DIARI INDEPENDENT DEL GRAN PENEDÈS

LITERATURA

Nadales i Homilies del pare Oriol Maria Diví


tere Vilanova i la Geltrú

19-01-2026 9:55

El llenguatge del pare Oriol és el propi de la mística en la seva expressió més essencial i sintètica, tal com era ell: un home de mirada clara, de càlides maneres i paraules mesurades, com les que trobem en les Homilies

Coberta d'"Els Nadals i les Homilies" del pare Oriol Maria Díví. Eix

Amb el correu d’aquests dies de finals i primers d’any m’han arribat llibres i Nadales que he obert amb la mateixa il·lusió com si d’un regal de Reis es tractés. Aquesta vegada un llibre hi ha destacat, lluminós com l’estrella de Betlem: Els Nadals i les Homilies del pare Oriol Maria Diví, del qual ha tingut cura exquisida un deixeble seu, Josep Lluís Albajar i Rovira, que en els seus mots d’introducció escriu: «Cada d’any, a finals d’octubre i inicis de novembre, ell ja s’immergia en el doll inspirador del Nadal. Una a una... “feina de monjos”. En resposta a la meva inquietud, em respongué: “envio aproximadament entre 110 i 120 nadales l’any...”». La publicació, una joia editorial amb tots els drets reservats al Monestir de Montserrat, s’acompanya d’un pròleg de Pere Maragall Mira i un epíleg del gravador i poeta Elies Plana.      

Des que ens vam conèixer a finals dels anys vuitanta del segle passat fins que va morir l’any 2013, vaig tenir la sort de ser una de les  corresponsals i receptora de les nadales del pare benedictí, Oriol Maria Diví, ja fossin gravats o dibuixos fets amb el seu estil personalíssim, inconfusible. Amb el desig que ara aquestes felicitacions de Nadal siguin conegudes més enllà del cercle de deixebles i amics del pare Oriol, és un goig contemplar-les en aquesta publicació que les reprodueix acompanyades dels poemes que ja en el moment de llegir-los omplien el cor de benaurança. Amb llenguatge nítid, el pare Oriol Maria Diví sabia traslladar al paper la seva experiència espiritual més íntima, una mística que esdevenia una poètica transparent i fonda: «Per què buscar-vos lluny de mi/ si he llucat en mi l’estrella?/ Per què buscar un altre camí/ si Déu-en-mi és la meravella?// Faré una balma de silenci/ i sentiré el vostre respir».

Aquesta mística de la sàvia innocència, o de la innocència sàvia, tan propera a Francesc d’Assís i Teresa de Lisieux, tots dos sants i poetes amb una vida espiritual intensa, situen el pare Oriol Maria Diví en aquesta genealogia del despreniment i la gràcia, de la vida viscuda com un Do que cal regraciar: «Nadal és Do./ ¿Hi ha encara mans/ per acollir-lo?// ¿i cors?// Nadal és Do./ Do acollit,/ és Aigua Viva.// Do menystingut/ fonda ferida».

El llenguatge del pare Oriol és el propi de la mística en la seva expressió més essencial i sintètica, tal com era ell: un home de mirada clara, de càlides maneres i paraules mesurades, com les que trobem en les Homilies. El pare Oriol Maria Diví també en les homilies tenia una llenguatge particular, una expressió literària de gran lirisme amb la qual mostrava la seva interpretació de la paraula evangèlica i transmetia a qui l’escoltava sempre amb veu suau i amarada de la seva mística fins i tot en una prèdica: «Qui no ha sentit mai set a l’estiu? Com més xardor, més set. Com més evident és l’amor a Déu, més hom s’abeura delitosament en la font de l’Amor misericordiós».

L’any 2023, quan feia deu anys de la mort del pare Oriol Maria Diví, els seus deixebles Pere Maragall Mira i Josep Lluís Albajar i Rovira a través de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat van publicar El P. Oriol Diví, monjo de Montserrat (1924-2013), que va prologar el pare Abat del Monestir, Josep Maria Soler. En aquest llibre vam tenir notícia de la biografia personal del pare Oriol en els seus vessants com a monjo i com a artista gravador, si bé en els seus escrits memorialístics ja s’hi endevinava la preciosa veta espiritual que els impregnava. Amb la publicació d’Els Nadals i les Homilies del pare Oriol Maria Diví ara s’ha fet més clara la dimensió mirífica de la personalitat espiritual d’aquest monjo de Montserrat que tanta pau i delicadesa va disseminar entre els qui vam gaudir del do de la seva amistat que perdura en nosaltres, i ara per a tots vosaltres, lectors, en paraules escrites al final de la nadala de l’any 1993, que duen en el seu si la poderosa força de la més santa puresa i senzillesa: «L’amor la pau anuncia./ I és camí de cada dia».

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.


Subscriu-te ara!


Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:


WhatsApp! Telegram!

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.