PUBLICITAT
LLENTISCLE
07-04-2026 12:30
A l’any 2020 -ara fa sis anys i sembla que fos ahir- publicàvem aquí mateix a l’Eix Diari un text en que explicàvem que anant per aquest camins del territori sovint et trobaves algunes persones o grups que de manera emboscada (sense cap voluntat d’ atacar-nos) anaven arreplegant feixos o rams de llentiscle, que deixaven al mig dels camins i corriols, Més tard els portaven a alguna furgoneta que els havia apropat a l’indret i que omplien amb tot els que havien arreplegat durant el dia.
Escatirem una mica i vam trobar algunes informacions que explicaven que hi havia un cert negoci amb la recollida furtiva de llentiscle i la seva exportació cap a els països del centre i nord d’Europa on sembla que és molt apreciada com a planta ornamental, i com element per l’obtenció de productes fisioterapeutes. Hi ha doncs un mercat potent i el seu preu és prou atractiu com per collir-la i portar-la fins allà.
El problema era i és, com sempre, que per comptes de fer les coses de manera “legal” i normal fer-la “d’estranquis”, d’amagat que sempre surt més barat i és un negoci més clar i productiu. Ajuntar alguna colla de gent sense feina, amb precarietat i naturalment es fa sempre sense contracte laboral i deixar-los a la muntanya perquè vagin a collir. Sempre que ens els hem trobat hem constatat que la majoria no eren del territori. Explotar-los i fer-los treballar i així els guanys arriben més ampliats i amb més comoditat als que dirigeixen l’operació.
Vet aquí que al llarg d’aquets anys hem anat llegint notícies aquí mateix a l’Eix Diari on es comentava que algunes policies locals han intentat aturar aquest espoli descarat per una banda i per altra denunciar l’explotació de les persones que havien anat a la muntanya a collir. També és que al llarg d’aquest anys hem seguit trobant colles o grups de dues o tres persones que seguien amb la “feina” de recollir mata i fer-ne el màxim de feixos per guanyar quatre xavos. Mal pagats i treballant amb condicions d’una precarietat notable.
Ara hem pogut llegir una notícia que entra plenament amb el que diem. Un jutge de Reus ha enviat a la presó a quatre persones que eren els caps d’una xarxa de traficants de llentiscle. Coneixíem a traficants de droga, d’armes, de persones i ara han arribat els del llentiscle. I poca broma, aquesta organització desmantellada controlava al llarg de diverses comarques a més de mig miler de persones, la majoria d’elles magribines, que eren els responsables sobre el terreny de recollir furtivament el llentiscle. Els guanys obtinguts es calculen en més de trenta milions d’euros. Tot de manera opaca i naturalment els diners es cobraven en negre. El jutge per empresonar-los ha indicat el perjudici pel medi ambient que significa tallar indiscriminadament el llentiscle i també per l’explotació laboral a que sotmetien als collidors que no tenien cap mena de protecció com a treballadors.
Per tant la posició del jutge en qüestió es converteix en un avís a navegants, un avís exemplar per aquells que encara tinguin ganes o voluntat de seguir espoliant de manera bàrbara i indiscriminada del llentiscle, i fer-ho vulnerant els drets més bàsics de les persones treballadores.
Sortosament però -no sempre han de ser males notícies- sembla que davant l’allau de denúncies dels ajuntaments i dels mateixos agents rurals la Generalitat ha posat fil a l’agulla i ha legislat sobre la recol·lecció de llentiscle i bruc. Aquest mateix mes d’abril, -ja era hora!-, entrarà en vigor aquesta regulació per ordenar la recol·lecció comercial de llentiscle i bruc als boscos del país. Aquest projecte posarà per primer cop el marc normatiu que caldrà seguir per fer recol·leccions i aprofitament d’aquestes dues plantes que cada cop sembla que són més demandades per fer ornamentacions florals. Les dades que s’inclouen en el preàmbul del projecte normatiu són contundents, s’ha passat de 1.445 tones l’any 2016 a més de 9.400 tones el 2024.
A partir d’ara caldrà fer la comunicació abans de poder collir aquestes plantes i només podran fer aquesta activitat els titulars dels terrenys forestals o les persones que comptin amb la seva autorització. I fins i tot arriba a indicar quin és el barem per poder parlar de comerç. El projecte fixa un llindar de no més de cinquanta tiges per persona i dia. A partir d’aquesta quantitat, l’activitat es considera professional o comercial.
Cal celebrar l’arribada d’aquesta normativa per preservar el medi i també evitar l’explotació dels recollidors que avui pateixen les conseqüències d’alguns desaprensius.
Van començar amb el tràfic de pinyes, després de garrofes i més endavant d’olives... fins aquí...
I ja està bé que es puguin collir algunes branques però amb la mesura que correspon per mantenir l’equilibri i diferenciar entre el que cull aquestes quatre branques per prendre-les a casa i el que ho fa amb interès comercial.
Benvinguda sigui aquesta normativa llargament esperada i ara esperar que es posin el mitjans per poder fer-la complir.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT