PUBLICITAT
RESUM 2025
30-12-2025 20:01
El 2025 s’acaba amb l’habitatge disparat com a principal problema dels catalans. El descontentament surt als carrers i governs de tots els nivells posen en marxa plans per intentar regular el mercat i augmentar el parc públic. Però un dia de l’any, el 28 d’abril, serà especialment recordat per haver-nos quedat a les fosques. Una apagada a tota la península Ibèrica deixa més de 50 milions de persones sense llum. El protagonista és Pedro Sánchez, que resisteix a la Moncloa enmig d’escàndols, sobretot de corrupció entre el seu nucli més proper, i més dèbil que mai al Congrés després del trencament de Junts. Trump sacseja les relacions comercials amb nous aranzels; el BBVA fracassa amb l’opa al Sabadell i mor el papa Francesc.
20 gener Donald Trump assumeix el poder als EUA i obre una nova era d’incerteses geopolítiques. “L’era d’or ha començat”, diu en la cerimònia al Capitoli. El 47 president dels Estats Units promet “revertir completament” les polítiques de Biden i anuncia “l’emergència nacional” a la frontera amb Mèxic per frenar la immigració. Acabar amb el “pacte verd” i reconèixer “dos únics gèneres” també figura en la seva agenda. La seva arribada al poder causa neguit en els governs europeus. En resposta a una pregunta de l’ACN, diu que a Espanya li farà pagar “el doble” en defensa i suggereix que se l'ha d'expulsar de l'OTAN. A escala internacional, el president estatunidenc guanya protagonisme mundial amb diversos plans de pau al món, de resultats limitats, un per a Gaza i un altre per posar fi a la guerra a Ucraïna, que la Unió Europea refusa.
17 de febrer El Govern i ERC anuncien l'acord per crear una empresa mixta per a operar Rodalies a partir de l'1 de gener del 2026. L'objectiu d'aquest "acord històric", és acabar amb els problemes crònics (avaries, retards) d'un servei utilitzat cada dia per milers d'usuaris. El pacte, vist inicialment amb reticències pels treballadors, suposa crear una filial amb els actius i personal de Renfe, amb majoria d'accionariat per a l'operadora estatal (51,1%), però amb poder de decisió de la Generalitat en la gestió. També preveu fer el traspàs de les primeres infraestructures durant el 2025, començant per l’R1, procés que a final d’any encara no s'ha fet. Junts critica l'esquema de l’operador perquè deixa la nova empresa dins de Renfe i qualifica el traspàs de "fake".
3 abril El president estatunidenc, Donald Trump, anuncia una bateria de nous aranzels que sacsegen les relacions comercials al món: un 20% a la UE, un 34% a la Xina i un 26% a l'Índia, tot i que obre un període per a negociar. Trump avisa que imposaran un 10% a gairebé tots els productes importats, i gravàmens addicionals segons el país. Els Estats Units és el primer destí de les vendes de vi i cava catalans. Les exportacions catalanes cauen i el Govern ha de desplegar plans i ajudes a les empreses. La UE negocia una rebaixa de gravàmens amb Trump i tanca un acord per reduir-los al 15%, amb algunes excepcions. Brussel·les intenta que el vi també en quedi al marge. A finals d'any, l'efecte total dels nous aranzels encara no ha arribat, però el comerç global comença a desinflar-se.
5 d'abril L’habitatge és el problema més important per als catalans. A Barcelona, milers de llogaters surten al carrer per protestar per la "bombolla especulativa" que s’escampa per la ciutat, tot i la regulació per contenir les rendes a les zones tensionades. En aquest clima, l’Ajuntament i la fundació Hàbitat 3 compren la casa Orsola per a destinar-la a habitatge protegit, decisió que aixeca controvèrsia. A final d’any, el Parlament aprova una llei per a regular el lloguer temporal i per habitacions, escletxa legal que alguns propietaris aprofitaven per a escapar dels topalls dels preus. Quant a les vendes, els preus escalen fins als nivells de la bombolla immobiliària, i la caiguda de l’edificació d’obra nova agreuja el problema. El Govern es compromet a resoldre-ho adquirint immobles i promovent més pisos públics, tema que centra les negociacions amb els socis d'investidura. Salvador Illa proposa un acord de país i recepta "construir, construir i construir". Per la seva part, la Comissió Europea anuncia el llançament d’un pla per a l’habitatge assequible.
21 d’abril El papa Francesc mor a l’edat de 88 anys. Jorge Mario Bergoglio no supera els greus problemes respiratoris que el tenien hospitalitzat i el Dilluns de Pasqua "torna a la casa del Pare". Cap de l'Església catòlica des del 2013, Bergoglio ha estat un pontífex molt popular, sempre bolcat cap als més vulnerables. Uns dies després de la seva mort, els cardenals es reuneixen en conclave per elegir nou papa, i el 8 de maig surt la columna de fum blanc de la Capella Sixtina. L'elegit és Robert Prevost, cardenal nord-americà amb trajectòria missionera al Perú, que portarà el nom de Lleó XIV. Els bisbes catalans celebren el missatge de "continuïtat" que transmet l'elecció de Prevost.
28 d’abril A les 12.33 h, tota la península Ibèrica queda sense llum per una interrupció del subministrament elèctric sense precedents. L'apagada afecta més de 50 milions de persones d'una manera o altra tot el dia. Gent atrapada al tren o a l'ascensor, dormint en poliesportius, acaparant aliments i espelmes, hospitals desprogramant l'activitat, empreses i comerços aturats, etc. A la tarda comença a restablir-se el servei gradualment. La hipòtesi d'un ciberatac terrorista s'escampa, però Red Eléctrica Española situa l’origen de l’apagada en una fotovoltaica de Badajoz, apunta a les companyies, i a les variacions brusques de tensió a la xarxa. Per evitar més apagades, s'aproven mesures de reforç del sistema que encareixen la factura al consumidor. L'any s'acaba sense que es coneguin amb detall les causes que van originar el 'zero energètic'.
12 de maig El sistema de protecció de menors de la Generalitat queda sota sospita. Una menor de 12 anys tutelada per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) va ser violada i prostituïda durant dos anys. Després transcendeixen més casos similars, fets pels quals el responsable s'enfronta a una pena de 107 anys de presó. Paral·lelament, un informe de la Sindicatura de Comptes detecta pagaments indeguts del Departament de Drets Socials, d'uns 167 milions d'euros, a unes 230.000 famílies, dels quals 4,7 milions són per a joves extutelats. L'informe desvela contractes irregulars amb entitats del Tercer Sector. El Govern decideix reformular l’organisme i nomena una nova direcció, que reclama als joves la devolució dels imports. A l'octubre es constitueix la comissió del Parlament per investigar l'activitat de la DGAIA entre 2011 i 2025.
28 maig El Tribunal Suprem confirma la sentència que condemna el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a retornar a Vilanova de Sixena (Osca) les pintures murals. Els magistrats consideren que el MNAC mai ha estat propietari de les pintures, sinó que només les tenia en dipòsit. El MNAC alerta que el trasllat posarà en risc les obres, però la justícia dona al museu set mesos per retornar-les. Restauradors i conservadors d’art demanen abordar la qüestió de forma “tècnica i científica” i no amb “finalitats polítiques”. La posició del Govern és de no obstruir la resolució del Suprem tot i admetre preocupació perquè les obres es malmetin. Un mes després de la sentència, tècnics d'Aragó entren al MNAC a examinar l'estat de les pintures. El MNAC presenta nous informes apuntant als riscos i a la inexperiència dels tècnics que han de dur a terme l'operació.
10 juny El Govern, el Ministeri de Transports i Aena arriben a un acord per a la controvertida ampliació de l’aeroport del Prat. El projecte, que hauria de ser una realitat el 2033, té una inversió de 3.200 milions d'euros per allargar la tercera pista, construir la terminal satèl·lit i remodelar la T1 i la T2. El Govern defensa que l'ampliació és compatible amb la conservació del delta del Llobregat i l'espai natural de la Ricarda, integrats en la xarxa Natura 2000. El pacte preveu de forma compensatòria renaturalitzar unes 250 hectàrees de terreny agrícola en la zona afectada i crear-hi una "anella verda". Organitzacions ecologistes i alguns municipis del Baix Llobregat (el Prat i Castelldefels) s'oposen a l'ampliació. Al Parlament, el projecte tira endavant amb el vot contrari d'ERC, Comuns i CUP.
26 de juny Un any després d'aprovar-se la llei d'amnistia al Congrés, el Tribunal Constitucional avala la major part de la llei i refusa el recurs del PP, en una decisió que ratifica al novembre. Tot i això, estima una qüestió menor plantejada pel Suprem, que entén que la llei pot vulnerar el dret fonamental a la igualtat. També veu legal deixar sense efecte les ordres de detenció emeses contra els responsables polítics del Procés. Al novembre es fa públic l'informe favorable a la llei d'amnistia de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la UE. Tot i això, l’aplicació de l’amnistia s'alenteix per als líders del Procés. Carles Puigdemont reclama al Constitucional que deixi sense efectes l'ordre de detenció del Suprem contra ell, fet que li permetria tornar a Catalunya sense risc d'entrar a la presó.
30 de juny Diversos casos de corrupció, connectats entre ells, assetgen Pedro Sánchez i el PSOE. La Guàrdia Civil posa al descobert una trama de pagaments a canvi de concessió de contractes d'obra pública, l’anomenat ‘cas Koldo’. Entren a la presó l'exsecretari d'Organització del partit, Santos Cerdán (trama navarresa, Servinabar, Acciona), l'exministre de Transports, José Luis Ábalos, i el seu col·laborador, Koldo García (mascaretes). La investigació treu a la llum converses telefòniques comprometedores i més ramificacions de la trama, amb alguns empresaris i ex alts càrrecs implicats (SEPI). A tots això s'hi ha de sumar el front judicial que afecta l’entorn familiar de Sánchez. El seu germà, David Sánchez, està processat per la seva contractació a la Diputació de Badajoz, i continua la instrucció del cas que afecta la seva dona, Begoña Gómez, per la seva activitat acadèmica i la seva relació amb el rescat d’Air Europa. Paral·lelament, afloren al PSOE uns quants casos d'assetjament sexual que erosionen la imatge feminista del partit.
1 de juliol La campanya forestal es tanca amb 2.168 incendis -un 62,6% més que l'any 2024-, dos dels quals especialment greus. L'1 de juliol a Torrefeta i Florejacs (Segarra) es cremen més de 5.000 hectàrees, la major part camps de conreu. Dos pagesos d'una finca agrícola hi deixen la vida. Per la seva virulència, velocitat de propagació, i pel gran pirocúmul que va formar, els bombers el consideren un foc de sisena generació, relacionat amb el canvi climàtic. L'altre gran incendi es declara el 7 de juliol a Paüls (Baix Ebre), dins del Parc Natural dels Ports, i arrasa unes 2.400 hectàrees agrícoles i forestals en nou dies. Les flames salten l'Ebre i unes 18.000 persones dels pobles de la zona han de ser confinades. Un bomber que treballava en l’extinció del foc mor en caure per un desnivell de 20 metres. En el seu balanç d’estiu, el Govern descarta que els grans incendis estiguin relacionats amb la campanya de sega.
14 de juliol La negociació pel nou sistema de finançament avança a Barcelona (Govern, ERC i PSC), però s'alenteix a Madrid. La Comissió Estat-Generalitat pacta que Catalunya pugui recaptar l’IRPF, però deixa en l'aire el principi d'ordinalitat, que ha de garantir no sortir-hi perdent després de contribuir a la solidaritat fiscal amb altres territoris, tal com reivindica ERC. El Parlament referma el suport a un finançament singular amb ordinalitat i rebutja el "concert econòmic". Però la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero, anuncia una proposta alternativa i la negociació s’allarga. A final d’any, el Govern anuncia que la nova proposta es presentarà a principis del 2026, "garantirà la singularitat” i estarà en la línia de l'acord d'investidura amb ERC.
1 octubre L'exèrcit d’Israel intercepta la Global Sumud Flotilla, on viatjaven Ada Colau o Greta Thunberg. Catalunya viu durant tot l’any manifestacions amb milers de persones en contra del “genocidi” a Gaza i que reclamen un alto el foc. Les crides a aïllar Israel porten l’Ajuntament de Barcelona a trencar relacions amb el govern de Benjamin Netanyahu. Després de mesos amb milers de morts i de restriccions totals a l’entrada d’ajuda humanitària, grans països com el Regne Unit o França anuncien el reconeixement de Palestina, seguint el pas fet, un any abans, per Espanya. El 10 d’octubre, entra en vigor la primera fase de l’alto el foc entre Gaza i Israel, que es manté molt dèbil.
7 d'octubre Les obres per desdoblar l'R3 de Rodalies obliguen a fer un tall de la línia sense precedents, que s'allargarà 16 mesos. L'actuació ha de servir per duplicar la via entre Parets del Vallès i la Garriga, i remodelar l'estació de Montcada Bifurcació. Per substituir el tren, Renfe habilita un pla alternatiu per carretera, amb 58 busos i 43.500 places diàries per enllaçar Barcelona amb la Garriga, Centelles i Vic. Tot i alguns retards i incidències, els usuaris afirmen que "el bus és millor que el tren". Un mes després de la posada en marxa, Renfe incrementa les connexions de bus entre la Garriga i Barcelona, amb serveis cada 30 minuts.
13 octubre Les pluges torrencials d'una gota freda inunden pobles i conreus del Montsià, amb registres que voregen els 300 l/m2 a Santa Bàrbara. Un miler de persones han de passar la nit de diumenge en pavellons esportius, fet que torna a evidenciar el perill de les cases construïdes en zones inundables. Aquest any els aiguats també han estat notícia al Penedès. El 13 juliol, dues persones moren ofegades pel desbordament del pantà de Foix, i l'Hospital de Vilafranca ha de tancar uns dies per l'entrada d'aigua. En aquest context, el Govern posa en marxa el sistema d'alertes meteorològiques al mòbil ES-Alert, alertes que han generat debat, o perquè no s’han enviat, o perquè han arribat tard, o perquè s'han enviat quan no calia, i per ser massa invasives i estridents.
16 d'octubre L'OPA hostil del BBVA al Banc Sabadell fracassa després d'obtenir l'acceptació de només el 25% de les accions. Es tanca així un llarg estira-i-arronsa entre els dos bancs, que va començar el maig de l’any passat. Només de començar aquest 2025, el Sabadell fa un moviment simbòlic important: anuncia el retorn de la seu social a Catalunya després d'haver marxat a Alacant pel Procés. L'OPA té llum verda de la CNMC, i el vistiplau de Brussel·les, però el govern espanyol hi posa algunes condicions que la dificulten. A l'estiu, el Sabadell pressiona amb la venda de la seva filial britànica TSB al Santander; i al setembre, poc abans d'acabar-se el termini, el BBVA millora l'oferta, que el Sabadell continua refusant. "Aquesta oferta va néixer morta i només queda una cosa: que l'enterrin els accionistes", afirmava Josep Oliu.
24 d’octubre L’oficialitat del català s’encalla a la Unió Europea (UE). Després de mesos amb la qüestió congelada a Brussel·les, els governs d’Espanya i Alemanya signen una declaració conjunta per a obrir un “diàleg bilateral” sobre el reconeixement del català, el basc i el gallec com a llengües oficials de la Unió. La mesura, però, no ha tornat a debatre’s al Consell de la UE des de llavors, i tot apunta que seguirà sent una carpeta pendent el 2026. El debat sobre l'oficialitat a Europa es produeix mentre les enquestes registren una important reculada de l'ús social. Segons l'Enquesta d'Usos Lingüístics l'ús del català retrocedeix a tot el territori, i especialment a les comarques gironines i Pirineu. A l'Àrea Metropolitana l'ús habitual del català ja està per sota del 25%.
27 d'octubre Carles Puigdemont reuneix els òrgans de direcció de Junts a Perpinyà i anuncia el trencament amb el PSOE, decisió que la militància avala. Acusen el govern espanyol de no complir els acords: català a Europa, llei d'amnistia, competències en immigració, etc. El partit endureix el discurs i detalla que no votaran cap llei ni proposta del govern espanyol ni dels socialistes mentre no es compleixin les seves exigències, tampoc els pressupostos. Tot i això, refusen participar en una moció de censura contra Pedro Sánchez. El trencament es produeix després que Puigdemont es reunís amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, el 2 de setembre a Brussel·les. Trobada que va servir per normalitzar les relacions entre Junts i socialistes, amb la llei d’amnistia de rerefons, però de la qual no en va transcendir cap acord concret.
7 de novembre Rosalía publica el quart disc, ‘Lux’, un àlbum simfònic i introspectiu en què deixa enrere la música urbana i abraça l’espiritualitat. El Cor de Cambra del Palau de la Música posa els cors en 10 cançons de 'Lux' de Rosalía i l'Escolania de Montserrat en 7 i parts de temes de l'àlbum van ser gravats a L'Auditori de Barcelona i a Montserrat. Només en una setmana el disc es converteix en el més escoltat a Spotify a tot el món. La gira per presentar-lo arrencarà el 16 de març a Lió i les entrades s’exhaureixen en un temps rècord. A Barcelona, la cantant oferirà quatre concerts al Palau Sant Jordi, a l'abril. L'altra gran notícia musical de l'any arriba el 12 de novembre. Oques Grasses es retira després de 14 anys i oferirà quatre concerts de comiat el 5, 7, 9 i 10 d'octubre de 2026 a l'Estadi Olímpic. Les entrades també s'exhaureixen en temps rècord.
20 de novembre El Tribunal Suprem condemna el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació i una multa per filtrar dades personals de l’empresari Alberto González Amador, parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. A més, li imposa una indemnització de 10.000 euros a González Amador. El tribunal el considera responsable d'un delicte de revelació de dades reservades, en una sentència molt discutida. Dues magistrades emeten vots particulars discrepant dels arguments del tribunal. El govern espanyol mostra el seu rebuig a la resolució i apunta a recórrer-la al Constitucional. El lloc de García-Ortiz l'ocupa Teresa Villamato, una fiscal especialitzada en la lluita contra la violència masclista.
24 de novembre Més d'onze anys després de fer-se pública la confessió sobre un llegat familiar a l'estranger per part de Jordi Pujol, comença el judici a l'Audiència Nacional contra ell i la seva família per associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsificació de document mercantil, contra la hisenda pública i frustració de l'execució. L'expresident de la Generalitat, de 95 anys, declara per videoconferència a causa del seu delicat estat de salut. La investigació de la ‘deixa’ de l’avi Florenci, iniciada en el marc de l’anomenada ‘operació Catalunya’, es va convertir en una investigació sobre suposada corrupció política per beneficiar econòmicament els seus fills. La fiscalia demana 9 anys de presó per a l’expresident de la Generalitat i entre 8 i 29 per als seus set fills i per a l’exdona del seu primogènit, Mercè Gironès.
24 de novembre El tercer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) dona a Aliança Catalana (AC) entre 19 i 20 escons, empatada amb Junts en tercera posició, per darrere del PSC i ERC. El partit de Carles Puigdemont és el que més acusa l'ascens del partit de Sílvia Orriols, que seria primera força a Girona i Lleida. Els joves són els qui donen més suport a Aliança i al conjunt de l'extrema dreta, amb un electorat que situa la immigració com a principal problema del país. Entre el conjunt de la població catalana, la immigració és el segon problema, per darrere de l'habitatge. Mentrestant, els altres partits es culpen de l’ascens d’AC i divergeixen en l’estratègia per combatre-la. El Govern espera frenar l’extrema dreta “reforçant l’agenda progressista”.
28 de novembre El sector ramader i carni pateix els efectes de greus problemes sanitaris, amb una davallada de preus de la carn i acomiadaments a les fàbriques. L'últim, un brot de pesta porcina africana (PPA) detectat a Collserola, on apareixen uns quants porcs senglars morts (27 a mitjan desembre). Des de l’any 1994 no s’havien registrat casos de PPA a Catalunya, malaltia per a la qual no hi ha vacuna. Per frenar-lo, el Govern ordena una cacera massiva de senglars en el radi afectat. Les primeres sospites apunten a un entrepà d'embotit contaminat, i després recauen en un laboratori de recerca en sanitat animal, l'IRTA-CReSA, adscrit al Departament d’Agricultura. Però l'auditoria encarregada pel Govern no troba "cap evidència" del brot al laboratori, a falta de conèixer-se les proves d'ADN. El sector de la vedella també queda tocat, en aquest cas per un brot de dermatosi nuclear contagiosa detectat en granges de Girona, que fa immobilitzar milers de caps de bestiar des de l'octubre. I un brot de grip aviària amb diversos focus al país obliga a confinar l'aviram i a sacrificar milers d'animals.
29 novembre Barcelona és la ciutat convidada d’honor a la 39a Fira del Llibre de Guadalajara, per on passen unes 950.000 persones. Eduardo Mendoza inaugura el Saló Literari amb una conferència dedicada a la ciutat. La FIL és un aparador per a autors com Jacint Verdaguer, Montserrat Roig, Ana María Matute o Manuel Vázquez Montalbán, entre d'altres. L'alcalde, Jaume Collboni, recorda l’important vincle editorial entre la capital catalana i Llatinoamèrica, sobretot arran de la "revolució literària" que va liderar Carmen Balcells. A Guadalajara, Collboni anuncia la creació d’una beca de residència per a escriptors llatinoamericans a Barcelona per a "narrar la ciutat”, iniciativa que és criticada per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana per excloure autors catalans. Aprofitant la cita literària, s’anuncien noves connexions aèries per enfortir la relació entre Barcelona i Mèxic.
16 de desembre La coproducció catalana 'Sirât', dirigida per Oliver Laxe, és la gran triomfadora de l'any que s'acaba. L'aventura d'un pare (Sergi López), acompanyat del seu fill, que busca la seva filla desapareguda al desert al ritme sonor de la música tecno de Kangding Ray, representarà Espanya als Oscars, amb opció de nominació a cinc categories. La pertorbadora proposta de Laxe ja tenia el camí de Los Angeles aplanat després d'aconseguir dues nominacions als Globus d'Or, a millor pel·lícula estrangera i a banda sonora. 'Sirat' ja s'havia coronat al Festival de Canes amb el Premi del Jurat i també opta a cinc guardons als Premis Europeus de Cinema. 'Los domingos', pel·lícula dirigida per Alauda Ruiz de Azúa, també amb producció catalana, guanya la Concha d'Or a Sant Sebastià, festival on el director barceloní José Luis Guerin s'emporta el Premi Especial del Jurat. El principal premi del festival recau en una pel·lícula catalana per segon any consecutiu.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT