30-09-2005 14:35
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Lestat de degradació en què es troba el fons documental de la Masia Nova, lantiga casa del ballarí Joan Magrinyà (1903-1995) -que ell mateix va donar a la ciutat de Vilanova i la Geltrú uns anys abans de la seva mort-, ha provocat que el cap de loposició i portaveu de CiU a lAjuntament, Esteve Orriols, presenti aquest mateix dilluns una moció al ple per denunciar una situació impròpia dun país civilitzat i duna ciutat que aspirava a ser la capital cultural de Catalunya.
Mobles corcats, les rajoles de Lola Anglada de lentrada robades, caixes plenes de papers personals obertes a labast de tothom, un saló reconvertit en magatzem municipal i parets humides encara amb els claus des don no fa gaire penjaven fotografies i pintures és lestat en què es troba la Masia Nova i que ja fa sis mesos va ser denunciat pel mateix Orriols. En mig any, acusa, ningú ha mogut un dit per un patrimoni que ja voldrien tenir moltes poblacions.
El robatori de lescultura Arabesque, de Ramon Cuello, recuperada aquesta mateixa setmana per la policia, és lúltim episodi viscut en el que hauria dhaver estat un centre dedicat al món de la dansa. Joan Magrinyà i el seu germà, el doctor Isidre, van arribar a un acord amb lAjuntament el 1988 pel qual les seves propietats i tot el fons documental passaria, després de la seva mort, a mans de la ciutat, amb la idea que algun dia sen podria fer un museu o un centre documental obert al públic perquè els joves coneguessin la història de la dansa a Catalunya a través dun dels seus màxims exponents. Un cop fet el traspàs, lAjuntament signa un conveni amb la Diputació per inventariar el llegat, preservar la casa i el seu fons i crear un centre destinat a la dansa. Vuit anys més tard Esteve Orriols acusa lAjuntament, duna manifesta despreocupació per un llegat cultural únic que inclou, entre daltres, més de 1.000 llibres, projectes de decorats, partitures, dibuixos, programes de mà, escultures, cartes, fotografies, gravats, dissenys de figurins i vestits que van ser utilitzats posteriorment en alguna de les seves coreografies, com ara El gato con botas de Xavier Montsalvatge, Romeu i Julieta de Gounoud i, sobretot, clàssics de Manuel de Falla i Igor Stravinski.
Professor, ballarí i coreògraf, la carrera professional de Joan Magrinyà va estar molt vinculada al Gran Teatre del Liceu. Durant anys va ser-ne el primer ballarí fins que va ser nomenat director del cos de ballet creat el 1966, càrrec que va ocupar durant deu anys, quan es retira definitivament a la seva ciutat natal. Junt amb el seu germà, viurà a la Masia Nova on reuneix el seu llegat artístic ara completament abandonat.
PUBLICITAT
PUBLICITAT