PUBLICITAT
FEGP
22-01-2026 17:19
En els últims dos dies, tota la xarxa de Rodalies de Catalunya ha quedat interrompuda i centenars de milers d’usuaris han vist truncats els seus desplaçaments habituals, obligant-se a recórrer a alternatives improvisades i generant col·lapses viaris arreu del territori. Rodalies és un servei essencial que utilitzen habitualment al voltant de 400.000 persones cada dia, i la seva paralització ha convertit la vida quotidiana de molts ciutadans en un autèntic malson.
Ara tothom parla de manca d’inversió, com si fos un problema recent o atribuïble exclusivament al passat immediat. Però aquesta és una explicació còmoda que no s’aguanta. La manca d’inversió a Rodalies i, en general, a les infraestructures ferroviàries de Catalunya ve de molt lluny. Té a veure amb un sistema de finançament clarament insuficient i amb una execució reiteradament incompleta de les inversions previstes als pressupostos de l’Estat. I aquesta realitat s’ha produït amb governs de tots els colors polítics, tant a Madrid com a Catalunya. No assumir-ho és continuar mirant cap a una altra banda.
El dret a vaga és absolutament legítim i el defenso sense matisos. Forma part dels pilars bàsics d’una societat democràtica. Però quan l’exercici d’aquest dret atempta de manera clara contra els drets dels altres, no es pot consentir sense més. Portem dos dies sense Rodalies a Catalunya, afectant greument la mobilitat, el dret al treball, a l’educació i a la conciliació de centenars de milers de persones. Quan es limiten drets bàsics de manera tan evident, les administracions tenen l’obligació de buscar mesures alternatives que evitin un perjudici generalitzat.
En el cas concret de Rodalies, la situació ja fa massa temps que s’arrossega. Incidències constants, avaries, retards i interrupcions han convertit un servei públic essencial en una font permanent de tensió i desgast. Personalment, costa d’entendre com encara no s’ha impulsat una demanda col·lectiva pels greus perjudicis econòmics i emocionals que aquest mal funcionament crònic provoca als usuaris. Perquè no estem parlant només de temps perdut, sinó d’estrès, incertesa i afectació directa a la qualitat de vida.
En paral·lel, torna a aparèixer el debat sobre si el temps no treballat a causa d’aquests problemes s’ha de recuperar o no. Sigui quina sigui la resposta, el que és inacceptable és que el cost d’aquest desastre recaigui sobre les persones afectades o sobre les empreses. Les empreses veuen greument alterada la seva activitat per causes que els són totalment alienes. I cal recordar una dada sovint ignorada: aproximadament el 98% de les empreses catalanes són microempreses o petites empreses. Per a elles, qualsevol interrupció té un impacte directe i sovint difícilment assumible.
Si cal parlar de responsabilitats, cal fer-ho amb claredat. Les indemnitzacions i compensacions, si escau, s’haurien d’exigir a les administracions responsables d’un servei públic que no funciona. Trivialitzar l’afectació a les empreses i als treballadors és un error greu que només empitjora el problema.
Tot plegat és una vergonya i indigne d’un país que es vol presentar com a modern i europeu. Cal que la ciutadania: treballadors, empresaris i famílies, alcem la veu i reclamem que l’estat del benestar sigui una realitat efectiva al nostre país, i no només un relat ple de paraules buides.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT