PUBLICITAT
SENTIMENT
24-02-2026 7:51
Vivíem esperançats sota el paraigua confiat i protector de que algun dia es compliria la profecia d’un dels més grans pensadors catalans que hi ha hagut a la historia, i creiem que poc valorat fins ara. Sí, Francesc Pujols va profetitzar que “Arribarà el dia que els catalans, pel sol fet de ser-ho, aniran pel món i ho tindran tot pagat”. Perquè seran catalans, totes les seves despeses, on vagin, els seran pagades […] i els oferiran l'hotel, el més preuat regal que se li pugui fer a un català quan viatja. Al cap i a la fi, i pensant-hi bé, més valdrà ser català que milionari. Tal vegada no ho veurem, perquè estarem morts i enterrats, però és segur que els qui vindran després de nosaltres veuran els reis de la Terra posar-se de genolls davant Catalunya”
No em diran que no emociona només llegir-ho.
Però, ai las! Vet aquí que res no dura cent anys i la nostra satisfacció ha sofert una certa decepció quan hem escoltat primer, i llegit després, la notícia del resultat de l’enquesta que ha fet l’associació Acción Contra el Odio (que diuen: No basta con defenderse, toca responder. La Asociación Acción Contra el Odio nace como una herramienta colectiva y abierta a la ciudadanía para defender la información veraz y una democracia más justa e igualitaria, sin racismo ni violencias contra las mujeres, los menores, los pobres, los migrantes y otras minorías.
El objetivo es denunciar y llevar ante la justicia a los políticos, agitadores y opinadores de extrema derecha que llenan la esfera pública de mentiras, difamaciones y amenazas contra colectivos y gente indefensa. En algunos casos, vulnerando un código penal que solo parece estar ahí para otros).
L’enquesta ens deixa un resultat que ens ha sorprès i alhora ens ha neguitejat. El titular és colpidor, els catalans i els menors estrangers no acompanyats són els col·lectius més odiats a Espanya. Ho indica aquesta enquesta de 40dB feta per a Acción Contra el Odio, que apunta que la meitat dels ciutadans espanyols (49%) reconeix que odia algun col·lectiu en concret.
Les xifres no són massa grans però si que són simptomàtiques, el 3% dels enquestats declara obertament que odia els menors estrangers no acompanyats i el segon col·lectiu més odiat som els catalans, amb gairebé un 2%. I després ja venen altres col·lectius com gitanos, immigrants en general, bascos i madrilenys...
Tampoc sabem quina és la intenció de l’enquesta a no ser que es vulgui fer un rànquing, com una mena d’odiometre que serveixi en cada moment per saber quins col·lectius generen un rebuig més alt.
Desconeixem la fitxa tècnica de l’enquesta i per tant no sabem si les respostes eren espontànies o bé induïdes.
Hem pensat quina seria la nostra resposta sobre si odio a algú -em costaria arribar a odiar-. El que és segur que no odiaria mai a col·lectius, i si tingués que assenyalar individus tampoc potser em situaria en el nivell odi, si en canvi en el de rebuig i fins i tot menysteniment.
A part de personalitats del món de la política o de l’espectacle, em centraria en aquells que es volen colar a les cues, als conductors que agafen un carril de la dreta per avançar més ràpid i tornar a entrar a la calçada -si puc els hi impedeixo- i encara aquells que no recullen la merda dels seus gossos al carrer... petits o grans rebuigs sense entrar en la categoria d’odi de l‘enquesta.
Ara bé, que els catalans siguem odiats genera una certa perplexitat. Quins motius hi ha perquè ens odiïn?.
Si el món deien que ens mirava, si som una gent magnífica que no tira ni un paper a terra en les grans manifestacions, i si cal cremar algun contenidor es fa, però això si, ho fem amb el somriure al llavis...
I ara ens odien?.
Ningú és perfecte però d’aquí a odiar-nos hi ha una distància llarga. Bé. Pujols deia que els reis s’agenollarien davant Catalunya i ara vet aquí que la gent del carrer, espanyols bàsicament ens odien, una mala jugada de la història.
I encara una reflexió que em corseca molt i no sé com es resol. Ja sabem, i no calen enquestes, que hi ha moltes persones, moltes, eh! que es consideren tant catalanes com espanyoles amb els matisos de més sentiment d’una cosa o altre. S’imaginen que una part de la persona odiï a l’altra? La part espanyola odia a la catalana, i la catalana que farà...? odiarà o estendrà amorosament la mà... Osti noi! Quin dilema.
Ara entenem allò que s’anomena auto-odi.
I també hi ha ben segur els indiferents que els importa un rave que els odiïn, van a la seva i sense preocupar-se massa si mentre avancen l’odi els embolica però ells i elles són indemnes a aquest sentiment negatiu.
I per altra quan odies a algú o alguna cosa el que potser és millor és eliminar-lo del teu pensament i pensar sempre en positiu que sempre es molt més saludable.
Que ens deixin en pau doncs, ja farem la nostra via que s’oblidin de nosaltres. I que vagin odiant que finalment aquest odi els portarà a fer una úlcera a l’estómac. Ja s’ho faran.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT