PUBLICITAT
POLÍTICA
26-01-2026 7:30
El refranyer acostuma a dir coses assenyades, i n’hi ha una (moltes) que està carregada de raó: s'atrapa abans un mentider que un coix i això s’explica perquè es diu que per ser un bon mentider cal tenir molta memòria per evitar que el que dius contradigui el que has dit altres vegades i sempre quan les dius deixes escletxes al descobert ja ho diuen també “ses mentides tenen ses cames curtes.”
I siguem clars qui no hagi dita mai una mentida que tiri la primera pedra. No se’n llençarà cap perquè tots hem dit alguna trola algun cop i ho hem fet per algun sentiment o simplement perquè no volíem, en aquell moment donar masses explicacions sobre un fet, una acció, una decisió.
O senzillament perquè no ens convé dir la veritat i la disfressem amb tergiversacions i fugides d’estudi. Hi ha també la mentida piadosa que ve a ser una forma de falsedat fabricada amb valors de protecció, amb bona intenció i segurament per salvar alguna situació que pugui perjudicar anímicament a algú. Tenim tendència a justificar aquets tipus de mentida perquè ajuda a alleugerir moments de forta tensió.
Hi ha la percepció generalitzada de que en el món de la política la mentida és moneda de curs legal. En moltes ocasions la mentida ens ve en forma de promesa que mai és complirà i qui ho diu sap perfectament de que està enganyant al personal. Però com que està generalitzada doncs tampoc, sinó porta conseqüències per altres, doncs es deixa passar, sabent això sí de que no ens han enganyat que ho acceptem com a mal menor.
I de mentides n’hi ha de moltes classes, maneres, necessàries, tolerades, d’amor i per amor, menors, sense importància i altres de més gruixudes que trenquen la confiança amb qui les diu. Perquè la confiança amb els altres es fonamenta entre altres coses en que la veritat sempre va per davant.
Fins i tot el catolicisme oficial, el de catecisme i dogma té un manament, l‘octau que és ben clar. No diràs fals testimoni, ni mentiràs. Clar i català, sense embuts, després la moral i l’ètica de cadascú matisarà l’obligatorietat i el límit acceptable de l’engany.
Bé doncs, vet aquí ara hem sabut que el sr. Núñez Feijóo ha mentit de manera voluntària, reiterada pel que fa al seu coneixement i capteniment en la desgraciada DANA del País Valencià que va assolar moltes poblacions i causant moltes, masses, víctimes.
El coix potser segueix caminant però al mentider, Feijóo, ja l‘hem atrapat.
El conjunt de missatges de whatsapps que es van intercanviar amb el President Mazón no es corresponen en absolut amb allò que va manifestar quan es va produir la Dana, el seu temps real en tenir informació era una falsedat, una mentida pura i dura.
Va afirmar, repetir i insistir en que ell, Feijóo, va estar informat en “temps real” dels fets que s’anaven produint al País Valencià, ara amb els missatges en poder de la jutgessa s’han vist que era fals, una mentida i que mai va tenir consciència del que passava, però es tractava de salvar al “soldat” Mazón.
Però si aquesta mentida és greu és encara més fals com va anar tergiversant la seva comunicació amb Mazón. Mentre el president valencià li explicava que la comunicació amb el govern central era l’adequada, i afegia que tenia el que necessitava, Feijóo llença l’acusació de que el govern Sánchez ha abandonat València a la seva sort.
I a partir d’aquí va llençant falses acusacions i tergiversant fins i tot les ofertes d’ajuda del govern de Madrid.
Això sí la seva preocupació era sobretot que Mazón controlés el relat “lidera informativamnete” o “lleva la iniciativa de comunicación”. Bon consells per generar falses notícies i confusió.
Però si ja és greu mentir com ha fet Feijóo, que ara ho atribueixi a una confusió, el que sembla, al nostre entendre més greu, la nul·la empatia amb les víctimes, cap preocupació per les funestes conseqüències de la riuada.
Núñez Feijóo va arribar a dir que el govern central havia “utilizado las muertes para hacer política”. De manera obscena el líder popular es preocupava per la comunicació i no per les víctimes.
A més de mentider, hipòcrita.
Quan just començava a emergir com a líder del PP i aspirava a la presidència va fer unes afirmacions contundents: “Si miento, echadme del partido. Jamás voy a engañar a los españoles. Sea desagradable la situación, la describiré. No vengo aquí a engañar a nadie”.
Després de llegir els missatges que es va creuar amb Carlos Mazón el dia de la fatídica Dana veiem que no ha parat de mentir al llarg de tot l’any, en conseqüència Feijóo si compleix les seves pròpies paraules ja sap que ha de fer.
I algú dels seus, que tingui encara una mica de vergonya, li hauria de recordar les seves paraules... i el convidaria a marxar.
Li creix el nas, s’assembla cada cop més a Pinotxo.
Ells, els del PP, que defensen l’església i els seus bisbes que s’apliquin la llei dels deu manaments i que recordin el vuitè.
No creiem que ho facin. Massa feina.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT