PUBLICITAT
VIOLÈNCIA MASCLISTA
24-11-2025 17:53
“Algunes dones de les que tiraven les cartes et donaven un líquid i avortaves, però et podies morir, moltes, de fet, es morien, d’altres ho feien amb julivert i agulles de fer mitja. Però també hi havia un metge que ho feia per 2.000 pessetes (12 €), però llavors guanyàvem de jornal 100 pessetes (0,60 €) a la setmana, i ningú no s’ho podia permetre, els diners els necessitaves per sobreviure.” (1)
El feminisme ha protagonitzat alguns dels canvis socials més importants de les darreres dècades. La seva capacitat d’incidència en el sentit comú ha estat enorme, especialment pel que fa a la lluita contra les violències i les desigualtats envers les dones. Ha estat capaç de posar nom i fer visibles aquelles formes de violència i discriminació que havien estat naturalitzades.
Després de deu anys de vigència de la Llei catalana de violència masclista, i gràcies a l’impuls dels Comuns, el 2020 la norma es va reformar per adaptar-se a les noves realitats i garantir una major protecció dels drets. La reforma va ampliar el seu abast per reconèixer formes de violència fins aleshores invisibilitzades —com la institucional, la digital, la ambiental o la obstètrica—, va reforçar la importància del consentiment i va incloure el principi d’interseccionalitat.
Però els drets que avui semblen consolidats poden veure’s amenaçats demà. I això es fa evident allà on governen partits per als quals els drets de les dones no són una prioritat:
A la Comunitat de Madrid, hem vist com es posa en risc el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs, on l’extrema dreta i la dreta inventen un suposat síndrome de postavortament, i es neguen a complir la llei que obliga a crear un registre d’objectors de consciència. O a Castella i Lleó, on les dades ens indiquen que hi ha 5 províncies on des del 2010 no s’ha practicat cap avortament, i no per falta de sol·licituds, ja que només el 2021 en consten 776.
Ho veiem també a Andalusia, on la gestió del govern de la comunitat ha posat en risc la vida de centenars de dones, en no informar del resultat de les proves de cribratge de càncer de mama.
No és casualitat, retallen els serveis públics i els privatitzen, invaliden els circuits, i ho acompanyen amb discursos que titllen la lluita pels drets de les dones d“ideologia de gènere”. Per això, mantenir-se vigilant, mobilitzades i unides continua sent essencial per defensar i ampliar els drets de totes.
La violència institucional masclista és la que exerceixen les institucions públiques quan, per acció, omissió o negligència, no garanteixen els drets de les dones que pateixen violència. Es manifesta quan jutjats, cossos policials, serveis socials, sanitaris o altres organismes públics actuen sense perspectiva de gènere, desatenen protocols o no proporcionen una resposta adequada, generant revictimització i vulnerant els drets fonamentals de les dones.
És una de les formes més invisibilitzades però també més doloroses de violència per a les dones. Es produeix des del poder, en espais on les persones haurien de sentir-se segures i protegides; debiliten la confiança en les institucions, afecten la salut emocional i mental de les dones, i sovint comporten un empitjorament o perpetuació de la violència que es volia evitar.
Quan el sistema que hauria de protegir esdevé un nou espai de violència, el dany és més profund i la reparació més difícil.
Per avançar i continuar garantint drets i protecció cap a les dones, és imprescindible que els serveis, els i les professionals i les persones responsables públiques es continuïn preguntant de manera crítica si s’estan vulnerant drets, com i per part de qui. No garantir drets comporta revictimització i no garanteix un treball efectiu de prevenció i reparació. Només amb una revisió institucional i política continuada podrem parlar d’una administració pública veritablement transformadora i feminista.
Des dels Comuns de Vilanova i la Geltrú volem expressar el ferm compromís polític amb la lluita pels drets de les dones, rebutjant qualsevol forma de violència masclista i rebutjant fermament els assassinats de dones que es produeixen pel fet de ser dones.
Els Comuns estem fermament compromesos en el suport cap a les dones que pateixen violència i les persones i entitats que les acompanyen. Cal erradicar les pràctiques i els prejudicis i combatre la feminització de la pobresa, com una forma més de violència, que provoca una mancança evident de justícia social pel fet de ser dones i pobres.
Combatrem tota política que permeti que es facin passos enrere i que plantegin amenaces reals contra els drets assolits i les lluites guanyades.
(1) Família i guerra Numero 1 de la Col·lecció La Memòria del futur. Àngela Blanch
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT