials de les famílies que practiquen l'educació a la llar.
De fet, no hi ha una regulació al respecte, que està clara en altres països europeus com França, Gran Bretanya, Bèlgica o Portugal.
Homeschooling significa doncs "assumir de forma integral l'educació dels fills i filles, tant pel que fa a l'adquisició de coneixements i habilitats, com a la transmissió de valors i principis, sense delegar cap d'aquestes funcions en institucions educatives".
Ketty Sánchez, de 43 anys i Michael Branson, de 45, estan casats, viuen a Irún (Guipúscoa) i eduquen als seus quatre fills a casa. Expliquen la seva experiència en el seu blog “Educar en casa”. Defensen que els infants poden estudiar al seu ritme i de manera més adaptada als seus interessos i que solen ser més creatius i autònoms.
També que adapten la metodologia als seus estils d'aprenentatge, sense estar subjectes a horaris i a tardes de deures. Segons ell és un mètode que fa reduir l'ansietat relacionada amb els exàmens. El més important segons aquesta família és que eviten el bullying. Cadascú pot ser com desitja, sense condicionaments ni estereotips socials.
A Catalunya l’escolarització és obligatòria dels 6 als 16 anys. No dur els infants a l’escola pot ser considerat un incompliment del deure de tutela. De fet, podem llegir una notícia arran del cas d’una parella condemnada a 6 mesos de presó per no escolaritzar el seu fill durant tres anys, tot i assegurar que li oferien formació a casa.
Podem llegir al Diari de Girona que el tribunal va considerar que els pares havien actuat amb intenció de desobeir la normativa vigent, ja que van rebre diversos avisos de l’administració educativa.
És per això que als educadors i educadores socials se’ns ha reobert un debat sobre la llibertat d’educació i el paper de l’Estat. Penseu que hi ha famílies que defensen el homeschooling com una proposta més personalitzada i respectuosa amb el ritme de cada infant, altres experts adverteixen que es limiten la socialització i l’accés a recursos educatius essencials.
Malgrat que a l’estat espanyol no és legal, cada any sorgeixen més famílies que s’hi interessen i que demanden una regulació clara on figuri el dret a educar segons els propis valors i al mateix temps, les garanties que tots els infants rebin una formació adequada.
A l’estat espanyol, la Llei Moyano del 1857 recollia una educació a la llar, recordem doncs figures rellevants Moltes que es van educar a casa, com Frederica Montseny, la que fou primera dona espanyola ministra, les escriptores Caterina Albert (Víctor Català), la Mercè Rodoreda...
També el poeta Joan Maragall que va educar alguns dels seus fills a casa.
Posteriorment, la Llei Villar Palasí, LGE, del 1970 introdueix el concepte d'educació obligatòria i planteja una confusió entre els conceptes educació i escolarització que arriba als nostres dies.
A Catalunya, a finals del mandat del dictador, sota el paraigua dels moviments de renovació social i sobretot pedagògics, algunes famílies, sense gaire coneixement d'altres en la mateixa situació, van decidir no portar els seus fills i filles a l'escola i dedicar-se d’una manera clandestina a la seva educació.
Eren casos que apareixien d’una manera natural motivats entre d’altres, per un fracàs escolar, alumnes amb altes capacitats, famílies que defensaven una ideologia filosòfica i religiosa determinades i algunes amb una mentalitat més oberta pedagògicament.
És en aquella època, aquests infants educats en família, en les convocatòries lliures als 15 anys, no van tenir gaires problemes per obtenir el títol de graduat escolar.
Podem doncs afirmar que existien dues raons per fer sortir als adolescents del sistema escolar: per un costat l’increment de casos de violència i assetjament escolar a les institucions i un sistema educatiu no gaire avesat a la innovació.
Cal tenir en consideració que hem mantingut un model educatiu en institucions i governs que no s’ha modificat des de fa dos-cents anys, amb uns joves mal preparats i amb dificultats per enfrontar-se amb una realitat completament canviant, sense valorar les habilitats o bé els talents, massa preocupats per les notes.
Aquest és un motiu sòlid per plantejar a moltes famílies abandonar les institucions escolars, públiques i privades i provar un estil d’educació més lliure i que té en consideració les habilitats i talents dels petits. En resum, un sistema que esdevingui més motivador, defensant uns aprenentatges renovadors i fugint de l’escola tradicional.
Els educadors i educadores socials, sobretot aquells i aquelles professionals vinculats al món de l’educació més formal, han observat massa exemples de desescolarització, i amb una intervenció de la Inspecció educativa.
També podem desgranar que existeixen unes famílies que menystenen el valor de la formació acadèmica, i que llencen la tovallola davant l’absentisme escolar del fill o filla.
I d’altres famílies que entenen l’escolarització d’una manera totalment diferent, cercant projectes alternatius als existents, emmirallats en països del nostre entorn on s’observa una tolerància en la supervisió, que els apropa a una escola a casa.
Són països on s’entenen clarament diferències entre l’educació i l’escolarització, aplicant criteris que determinen una primera com obligatòria, i una segona que no ho és.
L’escriptora catalana Maria Bellmunt presenta en el seu llibre “Fora del sistema escolar”, unes dades i dona informació per ajudar a entendre per què alguns pares prefereixen educar els seus fills i filles fora de les institucions escolars.
Bellmunt, mestra i mare de cinc fills, cap dels quals va a l’escola, és presidenta de la Coordinadora Catalana pel Reconeixement i la Regulació del Homeschooling, que aplega 500 famílies.
Defensa una opció força estesa als EUA i països de la Unió Europea, on els pares poden escollir el tipus d’educació que rebran els seus fills entre un ampli ventall de possibilitats. A l’estat espanyol, per contra, aquesta opció educativa no està reconeguda socialment ni tampoc regulada per la llei orgànica d’educació, i les famílies que aposten per aquesta opció es poden trobar davant de nombrosos problemes.
Hi ha doncs algunes preguntes que ens podem fer com a educadors i educadores socials, poden els pares prescindir de l’escola i ensenyar els seus fills a casa?
Què hi ha del procés de socialització d’aquests infants i adolescents?
Com estaran preparats per accedir als estudis universitaris i, sobretot, al món laboral?
En definitiva, el homeschooling al nostre país, no està regulat, però tampoc expressament prohibit.
Si consultem la Constitució, a l’article 27.1, estableix que “tots tenim el dret a l’educació” i de la mateixa manera també es reconeix “la llibertat d’ensenyament”.
Ara bé, és en la Llei d’Educació actual es deixa molt clar que l’educació equival a l’escolarització, i aquesta esdevé obligatòria entre els 6 i els 16 anys. Per tant, trobem el homeschooling, davant d’una ambigua legalitat.
Per Allan Bloom, nascut a Indianapolis l’any 1930 i mort a Chicago el 1992), filòsof estatunidenc va dir “l’educació és el moviment de la foscor a la llum”.
Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT