PUBLICITAT
POESIA
25-01-2026 18:19
Les revolucions del 1989 van conduir a la caiguda dels murs físics, polítics i culturals que van alçar els règims comunistes a l’Europa de l’Est. La pregunta que Isabel Fonseca es va fer era: com aquest fet va afectar les persones que vivien al marge del sistema? Fonseca va anar a l’extrem dels marginats dels marginats i va estudiar, vivint amb ells, els gitanos de Bulgària, Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Romania i Albània. Però el fet més destacat és que aquest premiat estudi d’Isabel Fonseca parteix de la sorprenent història d’una dona: Papuzsa (en llengua romaní significa nina). Papuzsa, el nom de la qual era Bronislawa Wajs, va ser una grandíssima cantant i poeta. Tota la vida va viure a Polònia i quan va morir, l’any 1987, no se’n va assabentar ningú. De Papuzsa, que va sobreviure a l’Holocaust, n’hem pogut llegir un llibre memorable: El bosque, mi padre (Ediciones Torremozas, 2019). Com la llum argentada d’una perla brilla aquest fragment escrit l’any 1952: «Allà donde el viento silba,/ a Dios le rezan/ doradas hojas de otoño/ y una oscura gitana.» Una gitana i a sobre, creient, en un país de règim comunista i ateu. Tot en contra. Pobresa i oblit segur. Perquè la classe social també hi fa, en el reconeixement, i per aquest motiu he escollit aquest exemple.
Una dona culturalment inquieta, Isabel Fonseca, que va estudiar a les universitats de Columbia i Oxford, l’any 1995 va publicar un llibre important i capdavanter sobre la cultura gitana, i que aquí vam llegir l’any 1997: Esterradme de pie. El camino de los gitanos (Ediciones Península). Res que no sapiguem, les dones, i d’aquí que cada cert temps encara hàgim d’anar recordant en els nostres àmbits culturals respectius les absències de les dones que han escrit, sovint a contra corrent (o amagades al lavabo, com G.S., una amiga meva, per por de les ires del marit del qual va acabar separant-se). Tot i la seva vàlua, tantes escriptores no han estat considerades en el cànon, expulsades de les històries literàries. Casa nostra i la resta de la península no són una excepció, tot i els avenços, com així es posa de manifest en la publicació Desfent els murs. Poesia escrita per dones (Editorial Barcino).
Coordinat per Noemí Montetes-Mairal, a Desfent els murs hi tenen veu i discurs enraonat la mateixa Noemí Montetes-Mairal, M. Àngels Cabré, Àngels Marzo, Iratxe Retolaza i Míriam Reyes, noms i trajectòries creatives i intel·lectuals de pes en el nostre panorama cultural que per aquesta publicació han desenvolupat per escrit la seva intervenció en la taula rodona «Desfent els murs», que va tenir lloc a la Universitat de Barcelona el 21 de març de 2024 coincidint amb el Dia Mundial de la Poesia.
El fil conductor de «Desfent els murs» era la conjunció literatura i dones vist per cadascuna d’elles des d’un punt de vista tan personal com històric, com estic fent jo ara mateix, perquè entenc, i és la meva posició intel·lectual, que no es pot parlar del que poc o res es coneix per una mateixa. Així, tant en el present com en el passat m’he implicat en la tasca de fer visible la creació de les dones tant en l’àmbit artístic com en l’àmbit literari, els meus camps habituals de treball. Fruit d’aquesta necessitat de posar en la balança el geni de les dones he publicat diversos llibres: Exlibris al·legòrics a les 41 comarques de Catalunya (Institut Català de les dones, 1992): als exlibris, d’autoria pròpia, en la imatge dels quals hi ha una dona amb els atributs més coneguts de la comarca, l’acompanya un text l’autora del qual és una escriptora d’aquesta comarca o vinculada a aquesta comarca. Cal sumar els assaigs: Flor a l’ombra. Reflexions sobre el femení (Cossetània, 2007), on hi figura un bon nombre d’escriptores i la seva obra, i Dona i art o la dansa de Lilà (Cossetània, 2010). I, encara: Lluernes al celobert. Antologia de poesia espiritual femenina (March, 2007). Elaborat amb Yaratullah Monturiol amb l’esperit d’un diàleg interreligiós obert, recull obra de diverses poetes de signe espiritual diferent o, simplement, pertanyents a la cultura cristiana majoritària. Que hagi hagut de consignar aquí aquestes publicacions ja és una mostra del silenci crític i acadèmic que sovint envolta els nostres esforços de dones creadores al mateix temps que exercim de llevadores del treball d’altres dones.
Per aquest motiu celebro, i en recomano la lectura, la publicació Desfent els murs (i, si cal, saltar-los), perquè il·lumina amb rigor acadèmic i des de l’experiència més genuïna el camí de les dones per obrir-se pas a través de l’escriptura com aquella primera dona, l’Enheduana, una sacerdotessa del regne acàdic castigada amb l’exili després d’haver escrit: «Això que he fet, no ho havia fet abans ningú». Ho va fer també, i va ser rebutjada en la seva comunitat per fer-ho, la valenta Papuzsa, que va ser la primera dona gitana a donar fe de la seva cultura, la vida nòmada de la seva infantesa i joventut, la persecució nazi i després la comunista. Tradueixo aquests versos de Papuzsa amb el respecte que m’inspira: «Que tothom sàpiga què ens va fer la guerra/ perquè alguns no l’han viscut/ i no creuen als gitanos quan expliquem/ com vam morir a mans dels alemanys...». Una dona gitana de tremp es va salvar d’aquell cataclisme humanitari i ho ha contat via poètica per donar testimoni de tants oblits de la Història. Ens calen totes les veus de les dones que han escrit i escriuen. Totes les veus! Perquè cada experiència és única i col·lectiva al mateix temps. Escriure-la és, com es diu a Desfent els murs, «una forma de supervivència i de llibertat». I encara hi podríem afegir: de continuïtat de l’experiència humana que compartim.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT