Espoli

Contra l’abús, canya! i regulació

Sixte Moral 16-02-2020 20:19 Lectures 691
Un agent del Seprona, observant els més de 100 quilos de llentiscle, collit per un grup de persones sense autorització. ACN / Guàrdia Civil

Un agent del Seprona, observant els més de 100 quilos de llentiscle, collit per un grup de persones sense autorització. ACN / Guàrdia Civil

La natura acostuma a ser generosa amb el humans. Sí, és cert que en ocasions quan es desferma no la para ni déu, provoca catàstrofes i desgavells que no ens sabem explicar, ara potser, una mica, quan hem intuït que el canvi climàtic ja és una amenaça real, comencem a entendre coses. Però en general no podem queixar-nos perquè ens proporciona recursos per anar fent, per viure i sobreviure.

La terra és un element que genera riquesa quan es treballa amb intel·ligència, ponderació i sens excessives exigències d’explotació.

De manera espontània en el seu cicle vital ja ens ofereix una quantitat important de productes que serveixen per moltes coses i usos que amb el temps i amb les investigacions que es fan i es porten a terme van canviant. A les nostres contrades hi ha de manera natural productes que tenen la seva importància i els seus usos diversos. Les humils garrofes, la seva olor ens transporta a la infància quan en algunes cases habitades pels pocs pagesos que ja quedaven llavors desprenien una olor característica un pèl agre però potent, dèiem que d’humils garrofes en podem trobar a dojo pels boscos, camps i camins del territori i resulta que ara tornen a ser utilitzades -mai n’han deixat de tenir d’usos, quedi clar- per forces productes des de la xocolata fins a la cosmètica més refinada. Però segurament la seva recol·lecció servia per complementar els ingressos de la pagesia...  

Voltant pels nostres camins ens hem servit gratuïtament també de forces plantes, ara una mica de farigola per millorar alguns guisats, uns quants branquillons de romaní que combina bé amb la farigola o per fer-ne infusions i colònies que van bé pels cops i el cansament, collir una dotzena de cireres d’arboç, unes branques de bruc, i fins i tot algunes branques de ginesta i espígol, potser no tant, que fa també una excel·lent aigua de colònia, i a la tardor collir alguna magrana d’aquets magraners que trobes a les vores del camins, potser no es mengen però en pots fer un bonic centre decoratiu amb imatge de tardor. Res de l’altre món, petites quantitats

Recol·lecció, mínima, just la que ens cal i procurant sempre deixar la planta per poder seguir funcionant, evitant les ferides exagerades.

Si collim bolets tampoc aspirem de manera avariciosa a plegar-los tots. Ben administrada la terra pot ser molt bondadosa en repartir els seus fruits.

Sempre però en el lloc on es pot fer i respectant les indicacions que l’autoritat competent fa i les recomanacions lògiques dels que coneixen bé el territori.

Cíclicament apareixen però notícies que fan referència a la sobreexplotació o directament a l’espoli d’alguns productes. No fa pas masses anys llegíem i podíem veure reportatges sobre com en els boscos de pins hi havia una planificada acció per recollir les pinyes pinyoneres, al marge de qualsevol autorització dels propietaris i sense respectar res ni ningú.

Era un negoci que utilitzava a persones amb pocs recursos com recaptadors que ben segur que donava un bons rèdits a qui ho organitzava. Propietaris de boscos i agents rurals van donar el toc d’alerta per evitar que aquelles “batudes” acabessin deixant els boscos pelats i sense cap pinya per aquells que l’exploten amb una certa racionalitat i evitar també els enfrontaments entre els amos dels boscos i els aplegadors.

Però no només han estat les pinyes l’objecte de problemes i debats.

Ara fa uns dies caminant per Olèrdola, pujant cap el Castell des del fondo de la Seguera passem per una zona ombrívola i molt atapeïda de flora, sorprèn la quantitat de galzeran que hi ha encara amb les seves boles vermelles i ens sorprèn encara més la presència de diversos rams de llentiscle, molt ben fets  i  amuntegats a les entrades de la zona més frondosa del  bosc. No és al primera vegada que ho veiem, en altre ocasions caminats per les Gunyoles o per Sant Martí Sarroca ens hem creuat amb colles de gent que van recollint el llentiscle amb quantitat més que notable. A qui trobem que en cull aquí a Olèrdola és un jove que ens explica que ha deixat el cotxe a Moja i vol saber com pot arribar al “fondo”. Amb la quantitat de rams de llentiscle que té recollits tindrà una feinada per traslladar-ho tot. El llentiscle és un arbust, no és una planta protegida i no existeix cap reglament o instrucció específica respecte a la seva recol·lecció i comercialització però ens estranya que en mig d’un espai natural com Olèrdola se’n replegui de manera abundant.

El llentiscle és una planta molt habitual als nostres boscos: Pistacia lentiscus, en diuen, arbust perenne, de fulles compostes. Els fruits primer són verds, després vermells i finalment -quan maduren- tornen negres. És força comú al sotabosc de les pinedes i els alzinars.

Té força interès ja que és un arbust amb moltes propietats, s’usava a l’antiguitat com a goma de mastegar. Actualment s’empra en aplicacions d’ortodòncia, en pastisseria i també per fabricar vernissos i per fer licors. També se sol utilitzar per fer garlandes vegetals o corones funeràries per l’aroma que desprèn i perquè conserva la fulla verda molt de temps després d’haver estat tallada.

Des de fa temps, vaja, des de la recol·lecció massiva, desordenada però molt ben planificada del llentiscle també ha generat alguns problemes i denúncies al nostre territori, ara ja ha estat notícia per diverses actuacions de la policia i dels agents rurals. A nivell del Penedès (1) s’ha denunciat en diverses ocasions una explotació gairebé espoliativa. Recentment a Calafell ja hi ha hagut mesures contra la tala indiscriminada d’aquest planta que sembla s’envia cap a Holanda on l’usen per la fabricació de diversos productes.

Així fa pocs dies llegíem aquí mateix Eix Diari que L’Ajuntament de Calafell estudia mesures per aturar l’espoli de llentiscle als boscos del municipi. Aquesta activitat produeix danys en el medi ambient, però també genera conflictes entre els “recol·lectors” i els propietaris dels terrenys, a més d’altres problemes, i les queixes del veïnat de les urbanitzacions de les zones més altes del municipi han arribat fins i tot al ple municipal. Aquest cap de setmana, la policia local de Calafell ha confiscat una quantitat important de llentiscle que estava sent espoliada a la zona de Mas Romeu.

Començàvem afirmant, potser de manera optimista, que la naturalesa és generosa amb l’espècie humana, però l’excés tampoc no és bo ni és raonable ni desitjable. L’explotació de la natura, el buscar-ne els beneficis de manera prudent, compassada i equilibrada ajuda  la sostenibilitat ambiental. Fer espoli d’espècie no sols és perjudicial per la pròpia espècies sinó pel bosc en general. Les tallades massives generen trencament en la cadena a ecològica. Per tant és lògic i raonable que l’autoritat hi intervingui i reposi la normalitat en l’extracció de qualsevol espècie.

És sens dubte també una responsabilitat personal el tractament positiu dels recursos naturals, i també l’actitud davant la natura. Ben segur que l’exemple de l’espoli del llentiscle com es fa ara també genera l’explotació de persones sense recursos que amb el seu treball en negre, mal pagat i en condicions deplorables engruixeixen la butxaca d’uns quants, els de sempre.

Els problemes del bosc són diversos i el del camp en general també molts i diferents però així mateix ho és quan hi ha una actitud depredadora per part d’uns quants que malmeten el patrimoni natural, els boscos, els camins i la convivència i, per tant, cal trobar solucions.

De moment a Calafell hi posen el seu grà de sorra però és arreu del país que es produeix aquets fenomen de recollida massiva i abusiva d’una planta i per tant cal la responsabilitat personal en primer lloc evitant ser partícips de l’espoli  i també evidentment la implicació directa del govern del país.  

(1) Val la pena la lectura de l’article L’espoli del llentiscle al Penedès. Xavi González. El 3 de vuit. 26 de Juliol del 2019 que explica amb detall com funciona l’organització d’aquesta acció planificada de recollir exageradament el llentiscle. És mostra il·lustrativa i ben documentada  d’una mala pràctica generalitzada als boscos del país.

 

A les verdes i a les madures

Sixte Moral

Sixte Moral

Qui dies passa anys empeny

http://sixtemoral.wordpress.com/

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

La pandèmia ens obliga a estar tancats a casa, que és la millor manera de frenar els contagis. Després de dues setmanes de confinament, ens agrada pensar en allò que farem quan això s'acabi.

Què és el primer que faràs quan s'aixequi el confinament?

Anar a veure la família
Quedar amb els amics
Sortir a fer esport
Anar a la perruqueria
Organitzar una festa
Passejar per la natura
Crec que em costarà tornar a la rutina
Altres