PUBLICITAT
HABITATGE PÚBLIC
25-02-2026 14:32
Exercir responsabilitats de govern municipal en matèria d’habitatge significa afrontar una de les realitats socials més dures i complexes del nostre temps. L’emergència residencial no és un concepte abstracte: té rostre, nom i història. Són famílies que pateixen incertesa, angoixa i sovint una acumulació de vulnerabilitats que van molt més enllà del fet de no poder pagar un lloguer.
Des de les institucions locals treballem cada dia amb aquesta realitat, amb una premissa clara: cap persona hauria d’afrontar sola la pèrdua del seu habitatge. Però també ho fem amb una altra convicció igualment essencial: la resposta pública ha de ser justa, equitativa i basada en criteris tècnics, no en la pressió puntual ni en la visibilitat mediàtica.
Els ajuntaments no actuem a partir d’impulsos ni de titulars. Ho fem a partir d’informes socials, diagnòstics integrals i valoracions professionals que tenen en compte el conjunt de la situació personal, familiar i econòmica de cada cas. Aquest sistema pot ser imperfecte —com ho és qualsevol política pública— però és precisament el que garanteix que els recursos disponibles es destinin a qui més els necessita.
De vegades, el debat públic pot transmetre la idea que l’administració només reacciona quan hi ha mobilització o pressió. Res més lluny de la realitat. La feina invisible dels equips socials i d’habitatge és constant, discreta i sostinguda. És una feina que no acostuma a sortir als mitjans perquè sovint consisteix a evitar que el problema esclati: negociar, mediar, tramitar ajuts, buscar alternatives i acompanyar processos personals complexos.
La mobilització social ha estat històricament clau per avançar en drets, i cal reconèixer aquesta aportació. Però també cal dir amb claredat que governar implica prendre decisions pensant en el conjunt de la ciutadania. Si les prioritats es determinessin només en funció de qui fa més soroll o genera més impacte públic, correríem el risc d’introduir desigualtats injustes entre persones que es troben en situacions igualment greus però menys visibles.
El veritable repte és estructural. Durant anys s’ha acumulat un dèficit d’habitatge públic i assequible que no es resol amb accions puntuals ni amb gestos simbòlics. Cal planificació, inversió sostinguda, cooperació institucional i temps. Les mesures estructurals —ampliar parc públic, rehabilitar habitatges, captar pisos buits, reforçar ajuts— són menys espectaculars que aturar un desnonament a la porta d’un domicili, però són les que realment transformen la realitat a mitjà i llarg termini.
Com a regidora de govern, soc plenament conscient que cap administració local disposa de recursos infinits ni de competències absolutes. Però també sé que la responsabilitat pública consisteix a utilitzar els recursos disponibles amb el màxim rigor, transparència i sentit de justícia. Això vol dir escoltar, acompanyar i actuar, però també prioritzar amb criteris professionals i amb visió global.
L’emergència residencial no es resoldrà amb consignes simples ni amb confrontacions estèrils. Es resoldrà amb polítiques sòlides, amb cooperació entre administracions i amb una societat que entengui que la justícia social no depèn de qui més crida, sinó de garantir drets efectius per a tothom.
Aquesta és la responsabilitat que assumim des del govern municipal. I aquest és el compromís que mantindrem.
Iolanda Sánchez. Regidora d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT