PUBLICITAT
CAP A UNA CULTURA DE L’ESTALVI
18-12-2025 8:02
Les festes de Nadal concentren en poques setmanes una suma de despeses difícil d’igualar durant la resta de l’any: regals, àpats especials, desplaçaments, decoració i un degoteig constant de petites compres impulsives. Segons un informe de KPMG i Appinio España, durant el període conegut com a golden quarter —que inclou el Black Friday, Nadal i les rebaixes de gener— els espanyols gastaran una mitjana de 969 euros per persona, una xifra lleugerament inferior a la de l’any anterior, però que arriba en un context marcat per la inflació, que a l’octubre se situava en el 3,1 %, segons l’INE.
Amb els preus a l’alça i una oferta creixent de pagaments fraccionats i crèdit fàcil, la pregunta és inevitable: com es pot gaudir del Nadal sense hipotecar la costa de gener? Per a Elisabet Ruiz Dotras, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC i experta en finances personals i digitals, el problema no és només econòmic, sinó sobretot de planificació. “El que de debò desequilibra moltes famílies per Nadal és arribar al desembre sense pressupost ni saber què es vol comprar ni quant es pot gastar”, afirma.
Les despeses invisibles: petites fugues que fan forat
Un dels punts clau és identificar allò que Ruiz Dotras anomena “despeses invisibles”, que passen desapercebudes en el dia a dia però que, acumulades, poden tenir un impacte important en l’economia familiar. L’experta en distingeix tres tipus.
Les despeses formiga són petits desemborsaments quotidians que gairebé no registrem: subscripcions de pocs euros, pagaments digitals recurrents o consums energètics innecessaris, com deixar aparells en stand-by. “Són molt petitons, però quan els sumes a final de mes, la xifra sorprèn”, explica.
Les despeses vampir tenen un import més elevat i acostumen a formar part dels costos fixos: plataformes de continguts, aplicacions o serveis que es renoven automàticament i que sovint no s’utilitzen. “Deu euros al mes són 120 euros a l’any. Si en tens quatre o cinc, ja parlem de 40 o 50 euros mensuals que potser no necessites”, adverteix. Fins i tot el gimnàs pot convertir-se en una despesa vampir si no s’aprofita o si el pressupost és molt ajustat.
Finalment, hi ha les despeses fantasma, aquelles que reapareixen sense avís: serveis contractats i oblidats, comissions que no es revisen o càrrecs que ja no recordàvem. “Quan mires els extractes, de vegades penses: ‘No recordava que m’hagués donat d’alta aquí’”, apunta Ruiz Dotras.
Aquestes despeses no són exclusives del Nadal, però durant les festes es multipliquen. El risc és especialment alt en llars que viuen al dia i no tenen capacitat d’estalvi. “Qui pot estalviar un 20 % cada mes pot assumir una mica més de despesa per Nadal. El problema és qui arriba just a final de mes i no té coixí”, assenyala l’experta.
Posar números abans que llums
La primera recomanació és clara: no començar el desembre sense haver fet números. Això implica descarregar els moviments bancaris, analitzar en què es gasten els diners i diferenciar entre despeses bàsiques, despeses personals i estalvi.
En aquest punt, Ruiz Dotras proposa aplicar la coneguda regla del 50-30-20. Idealment, un 50 % dels ingressos mensuals s’hauria de destinar a despeses bàsiques —habitatge, subministraments, alimentació, educació o transport necessari—; un 30 %, a oci i despeses personals; i un 20 %, a estalvi.
La realitat, però, sovint és més complexa. “En moltes llars, les despeses bàsiques ja s’enfilen al 60 %. En aquests casos, cal ajustar l’oci al 25 % i reservar, com a mínim, un 15 % per a estalvi”, planteja. El focus, insisteix, ha d’estar en el bloc de despeses personals, perquè és on solen amagar-se les despeses invisibles.
Durant el Nadal, aquest equilibri és encara més delicat. Si el percentatge destinat a oci i compres es dispara sobre uns comptes ja tensionats, el gener pot convertir-se en un període de retorns, interessos i estrès financer.
El crèdit: eina o parany?
Les ofertes de “compra ara i paga després” i els pagaments a terminis formen part del paisatge habitual del consum actual. Ruiz Dotras no demonitza el crèdit, però alerta del seu ús indiscriminat. “Pot ser una bona opció si el cost és mínim i hi ha una planificació clara. El problema és demanar crèdit sobre crèdit perquè ja no s’arriba a final de mes”, adverteix.
La seva regla és simple: si algú pot pagar una compra a terminis, també podria haver estalviat abans i fer-la més endavant, evitant interessos. El crèdit només estaria justificat en situacions d’emergència real —com una avaria imprevista— o en compres molt costoses, com l’habitatge, sempre ajustades a la capacitat econòmica.
Les recomanacions del Banc d’Espanya van en la mateixa línia: elaborar un pressupost amb límit de despesa, comparar ofertes i, si s’utilitza la targeta de crèdit, assegurar-se de poder pagar el total a final de mes.
Cap a una cultura de l’estalvi
Més enllà del Nadal, Ruiz Dotras planteja un debat de fons: el pas d’una cultura de l’estalvi a una cultura de la despesa. “Avui la majoria de persones gasten primer i, si sobra alguna cosa, estalvien. Els nostres pares feien just el contrari”, reflexiona. Segons l’experta, les noves generacions corren el risc de convertir-se en generacions endeutades, impulsades per la immediatesa, les xarxes socials i la facilitat de finançament.
Davant del carpe diem i el YOLO, defensa pensar a mitjà i llarg termini, especialment en la jubilació; no justificar el consum impulsiu amb la precarietat, i treballar el benestar emocional sense recórrer a compres innecessàries.
En aquest marc s’inscriu la nova Càtedra impulsada amb la Fundació Caixa Enginyers i l’Institut d’Estudis Financers, alineada amb el Pla d’Educació Financera del Banc d’Espanya i la CNMV, amb l’objectiu d’acostar eines de planificació i estalvi, sobretot a joves i col·lectius vulnerables.
El missatge final és tan simple com exigent: gaudir del Nadal és compatible amb uns comptes sanejats, però cal planificació, pressupost i consciència de la despesa. “L’estalvi no és el que queda al final del mes; és el que es reserva al començament”, conclou Ruiz Dotras.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT