PUBLICITAT
BADANT PELS CARRERS
22-02-2026 7:58
Potser és la reclamació dels que creuen que Veneçuela, Cuba o la Corea del Nord encara són referents de l’evolucionada “dictadura del proletariat” cap a una dictadura a seques.
Reclamar la llibertat de Maduro volem creure que es tracta de denunciar i una manera de condemnar l’acció unilateral carregada de mortal fatxenderia de Trump.
Llibertat Maduro. Sí. Però immediatament que els veneçolans puguin votar lliurement i correctament -sense amagar les actes votacions com va passar en les darreres eleccions que diu Maduro que els va guanyar ell- i que després decideixen que fan amb el dictador, l’expulsen, el jutgen o bé l’amnistien. Però tot i que Maduro és un personatge execrable, l’actuació de Trump, deixant més de cinquanta morts al darrera, és també execrable.
Llibertat Maduro. Hi ha hagut una pertinaç especulació sobre els fets. Uns han assenyalat que tot plegat és una pantomima ja pactada i avui que ja gairebé ningú se’n recorda i ningú ja no en parla de Maduro llevat dels nostre pintaire combatent i a mesura que es dilueixi el record sortirà de la garjola, lliure amb silenci i discreció i Trump haurà aparentat molta duresa i Maduro es traurà el marron del damunt d’un país que ja no funcionava ni amb rodes, quedant com un heroi i Santes Pasqües.
Pot ser també que tot plegat sigui veritat, que Trump volgués fer un escarment exemplar i alliçonador un avís per a navegants a dictadors de pacotilla, usurpadors i altres personatges sempre que ell en pugui treure algun profit econòmic, sigui el petroli de Veneçuela o els seus ressorts a Palestina després d’haver massacrat de manera impune a molta gent. Els al·legats a la democràcia són pura fantasia.
En fi un camàndula volen posar ordre (el seu, clar) al món.
Dit tot això ens falta per parlar del paper que hi va jugar la Delcy, la Delcy Rodríguez, vicepresidenta de Veneçuela i ara presidenta vicaria de Trump. Hi ha qui l’assenyala com la dona que va donar la darrera estocada a Maduro mentre aquest exclamava. Tu quoque, Delcy?.
Se suposa que els tentacles de Trump són llargs i potents i van arribar a atrapar a la Delcy.
Delcy lliurà a Maduro o premo una mica més fins a esclafar-te.
I la Delcy traga, fa una mica de teatre desafiant de boquilla Trump, una mostra del “teatro del bueno”. Pantomima desafiant, jura el càrrec i endavant les atxes!.
Trump ja té la seva presidenta titella. Fer el que digui el senyor. Petroli cap a casa, fer negoci que en el fons és el que tracta. I d’aquí perseguim un altre fil, el de la lleialtat política, el del compromís, el de la paraula que s’ha donat, el del compromís contret. Ja sabem però que la lleialtat política està més devaluada que el pes cubà que ja està per sota terra (i pensem que Cuba serà la següent a caure).
Delcy fa present que la lleialtat també té un límit com tot i en aquest cas era segurament la seva pròpia seguretat personal.
I naturalment qui falta a aquesta lleialtat té sempre alguna justificació més que raonable, però en el fons no deixen de ser els propis interessos els que estan per damunt de la possible lleialtat.
A cabassos en trobaríem de deslleialtats polítiques.
Lleialtats que són efímeres i en aquets sentit recordem aquella frase d’un polític dedicada a un altre polític del mateix partit, clar, en que recordava que la seva lleialtat era més curta que la data de caducitat d’un iogurt. Tot i que cal dir que hi ha personal que ens diu que els iogurts caducats es poden menjar tranquil·lament.
La lleialtat doncs caducada pot seguir essent sembla efectiva (?).
No fa ni un setmana que la nostra Delcy ha tornat a fer una picada d’ull a les classes populars i als membres de Fuerza Armada Nacional Bolivariana ressaltant que el president legítim de Veneçuela continua essent Maduro. Però de legitimitats no es viu.
Dit això tampoc es que hagi fet gaire per restituir-lo.
Res, que ja podem anar pintant a les parets Maduro Llibertat, que ho té molt complicat.
Solidaritat amb el que representa la pintada si s’entén com una crítica a les actituds fatxendes de Trump, però si Maduro surt en llibertat què en farem?.
De cap als jutjats oi?.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT