PUBLICITAT
LITERATURA
03-12-2025 11:11
En el llibre La força de les arrels Foix recorda una conversa amb Maragall i la resumeix amb, Pasqual Maragall deia que la ciutat era llibertat, i que, per a tu, el món rural és intimitat. Les dues són necessàries: llibertat i intimitat.
I és que el llibre de Foix esdevé la crònica d’aquesta relació personal que manté amb el seu poble, Rocafort de Vallbona, un nucli rural de la Vall del Corb. I el que és més important l’autor s’enorgulleix de ser nascut en aquets petit indret i explica en el seu llibre que sempre que ha anat pel món i ha hagut d’omplir documents a les fronteres sempre hi ha posat el nom de Rocafort de Vallbona i encara en una entrevista que li van fer Foix diu: A casa em van ensenyar de petit a dir que em deia Lluís Foix Carnicé, de Rocafort de Vallbona, partit judicial de Cervera, província de Lleida i bisbat de Tarragona.
La força de les arrels connecta amb dos llibre anteriors en que Foix ja ens situava en l’àmbit els records de la terra que el va veure néixer. Primer va ser La marinada sempre arriba que esdevé un exercici de memòria de primera infància i de l’adolescència, un exercici de cercar aquells espais, aquelles persones, dels primers amics i companys, dels primers aprenentatges ja sigui a la família o a l’escola que configuraran més tard la personalitat i la trajectòria de cadascú. Records d’un infant, que ens reflecteix les normes no escrites, els usos i costums d’una zona rural de Catalunya, Rocafort de Vallbona a la vall del riu Corb, just desprès de la guerra civil. Seguirà després El que la terra m’ha donat, el llibre ens descriu el paisatge de la Vall del Corb amb el pas de l’any amb els canvis que porten les diverses estacions i també acompanya amb la descripció molt precisa dels treballs que comporta la feina del camp, des de la poda de les vinyes fins a batre el blat o llaurar els camps del terme i tot cal fer-ho en el moment adequat i amb la precisió i bona feina que exigeix la tradició mil·lenària dels que viuen de la terra. La cuidem perquè depenen d’ella.
Entremig Foix també escriurà una parell de llibres sobre la seva activitat professional, Aquella porta giratòria i Una mirada Anglesa i ara segueix amb la trilogia per dir-ho d’alguna manera “rural” amb La força de les arrels.
Lluís Foix i Carnicé. Nascut a Rocafort de Vallbona, 1943, és un periodista especialitzat en política internacional. Llicenciat en Periodisme i en Dret, va ser subdirector, director i director adjunt de La Vanguardia, en diverses etapes, des del 1982 al 2001. El 30 de juny de 1983, sent director, es publicà el darrer exemplar de La Vanguardia amb la tipografia en plom. Abans fou corresponsal d'aquest diari a Londres (1974-1980) i a Washington DC (1981-1982). Ha cobert moltes guerres, cimeres, eleccions i conflictes, dels quals ha enviat cròniques des de vuitanta-quatre països. Actualment és columnista habitual de La Vanguardia i d’altres periòdics i revistes; també és tertulià habitual a diversos mitjans de comunicació.
El 2013 publicà el llibre La marinada sempre arriba (Columna Edicions), sobre les vivències d'infantesa i adolescència, a la seva terra nadiua de la Vall del Corb. El 2016, publicà Aquella porta giratòria (Edicions Destino), sobre records i relats dels seus anys llargs de dedicació professional a La Vanguardia; el llibre fou guardonat amb el Premi Josep Pla 2016. El 2018, El que la terra m’ha donat. El 2021 Una mirada Anglesa i el 2024 La força de les arrels.
El llibre és una mostra de l’arrelament de Foix a la seva terra, a la vall del Corb però és arrelament actiu, coneix els paisatges, les contrades, les cabanes, els horts. Admira la terra, i el llibre és el seu retorn a la terra d’una persona, com Foix, que ha tingut una àmplia experiència pel món però que en el seu espai, on va néixer i viure els primers anys de la seva vida, continua essent present i molt important. Foix desgrana en el llibre el paisatge, els arbres, les construccions, la memòria de la gent i els canvis en aquestes terres. És un retorn a una natura que malgrat sofrir canvis com tot en la vida manté aquell esperit que Foix va conèixer de menut quan campava pels seus camps, horts i boscos. Però Foix no es queda aquí i també analitza els canvis que s’han produït.
Un retorn a la natura que té tot el sentit, perquè Foix és algú que sempre ha tocat de peus a terra, tant a la feina com a la vida i per tant també s’encara amb els problemes que hi ha avui a les zones rurals des del canvi climàtic fins el despoblament fruit de les cícliques sequeres o la mateixa mecanització del camp i l’enrunament de cases i cabanes que provoquen una nítida tristesa a l’autor. I constata que una novetat és que en èpoques del meu record el terme estava ple de gent que treballava, i la gran diferència que s'ha produït en aquests darrers 30 o 40 anys és que al terme no hi ha mai ningú, més enllà d'algun caçador, algun ciclista...”.
Foix reclama que s’escolti a la gent del territori, aquella que brega quotidianament contra la desertització, que viuen pendents del cel, de l’aigua, del fred i que per tant tenen una intel·ligència basada en l’experiència, i amb una certa ironia ens parla de la policia climàtica instal·lada en despatxos molt allunyats del “tros” .
L’escriptor explica que, ritualment, en els darrers cinquanta anys, cada cap de setmana, ha retornat a Rocafort de Vallbona per passejar-hi, parlar amb la gent, escoltar les seves històries, compartir les seves vivències i observar l’espectacle canviant de la natura.
I, precisament, fruit de tot plegat va néixer La força de les arrels, un mosaic literari que recull històries orals recollides al llarg de moltes hores de conversa amb la gent més gran del poble, experiències viscudes amb el pas del temps, els sentiments que li desperta la contemplació d’un paisatge sempre canviant i la clara reivindicació del món rural i de la pagesia que cada cop va perdent força. Un llenguatge que va des de la descripció gairebé poètica fins a explicar des de la barraca de pedra fins a les motivacions de la gent.
El llibre aporta un conjunt de reflexions fetes sobre una experiència vital d’una persona que porta una trajectòria dedicada a la informació i a l’opinió i per tant ens porta una visió sobre els profunds canvis en la nostra societat, en la civilització, l’abandó del camp, la immigració, les tecnologies que van igualant a les persones i permet el treball amb contacte amb la natura.
Molt interessant. Una lectura plaent.
La força de les arrels
Lluís Foix
Il·lustracions de Marta R. Gustems
Col·lecció Clàssica 1461
Editorial Columna
Barcelona, setembre 2024
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT