PUBLICITAT
COMERÇ
14-01-2026 13:57
El tancament de la botiga Bershka a Vilanova i la Geltrú, anunciat per a finals de mes, ha actuat com un detonant emocional i simbòlic. No es tracta només de la persiana d'una cadena reconeguda que baixa al centre de la ciutat, sinó de la confirmació d'una inquietud latent: el futur del comerç local a les ciutats mitjanes catalanes travessa un moment crític, ple d'incerteses però també d’oportunitats si se saben llegir els senyals del temps.
Els comentaris dels lectors d’Eix Diari ho expressen amb claredat i sense embuts. Les dificultats d’accés i d’aparcament als centres urbans, els lloguers comercials desalineats amb la realitat del mercat, el canvi d'hàbits de consum i l’atractiu creixent dels centres comercials amb aparcament fàcil configuren un còctel que expulsa activitat econòmica del cor de les ciutats. A tot això s'hi afegeix la por compartida d'una Rambla despersonalitzada, amb locals buits o ocupats per negocis de baixa rotació, i d’un model urbà que s’esllangueix fins a convertir-se en ciutat dormitori.
Aquest debat no és nou ni exclusiu de Vilanova. A Vilafranca del Penedès, l'Ajuntament ha apostat per fórmules imaginatives com l’ocupació temporal d’aparadors buits per reactivar carrers comercials i donar visibilitat a nous projectes. És una iniciativa que reconeix una realitat incòmoda —l’existència de locals tancats— però que, alhora, busca transformar el problema en una palanca de revitalització urbana. No és una solució màgica, però apunta cap a un canvi de mentalitat: el comerç no es defensa només amb nostàlgia, sinó amb polítiques actives, flexibles i adaptades als nous temps.
Els articles d'opinió publicats recentment a Eix Diari, tant sobre la crisi general del comerç com sobre el model de ciutat a El Vendrell, posen el dit a la nafra. Quan el teixit comercial de proximitat es debilita, el que s’erosiona no és només l'economia local, sinó també la cohesió social, la vitalitat de l'espai públic i la identitat urbana. Les grans superfícies i la compra en línia responen a una lògica d’eficiència i comoditat, però no poden —ni han de— substituir el paper del comerç com a vertebrador de la vida quotidiana.
Les expectatives del comerç local passen, doncs, per un replantejament compartit. Les administracions han de revisar polítiques de mobilitat, fiscalitat i ús de l’espai públic; els propietaris han d'assumir que els preus del passat poden hipotecar el futur; i la ciutadania ha de decidir quin model de ciutat vol habitar i consumir. No és una qüestió de resistir el canvi, sinó d’orientar-lo.
El tancament de Bershka és un símptoma, no la malaltia. Ignorar-lo seria un error; dramatitzar-lo, també. El repte és aprofitar aquest moment de sacsejada per obrir un debat serè i valent sobre el comerç de proximitat i el model urbà que volem per a les petites i mitjanes ciutats de Catalunya. Perquè darrere de cada persiana que baixa hi ha una pregunta incòmoda que no podem continuar ajornant.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT