PUBLICITAT
MISTICISME
23-12-2025 20:36
Un senyal que apunta cap a una inquietud més profunda que travessa el nostre temps i que connecta el ritual medieval amb la filosofia contemporània i amb la cultura pop d’avantguarda.
Allò que ha passat aquests dies a Vilafranca —amb entrades exhaurides en qüestió de minuts i un públic disposat al silenci, a l’espera i a la presència— respon al que el filòsof Byung-Chul Han descriu com la necessitat d’“esdeveniments”. No continguts consumibles, no estímuls infinits, sinó experiències situades en un temps i un lloc concrets, irrepetibles, que exigeixen atenció. El Cant de la Sibil·la, amb el seu anunci del Judici i de la fi d’un món, no funciona avui com un dogma religiós, sinó com una advertència simbòlica: la consciència d’un límit en una època marcada per la crisi climàtica, la saturació tecnològica i l’ansietat col·lectiva.
En el seu llibre Sobre Dios (2025), Han recupera el pensament de Simone Weil per diagnosticar la pobresa espiritual del present. Per a Weil, l’atenció absoluta és una forma d’oració; una manera de buidar l’ego per deixar passar la realitat. Aquesta “descreació” del jo —tan contrària a l’exhibicionisme permanent de les xarxes socials— es fa visible en la figura hieràtica de la Sibil·la: una veu que no s’ofereix com a espectacle personal, sinó com a canal d’alguna cosa que la transcendeix. El ritual, així, esdevé resistència davant la dispersió.
Aquest mateix impuls es manifesta, amb altres codis, en el nou disc LUX de Rosalía. Lluny de ser una paradoxa, la irrupció de la mística en el centre del mainstream confirma que el desig de transcendència no ha desaparegut, sinó que busca noves formes. Com el cant medieval, LUX juga amb el clarobscur, amb la tensió entre el sagrat i el profà, i recupera la veu nua, l’eco catedralici, la llengua antiga, com a pont cap a allò que no es pot reduir a mercaderia.
Hi ha, doncs, un fil comú entre Vilafranca, Han, Weil i Rosalía. És el que alguns anomenen el “gir cap al sagrat” de la postmodernitat: el neorruralisme espiritual que revaloritza les tradicions locals, la societat de l’escolta que reivindica el silenci i la lentitud, la tradició radical que fa del folklore una forma de vanguarda, i la recerca d’allò indisponible, del misteri que no es pot comprar ni descarregar.
En un món percebut com a líquid i trivial, aquestes manifestacions ofereixen una forma de gravetat: no la gravetat mecànica ni dogmàtica, sinó aquella densitat humana que —segons Simone Weil— fa possible l’arrelament i prepara l’ànima per a l’atenció i la responsabilitat envers l’altre. El Iudicii Signum ja no s’interpreta com una amenaça de càstig, sinó com una crida a despertar: a recuperar la mirada contemplativa i a recordar que, fins i tot en plena modernitat, l’ésser humà continua necessitant rituals que donin sentit al temps i al silenci.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT