PUBLICITAT
MEMÒRIA HISTÒRICA
09-02-2026 11:08
Hem seguit amb interès i atenció la polèmica que s’ha desfermat a rel de l’obligada suspensió -per incompareixença de varis ponents- d’unes jornades sobre la guerra civil que s’havien de celebrar en el marc del certamen “Letras en Sevilla”. Ara el certamen ha quedat ajornat fins a la tardor. Les jornades portaven per títol 1936-1939 La guerra que perdimos todos, i estava inclòs en la programació del festival que s’havia de celebrar a la capital andalusa del 2 al 5 de febrer. Aquestes jornades sobre la guerra civil estan organitzades per una entitat bancària i està coordinada per l’escriptor Arturo Pérez-Reverte i el periodista Jesús Vigorra. Ara al suspendre’l l’entitat patrocinadora, al·lega que La suma d'absències "altera de manera substancial el contingut de les jornades, així com l'equilibri de veus i enfocaments que han caracteritzat sempre Lletres a Sevilla i que considerem imprescindible.
D’entrada hi ha hagut un rebuig ampli a la pròpia titulació de les jornades, això de que la guerra civil la vam perdre tots no deixa de ser una perillosa tergiversació de la història, una afirmació que no es correspon a la realitat històrica. Cert és que en una conflagració armada rep tothom, d’una banda i d’un altra. Però donar a entendre que tothom va perdre la guerra civil és directament fals, uns van guanyar i els altres van perdre. La guerra no la van perdre tots, la van sofrir tots si es vol, però la van perdre els republicans i la va guanyar el bàndol franquista, que es va lucrar i viure d’aquesta victòria durant 40 anys.
I van guanyar precisament els revoltats, els colpistes, l’exèrcit amb la complicitat de part de l’església i dels cacics de torn van alçar-se contra una República que havia sorgit democràticament de les urnes. I per tant els guanyadors van estar molts anys contant els anys, precisament, com anys de victòria i així ho van recordar descaradament en moltes ocasions. Que segurament “tots” entès com a país hi van perdre potser sí, però els derrotats van haver de purgar la seva derrota i la victòria del franquisme que va perdurar durant quaranta anys.
I les conseqüències de la derrota van ser moltes, des de la pèrdua de la democràcia fins a una repressió cruel, dura i violenta. Els guanyadors es van rabejar en la seva victòria.
L’organització ha volgut sortir, després de veure la magnitud del debat generat, a corre-cuita a defensar que tot plegat ha estat, un malentès, un error tipogràfic i que el títol va sortir sense interrogació -que evidentment canviava el sentit- fruit d’un descuit en la maquetació del cartell.
Això no s’ho creu ningú.
Perquè no hi ha lloc per la polèmica en aquest tema. Uns van guanyar i els altres van perdre. La història ho ha demostrat i no serà perquè algú ara vulgui fer un tomb a la història que la realitat canviarà. Fa temps que hi ha un corrent de fons de blanquejar la repressió franquista, de la responsabilitat dels colpistes, de l’enriquiment fraudulent dels jerarques del règim... Però la realitat és tossuda i no podran canviar-la.
Però la polèmica ha anat més enllà perquè alguns dels ponents que hi havien d’intervenir han declinat fer-ho. El primer va ser l’escriptor, i recent premi Nadal, David Uclés, que explicà que la seva renúncia a participar en els seminaris respon a que en el programa s’ha convidat a diversos polítics que ell considera que tenen un paper contrari als valors democràtics.
L'escriptor andalús considera que és “honest i fidel als valors que defenso” i no pot compartir espai amb dues persones que, al seu judici, “van fer fallida els drets fonamentals de l'ésser humà”. Concretament l’expresident Aznar i el fundador de VOX Espinosa de los Monteros.
Uclés critica a l'expresident Aznar per haver estat “un dels homes que més mal físic ha provocat al poble espanyol”, en al·lusió a la intervenció espanyola en la guerra de l'Iraq, mentre que a Espinosa de los Monteros li retreu haver contribuït a fundar un partit que atempta contra “els valors pels quals lluito”, en promoure discursos xenòfobs o iniciatives contràries a drets com l'avortament. Per tot això, conclou: “No puc veure'm en el mateix cartell que aquests dos individus”.
A la renúncia de l’escriptor han seguit també la negativa a participar-hi d’una bona part dels convidats.
Aquest posicionaments han estat determinants per suspendre o ajornar el debat. No serem nosaltres des d‘aquí els que critiquem aquest posicionament, perquè només amb el títol mostren una clara tergiversació de la història, ja n’hi hauria prou per deixar d’anar-hi, però, sempre hi ha però, renunciar a debatre no tinc tant clar que sigui una solució de cara al futur. Perquè és evident que plantar cara a l’extrema dreta i la gent com Aznar o Espinosa de los Monteros cal fer-lo amb arguments, amb veritats, amb dades científiques, amb rigor històric i també trencant el seu discurs uniformador i de revisionisme històric. No sé si era el cas de Sevila però renunciar a espais de debat es donar carnassa i una “victòria” -entenguem el terme- per incompareixença, mentre que amb raons, arguments i criteri amb presència no deixarem espais buits que els ocuparan el “vencedors” i els hereus per continuar blanquejant el cop d’estat cruent i brutal del franquistes.
És un dubte que em plantejo. Diuen que som el que recordem. La memòria doncs encara hauria de ser un instrument també per barrar el pas a l’extrema dreta i a tot allò que vulgui blanquejar els colpistes del 36 i el franquisme que va durar quaranta anys més.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT