PUBLICITAT
POLÍTICA INTERNACIONAL
19-01-2026 10:00
Tot començà amb la Societat de Nacions. Organisme plurinacional creat a l’ombra del Tractat de Versalles el 28-VI-1919, com a epíleg de la Primera Guerra Mundial (batejada així malgrat centrar-se a Europa) i buscant assentar les bases per la pau mundial i reorganitzar les relacions internacional pel període de pau que, presumiblement, començava amb l’armistici. Fou la primera organització creada per regir un món divers i d’evidents i inevitables antagonismes condemnats a conviure, i al que es contraposava el diàleg, la negociació i els acords mutus de pau i treva, enfront les guerres que fins aquell moment, havien resolt les relacions entre països que, tot i les temptatives d’estabilitzar les discrepàncies, solien acabar en guerres de major o menor amplitud, que els canvis socials, econòmics i de tota mena empenyien fins els límits a la convivència, arribant a la Primera Guerra Mundial que, en el nom, ja traslluïa la voluntat de universalitzar els conflictes com una forma d’intentar aconseguir la pau mundial.
Com és abastament conegut, tot i alguna fita en el món de la pau i la guerra com ara la creació de la Creu Roja o altres accions pacificadores encaminades a minimitzar el desastre d’aquelles guerres que seguien proliferant arreu, la Societat de Nacions va acabar fracassant tot i alguns èxits inicials com el tractat de Locarno (1925) o la incorporació d’Alemanya el 1926, després de l’impuls inicial que li donà el president dels EEUU Woodrow Wilson el 18-I-1919 i la celebració a Ginebra de la primera assemblea de la societat, amb participació de 42 països -29 signants del Tractat de Versalles i 13 que es definien com a “neutrals” -inclòs l’estat espanyol- als que, fins la dissolució de la Societat de Nacions, s’hi sumaren progressivament 19 estats més, fins el moment final de l’organisme pacificador, fruit de l’esclat de la Segona Guerra Mundial, el 19-IV-1946 i, diguem-ho tot, la celebració prèvia de la Conferencia de Yalta que aplanà el camí cap a la creació de la successora organització de Nacions Unides, de la ma d’un segon president dels EEUU -Franklin D. Roosevelt- i que, inicialment, reuní als estats “aliats” que buscaven la derrota dels totalitarismes feixistes apareguts pel món (bàsicament Alemanys, Itàlia i Japó) i que amenaçaven la pau d’un mon cada cop més tens, degut a l’afegit dels conflictes d’un comunisme en expansió aparegut el 1917 mentre la resta d’Europa seguia amb la Primera Guerra Mundial i ells maldaven per ser potència dominant en l’escenari mundial.
Des d’aquell 24-X-1945 en que els cinc membres permanents del Consell de Seguretat i la majoria dels 46 països més de les Nacions Unides ratificaren la carta del organisme, s’ha anat perseguint un objectiu. La pau i la justícia en les relacions entre països membres. Amb més o menys èxit i buscant tres objectius bàsics. La integració de totes les realitats mundials sense excepció ni segregació per cap raó, la consolidació d’una justícia mundial cada cop més igualitària, equilibrada i inclusiva, i la lluita per reduir i eliminar les diferencies de tota mena entre comunitats humanes.
Objectius que l’evolució de la nostra societat no sembla afrontar de forma decidida i general. Aquesta setmana s’ha signat un acord entre Unió Europea i Mercosur. Però cal destacar que tot indica que no és un acord per crear la nova ONU. El món que planteja és jerarquitzat i piramidal. Amb potències dominants i col·lectius sotmesos a la voluntat dels primers de forma més o menys explícita. Un mon centrat en l’economia i els aranzels i que es divideix en rics i pobres, patrons i esclaus i fractures similars basades, en general, en el poder econòmic i unes lleis injustes. I un món menys igualitari del que era fins fa poc. Ara, els dèbils, els pobres o els marginats ja no tindran l’opció de progressar amb el seu esforç, de viure on els dugui el seu afany de superació o d’adoptar compromisos amb llibertat. La nova ONU, de líders bàsicament econòmics, remenarà les cireres. Curiosament però, amb un nou president nord-americà que intentarà imposar un nou ordre- El seu.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT