PUBLICITAT
BADANT PELS CARRERS
01-02-2026 7:23
Nosaltres no som dels que vam poder disfrutar d’un racó on fóssim enviats a pensar, a reflexionar, a contrastar la nostra conducta amb la resta dels companys de la mateixa classe.
No, érem dels que rebíem una clatellada (de més o menys intensitat) o un parell de cops de regle a la punta dels dits si el nostre comportament no quadrava amb els paràmetres establerts.
No hi havia ni expressió lliure ni punyetes.
La llei del més fort (el mestre generalment masculí) s’imposava sense cap mena de possible debat o interpel·lació.
I clar, en el mínim temps entre la suposada malifeta i l’hòstia corresponent no hi havia temps per pensar si el que havies fet era perjudicial, per tu, per la resta de companys, per l’ordre públic (el de la classe) o per la pròpia autoritat.
Hi va haver després un pas entremig que era el d‘estar palplantat al mig del passadís mentre els teus companys s’esbargien jugant al futbol amb pilotes desinflades i amb un camp on s’havia de conviure amb moltes altres activitats, -no hi havia encara el dia del pati sense pilota-. Hores, dies i mesos havíem aguantat l’espelma al passadís sense ni amnistia, ni misericòrdia. No ho esperaves. Després de reflexionar acabaves concloent de que potser sí que el teu comportament mereixia un cert càstig per veure si et redreçaven...
Després tot va anar canviant a millor i es va passar del racó on agenollat amb braços en creu purgaves la penitència a un lloc on amb una cadira et deixaven una estona per veure si entenies que el comportament no acabava de quadrar amb el que s’esperava de tu.
Què havia fet?.
Com ho havia fet?.
Havia estat descortès amb els companys?. Havia proferit algun insult punible, que potser no sabíem que volia dir però l’havíem sentit dels grans i el deixàvem anar com pets els ases, desacomplexadament...
Havíem pertorbat al mestre mentre ens alliçonava...
La fotografia en qüestió ens ha fet pensar en el racó de pensar. Una cadira sota la volta d’un pont.
Lloc on sembla possible fer un reflexió prou entenimentada sobre el que s’ha fet.
Un lloc retirat de l’espai públic però alhora proper, quatre passes i entres de nou el brogit del caos circulatori.
Un espai protegit perquè puguis fer una introspecció i analitzar el teu comportament.
En fi que és un bon lloc per passar una estoneta pensat en allò que més ens plau o reflexionar sobre la nostra actitud i posició davant la vida.
O de manera més prosaica un bon lloc per fumar-te un porro per veure les coses una mica més clares.
Però ep! Cal anar alerta i estar sempre pendent de Protecció Civil i de l’Inuncat que ara amb aquestes pluges sobtades no ens enganxi una rierada i avall que fa baixada.
Ara però el més saberuts, cracs i setciències en matèria educativa ja qüestionen de manera directa el “racó de pensar” ja que consideren que amb els avenços amb el tema de les emocions ja no cal que hi hagi aquesta reflexió sinó fer un tractament que faci interioritzar aquest desajustament de comportament i bla, bla, bla...
Reivindiquem el racó de pensar.
A les generacions posteriors a les nostre se’ls va alleugerir els càstigs.
Servia, el racó de pensar, per passar una estona prou divertida mirant des del racó el que passava al nostre entorn.
Servia per seguir fent llengotes i botifarres als companys sense que el o la mestra ens veiés...
Per tant teníem consciència de que havíem transgredit l’ordre establert i quedàvem a les de qui tenia el poder de la classe decidís que faria amb nosaltres sense que ens acabés traumatitzant.
Ei! Potser sí que algú en va sortir encara pitjor després de passar una estona fora del cercle de companys... però vaja una exigua minoria.
Ara el volen treure, ja s’ho faran. Però deixem clar també que pensar ho hem de fer a tot arreu a cada racó i en espai obert.
Ja en tenim prou dels que sembla que haurien de pensar i acaben fent llufa.
En fi estaria bé que l’administració protegeixi aquets espai com el de la foto i a més en creen més en lloc diversos a la ciutat.
Ens cal pensar, molt i sobretot bé.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT